El divendres 29 de novembre del 1989 va tancar les portes definitivament el Bar Musical. El centre de Sabadell es quedava sense un dels seus millors referents. Cafè modern, cafeteria agradable, lloc de trobada, espai de reunió i amb una esplèndida terrassa al mig del Passeig, el Musical era tota una mítica referència per als sabadellencs. Aquell dia es tancaven les portes d’un antic establiment. Si bé els darrers propietaris, la família Badell i anteriorment la família Saló, el regien des de l’any 1917, és a dir, amb 72 anys d’antiguitat, realment qui el va obrir i li va donar nom va ser el senyor Ferran Gausente quan el 1907 hi va traslladar el seu Centre Musical.
Ferran Gausente era un gran aficionat a la música. En principi, la seva ocupació principal era la d’afinador de pianos, però la combinava, amb molt de dinamisme. Trobava hores per fer classes de guitarra, bandúrria i acordió, instruments que dominava perfectament. També organitzava excel·lents concerts de música, principalment d’instruments de corda, que el convertien en tot un promotor de la música a Sabadell.
Ferran Gausente i Valls va néixer a Sabadell el dia 25 de maig del 1860. Era fill del ciutadà francès acollit a Sabadell Joan Gausente i Fragie i de la sabadellenca Francesca Valls i Solé. Acabats els estudis escolars, en Ferran es va iniciar molt aviat al treball tèxtil, però no va trigar gaire a sentir-se molt atret pel fibló de la música i, d’una manera especial, per la música de corda: guitarra, bandúrria i llaüt. També es va sentir atret per l’acordió, del qual anys més tard, en va esdevenir un excel·lent professor, igual que dels altres instruments esmentats. Ferran Gausente va ser, sens dubte, un sabadellenc de soca-rel i un home d’una bondat manifesta. El seu amor a la música va fer d’ell un veritable apòstol de l’art. Volia fer arribar a tothom el gust i el coneixement per la música. Tothom que el tractava quedava admirat i contagiat de la seva bonhomia. La seva obra artística, cultural i cívica està enregistrada a les pàgines històriques de Sabadell. Ferran Gausente va ser un fervent enamorat de totes les manifestacions artístiques. L’apassionava la música, però també admirava la pintura, la poesia i el teatre.
- Ferran Gausente
Casat amb Bonaventura Cañadell i Junoy, varen ser pares de tres filles: la Francesca, l’Antònia i la Victòria.
La primera semblança biogràfica de Ferran Gausente és obra de l’escriptor i crític sabadellenc Ramon Ribera i Llobet, en què explica que Ferran Gausente i Valls, jove encara, ja experimentava afició pels instruments de corda i en les hores de descans, després del seu treball a la filatura, es dedicava a l’estudi de la guitarra, sota la direcció del professor Pau Marcet, el qual va arribar a considerar-lo un dels seus més avantatjats deixebles. Anys després, Ferran Gausente es va dedicar a donar lliçons en el seu propi domicili i va formar, amb alguns dels seus destacats alumnes, una cobla composta de guitarres, bandúrries i acordions, cridant molt la curiositat en aquells temps. Davant d’aquell entusiasme, l’any 1885, li va néixer la idea de fundar un centre musical, el qual va instal·lar a la casa núm. 3 del carrer Travessia de l’Església, a la mateixa àrea on hi havia la Casa Manena i més tard Cal Massons, i hi va celebrar diversos concerts i selectes vetllades artístiques. La majoria dels parroquians coneixien aquell local com a Cal Fernando.
L’esperit emprenedor del Ferran unit a la seva capacitat de treball no li va impedir tirar endavant, i fins i tot, amb successius canvis, va deixar constància d’una trajectòria ascendent. Durant deu anys el negoci va continuar amb tota normalitat al xamfrà del carrer de l’Església, és a dir, fins a l’any 1895 que Ferran va considerar l’oportunitat, o la necessitat, de canviar el seu emplaçament. Llavors el Centre Musical es va traslladar al carrer de Sant Quirze, 6, i es va celebrar oficialment la inauguració del nou local el dia 13 de juliol, amb un concert a càrrec del guitarrista Josep Pablo Falomir, deixeble de la seva senyora mare, la qual va ser també la primera professora de Francesc Tàrrega.
- Fotos cartells Centre Musical
Animat pels seus admiradors, va prosseguir la seva tasca d’organitzar importants vetllades musicals, i es va destacar, entre d’altres, la que va tenir lloc el dia 6 de gener del 1899 a càrrec de Josep Masllovet i Joan Brujas, pianista i violinista respectivament, i el notable guitarrista Miquel Llobet i Solé, el qual per primera vegada es va presentar a Sabadell. Es tractava d’un gran seguidor del mestre Tàrrega, i no cal dir l’interès que va despertar poder admirar a tan excel·lent artista. Professant Ferran Gausente gran devoció a Santa Cecilia, patrona dels músics, cada any en aquesta festivitat celebrava una important vetllada musical, i hi prenien part els seus més destacats deixebles i altres personalitats musicals, que se sumaven a tan digna manifestació. El dia 11 de març de l’any 1900 va tenir lloc al Centre Musical un gran concert amb l’eminent pianista Teresa Bartolomé i el guitarrista Miquel Llobet; el dia 23 de juny del mateix any, es va presentar a la notable pianista Consol Mojados, i altra vegada el tan admirat mestre Llobet. Un dels esdeveniments més destacats va ser quan Ferran Gausente va presentar el seu íntim amic, el cèlebre guitarrista Francesc Tàrrega Eixea. La visita d’aquesta gran personalitat va despertar molt interès entre els sabadellencs amants de la música.
Els sabadellencs Joan Costa i Deu i Joan Duran i Vila van fundar per iniciativa de Ferran Gausente el Boletín Musical i la Gaceta Artística, revista de música, literatura i teatre, dirigida per Joan Costa i Deu.
- F. Gausente
Les activitats musicals no van parar en cap moment: molt al contrari, Ferran Gausente, quan se li va presentar l’ocasió de poder disposar d’un local millor per desenvolupar les seves aspiracions, es va traslladar l’any 1907 al carrer Alt del Pedregar, 15, i allà va establir el seu Centre Musical, on va bolcar a la decoració tot luxe de detalls, pel que feia als establiments normals de l’època. Es va instal·lar a l’interior la primera pianola elèctrica (un piano miniatura que es tirava moneda de deu cèntims i deixava escoltar una composició musical), si bé la seva orientació del negoci continuava igual que al principi, o sigui, dedicant part als instruments musicals dels quals era professor, i també va instal·lar uns aparadors d’exposició i venda.
Al nou local, amb el transcurs del temps s’hi van celebrar un gran nombre de concerts i vetllades artístiques, les quals tenien lloc en el saló del primer pis. Gràcies a l’interès i entusiasme de Ferran Gausente, es va poder admirar Manuel Calsina, notable violinista sabadellenc; Carme Pujol, tiple d’òpera; Dolors Altimira, guitarrista argentina; Gaspar Cassadó, violoncel·lista; Josep Soler i Gómez, notable violinista sabadellenc; Joan Padró, distingit pianista sabadellenc, i Rosa Rodés, guitarrista, etc.
Durant deu anys, Ferran Gausente va estar al capdavant del seu negoci simultaniejant les ocupacions de bar, les classes de diversos instruments i la seva venda. Corria ja aleshores l’any 1917 quan va decidir traspassar el negoci, però només en
- Fotos cartells Centre Musical
part. De manera que el que deixava era tot allò relacionat amb el cafè-bar. La seva part d’instruments musicals va passar a la Rambla, a la casa del número 32, on va establir el seu negoci de venda de pianos, instruments de corda, fonògrafs, etc. Al primer pis, va instal·lar un magnífic saló d’audicions.
El nou propietari que es va fer càrrec del Centre Musical va ser Josep Saló Jové, el llavors cafeter de l’Ateneu, personatge molt conegut al Sabadell del seu temps, que també havia estat cap del cafè del Centre Industrial, i havia muntat l’Hotel Espanya. El Centre Musical va passar a anomenar-se seguidament Cafè-Bar Musical. Després del senyor Saló, es va fer càrrec del negoci el senyor Carlos Badell.
En un article publicat al Diari de Sabadell el dia 5 de juliol del 1986, Ricard Simó Bach escriu que en avançada edat, un atzar de la vida va obligar Ferran Gausente a retirar-se de tota activitat, però no va oblidar mai els que amb ell compartiren en aquells temps d’entusiasme, propis de la joventut, en els quals es lluitava per un sol afany, el de contribuir a l’enaltiment de l’art en les seves múltiples manifestacions, i tot en bé i profit del prestigi i la fama de la ciutat a la qual Ferran Gausente va demostrar estimar amb tota la fermesa de la seva ànima noble i generosa.
Explica també que Ferran Gausente i Valls va morir a Sabadell, el dia 15 de febrer de l’any 1945, a l’edat de 85 anys, al domicili de la seva filla gran, a l’actual avinguda Onze de Setembre, 16. El dia del seu enterrament va ser un dia de dol ciutadà, com va quedar palès amb l’assistència massiva d’amics i conciutadans que es van fer presents a l’església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres de la Creu Alta, per donar el darrer adeu al patrici bo que amb el seu exemple, va assenyalar el camí a seguir.
Ricard Simó acaba dient que valdria la pena que la Delegació de l’Ajuntament de Sabadell el tingués en compte per incorporar-lo en el nomenclàtor urbà, si un dia això és possible, puix és evident que Ferran Gausente va honrar i va enaltir el nom de la ciutat de Sabadell.
