Quan la casa no dona per a més: el 'boom' dels trasters a Sabadell

L'auge dels Trasters. Quan pensem en trasters, a molts ens venen al cap aquells programes de televisió dels Estats Units on subhasten espais plens d’objectes abandonats, amb la promesa de trobar-hi un tresor ocult. Però lluny d’aquestes imatges pròpies ja de l'imaginari popular , a ciutats com Sabadell els trasters s’han convertit en una peça clau del dia a dia de moltes famílies, joves i professionals. No per curiositat ni per col·leccionisme, sinó per pura necessitat.
El preu de l’habitatge i del metre quadrat a la ciutat (especialment en règim de lloguer) ha empès molta gent a viure en pisos cada vegada més petits. A més a més, molts joves es veuen obligats a compartir habitatge en el moment d'independitzar-se. En aquest context, els trasters han deixat de ser un complement per convertir-se en una extensió de la llar: l’espai on van a parar les bicicletes, les maletes, els records familiars o, simplement, allò que ja no cap dins de casa.

Una extensió de la llar

Segons explica la investigadora predoctoral sobre demanda residencial i polítiques d’habitatge i ciutat, Karen Ortega Burgos, "s’ha parlat molt del fet que tenim llars més petites, i això justifica que tinguem menys superfície disponible als habitatges, però la realitat és que també tenim llars molt més complexes". Ortega apunta que el fenomen s’ha d’analitzar des de dos fronts: el mercat de lloguer i els canvis demogràfics.

"L’increment de la tinença d’habitatge de lloguer és una realitat, sobretot en zones urbanes, i és un mercat amb molta mobilitat. Aquí és on es genera una demanda temporal de serveis com els trasters, per exemple quan et canvies a un pis més petit o estàs en un període de transició", assenyala. A això s’hi sumen situacions com separacions, divorcis o formes de convivència compartida, cada cop més habituals, així com famílies que han de compartir habitatge per necessitat. Però Ortega també posa sobre la taula una reflexió crítica: "Aquest increment del lloguer de trasters ens parla d’una pressió de la demanda, però també del creixement d’un negoci immobiliari que consumeix sòl i espai”. Segons l’experta, aquest tipus d’activitat pot arribar a competir amb iniciatives de reconversió de locals comercials en habitatge, ja que molts negocis de trasters s’ubiquen precisament en aquests espais.

Tothom necessita més espai

Des del punt de vista empresarial, Víctor Aler, copropietari de Box Home Space, explica que el negoci dels trasters respon a una lògica gairebé anticíclica. "Quan l’economia va bé, la gent es pot permetre deixar coses fora de casa; i quan va malament, moltes persones han de tornar a viure amb els pares o compartir pis, i també necessiten espai", afirma. Aler destaca que abans d’obrir van fer un estudi de mercat exhaustiu, analitzant densitat de població, mida dels habitatges, poder adquisitiu i competència. "Vam detectar que fos quina fos la situació econòmica, era un servei que cada vegada requeria més usuaris".

També remarca que aquest creixement accelerat també ha anat acompanyat d’una transformació del perfil d’usuari. "Tenim tota mena de clients: professionals que no es poden permetre un local comercial amb totes les despeses que això comporta, gent que està de mudança, persones a qui no els renoven el contracte de lloguer i han de passar una temporada compartint pis”, explica. Entre els clients, també hi ha repartidors i treballadors de plataformes com Glovo o Uber Eats que utilitzen el traster com a base per guardar bicicletes i eines abans de començar la jornada laboral.

El copropietari de Box Home Space insisteix que la manca d’espai als habitatges és un dels principals motors de la demanda. “Hi ha molta gent que ens diu que ja no li caben les coses a casa, que ho tenen tot ocupant una habitació sencera i que necessiten alliberar espai”, assenyala. En aquest sentit, considera que el traster ha passat de ser un servei ocasional a una solució gairebé permanent per a moltes llars.
Aler admet que la competència és ferotge: "A Sabadell hi ha molta competència en el negoci dels trasters. Si ara volguéssim obrir un nou espai, hauríem de mirar molt bé on posar-nos, perquè s’estan obrint locals de lloguer de trasters a molts llocs". Una tendència que, segons ell, difícilment serà passatgera, ja que "vagi bé o malament l’economia, la gent necessita espai".

La veu dels usuaris

El creixement del nombre de trasters a Sabadell es reflecteix clarament en les experiències dels seus usuaris, que responen a situacions molt diverses però vinculades, majoritàriament, a la manca d’espai a l’habitatge. Tant en usos de llarga durada com en necessitats puntuals, els testimonis mostren com aquest servei s’ha integrat en la quotidianitat de moltes llars.

Al centre de la ciutat, a la plaça del Gas, Raül Grau és usuari de Dumo Trasters, un espai que combina l’activitat de pàrquing amb una trentena de trasters. En el seu cas, l’ús del traster es remunta al moment en què van fer obres a la seva llar. "El traster el tenim des de fer l’obra. Nosaltres teníem el traster amb dos pàrquings de cotxe, però al final els pàrquings els vam deixar i ens vam quedar el traster. és molt útil", explica. La decisió responia, sobretot, a la necessitat d’alliberar espai a casa: "Tenia coses de la meva filla, coses meves i del meu gendre. A casa ho teníem tot ple".

L’espai està completament aprofitat. "Hi ha tres estanteries de gairebé dos metres d’alçada, totes plenes", detalla Grau, que també hi guarda bicicletes, pintures i materials diversos. "El sostre té un enreixat on pots penjar les bicicletes i moltes coses més". Tot i disposar de diverses habitacions al seu domicili, assegura que prefereix no ocupar-les amb objectes. "Jo podria tenir-ho a casa, però prefereixo tenir el traster i no tenir res per mig", afirma.
Segons Grau, els trasters responen a una realitat cada cop més estesa. "Ara es viu amb menys espai que abans. Sobretot la gent jove, que té pisos molt petits i ha de buscar un traster on guardar les coses", assenyala. En el seu cas, també destaca la proximitat del seu traster a la seva llar com a avantatge: "Va molt bé perquè, si et falta una cosa, vas, l’agafes i tornes en un moment. Ho tinc tot a prop".

Un altre exemple és el d’Àlvaro Macías, que durant anys va necessitar un traster mentre vivia a Sabadell. "Jo vivia en un petit pis a Can Feu amb la meva dona i, en el moment que vam tenir un fill, ens vam adonar que no disposàvem de suficient espai", explica. Davant aquesta situació, van optar per llogar un traster al carrer Rocafort per guardar "llibres, mobiliari i altres pertinences".
Macías vincula clarament aquesta necessitat amb el preu de l’habitatge a la ciutat: "No ens vam quedar a Sabadell pel preu de l’habitatge i el poc espai disponible; era principalment per aquesta raó que vam necessitar un traster", afirma. Actualment, després de traslladar-se a una casa en una urbanització del Balcó de Sant Llorenç, la situació és molt diferent. "Ara en el nostre nou habitatge ens sobra l’espai i no necessitem llogar cap traster. Tot el que teníem guardat ho vam poder posar a casa sense cap problema".

També hi ha casos d’ús puntual, com el de Daniel Guirado, que va llogar un traster durant aproximadament un mes i mig, el setembre del 2024, mentre feia una reforma a la seva habitació. "Buscant un traster em vaig adonar de la gran quantitat de negocis dedicats a això a la ciutat. Finalment en vam escollir un per raons econòmiques", explica. Tot i que en el seu cas es tractava d’una situació temporal, assegura que el contacte amb altres usuaris li va fer veure una realitat més estructural. "Quan vaig fer el trasllat vaig trobar molta gent que no ho feia per una situació momentània, sinó perquè realment no disposaven d’espai suficient a la seva vivenda", recorda. Segons explica, va parlar amb un jove que, en independitzar-se, va haver de compartir pis. "Em va explicar que havia de guardar moltes de les seves coses en un traster perquè no li cabien a casa". Una situació que, lluny de ser excepcional, reflecteix una realitat cada vegada més habitual a Sabadell.