Nous moviments en els partits i organitzacions de Sabadell, quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals de 2027. Després de la sortida de Junts del govern, forçada per una crisi interna del partit, ara és el torn de Gabriel Fernàndez, regidor no adscrit, exlíder i exportaveu d’ERC, que va protagonitzar una polèmica sortida del partit a mig mandat.
Fernàndez ha creat Gent de Sabadell, una plataforma política amb què vol recuperar el seu lideratge polític amb l’essència ideològica del Procés. Dins de l'entitat hi ha els exregidors Pere Farrés i Carme Garcia Suàrez, entre altres. L’agrupació ha demanat reunir-se amb totes les entitats i partits independentistes locals amb l’objectiu de crear un “front ampli” sobiranista per als pròxims comicis. Fins ara, asseguren haver-se reunit amb Junts i amb tres partits sense representació —Alhora, Identitat Sabadellenca i MEScat—.
La intenció de Fernàndez seria generar una coalició electoral que compti amb el suport d’algun partit amb representació al ple, i així comptar amb més visibilitat, més recursos i drets electorals. Dins de l’espectre independentista, Junts és la peça de caça major, i l’únic candidat realista. El partit ha mantingut una primera reunió amb Gent de Sabadell i, després de la trobada, l’exregidor d’ERC dona per fet que la gran coalició independentista és “viable”.
En canvi, al partit de Puigdemont mantenen la cautela i refreden l’entusiasme del regidor no adscrit. De moment, no diuen ni que sí ni que no: “La música sona bé, però això no vol dir que compri el disc”, assegura el president local del partit, Francesc Baró. Subratlla que Junts està “centrat en el seu procés intern” després de la sortida del govern de Sabadell i que, abans de decidir res, ha de convocar unes primàries per escollir un candidat i una llista propis.
Baró defensa l’esperit de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i veu amb bons ulls “practicar la unitat” entre els independentistes. No obstant això, remarca que si es planteja formalment una coalició, la decisió no li correspondria a ell ni a l’executiva local, sinó a la militància. El portaveu al ple municipal, Lluís Matas, s’allunya dels plantejaments de Fernàndez i Baró. Defensa tornar a la “moderació, negociació, als acords i als pactes”, com l’antiga Convergència, en lloc de “mirar certs moviments i partits que estan molt lluny del que Junts representava”.
Escepticisme a la Crida, silenci a ERC
La Crida encara no s’ha reunit amb els membres de l’associació. En declaracions al Diari, el seu portaveu, Oriol Rifer, assegura que la candidatura que planteja Gent de Sabadell “podria reduir la presència independentista” al consistori i creu que els sectors més de dretes “mai donaran suport a un projecte que inclogués persones i propostes d’arrel transformadora com les que representa la Crida”, com les polítiques contra els grans tenidors i la proposta de Casa de la Llengua i la Cultura a la Casa Grau. “La Crida treballa per Sabadell i des de Sabadell. És evident que hi ha organitzacions polítiques que tenen perspectives de ciutat molt diferents”, conclou.
Si finalment es reuneixen amb ells, demanaran detalls del seu projecte de ciutat i que expliquin les seves “incompatibilitats de base”. A tall d’exemple, Rifer es pregunta si incorporaran els “defensors del Quart Cinturó i de l’asfalt al Ripoll”, projectes que Fernàndez havia rebutjat com a regidor republicà.
Fernàndez també ha enviat una petició de reunió a ERC, el partit del qual es va escindir per desavinences. Vist el final entre uns i altres, es dona per fet que no hi haurà cap trobada. ERC prefereix no pronunciar-se i continua reclamant al regidor díscol que retorni l’acta que va aconseguir com a líder dels republicans a les eleccions de 2023.
Primer PSC, després ERC i no adscrit
Gabriel Fernàndez (Montevideo, 1972) va deixar ERC el setembre passat, després d’haver estat líder del partit durant cinc anys, arran de la marxa de Juli Fernàndez. Des d’aleshores es manté com a regidor no adscrit. Va ser regidor d’Acció Social en el govern quadripartit (2015-2019) i abans d’estar a les files republicanes va formar part de Ciutadans pel Canvi, una candidatura vinculada al PSC. Un dels seus referents és l’expresident de l’Uruguai José Mujica, de qui s’inspira per parlar ara de “front ampli”.
