Quan s’aproxima la primavera, la processionària del pi comença a deixar-se veure per les zones més boscoses, especialment a les pinedes. És un animal molt comú, sobretot a la península Ibèrica, i pot ser perjudicial tant pels animals –principalment gossos–, com pels humans –sobretot nens–. “L’eruga del pi és molt perillosa perquè quan entra en contacte amb algun element –sovint la llengua dels gossos o les mans dels nens i nenes– deixa anar uns pelets minúsculs i verinosos que tenen una reacció inflamatòria immediata molt semblant a la que provoquen les ortigues”, explica Paula Lechuga, veterinària generalista de la clínica veterinària Morera. “Als infants els genera urticària, si no són al·lèrgics, però als gossos els pot provocar un xoc anafilàctic mortal”, agrega.
Les erugues comencen a baixar dels nius entre febrer i març, històricament, tot i que cada vegada se’n veuen abans. “Ara, amb el canvi climàtic, en comencem a veure al gener, fins i tot”, diu Lechuga. Mar Molina, tinenta d’alcaldessa de l’Àrea d’Espai Urbà, afegeix que “els hiverns cada vegada més suaus han fet que apareguin abans, però no vol dir que n’hi hagi més”.
Quins símptomes apareixen?
“El signe més evident quan un animal té contacte amb una eruga processionària és una salivació excessiva i un visible nerviosisme. A part, es graten molt la zona afectada i apareix una inflamació notable de la cara” diu la veterinària. També els costa molt tancar la boca i poden arribar a vomitar, en alguns casos. Al cap d’una hora comencen a tenir dificultats a la circulació de la sang i se’ls torna la llengua blava. En cas de no acudir ràpidament al veterinari, la situació pot empitjorar ràpidament: dificultat respiratòria, inflamació de la laringe, febre, convulsions i, en el pitjor dels casos, la mort.
- Processionària del pi
- Cedida - ACN
Com cal actuar?
“El més important és mantenir la calma”, diu Paula Lechuga. El primer que s’ha de fer és una rentada amb aigua tèbia o calenta, ja que inactiva la toxina, però en cap cas s’ha de fregar “perquè els pelets minúsculs es poden clavar encara més i la infecció es pot estendre a la resta de la boca”. En la mesura del possible, a més, és imprescindible anar directament al veterinari més pròxim que hi hagi. “Per prevenir la picada de l’eruga, és necessari portar lligat el gos amb la corretja curta o, en cas que vagi deslligat, que reaccioni a les indicacions per fer-lo tornar en cas que es dirigeixi a una zona on hi ha la processionària”, diu la veterinària. Sobretot, cal tenir molta més precaució amb els gossos que els agrada escarbar.
Des de l’Ajuntament de Sabadell, per la seva banda, asseguren que treballen activament per fer “tractaments preventius” als arbres per reduir la presència de la processionària. “A més, quan els veïns i veïnes ens avisen de la presència de processionària, actuem per senyalitzar la zona i prendre les mesures necessàries”, diu Molina. A banda, han posat en marxa diverses campanyes informatives per explicar a la ciutadania els riscos que comporta aquest animal.
