Una tradició amb fort relleu generacional. Dels impulsors del carnestoltes de la Plana del Pintor –un projecte que neix fa pràcticament tres dècades i ja és segell de ciutat– ja no queda ningú. Però la tradició es conserva intacta: un any més, la posada en escena del carnestoltes de la Planada és una de les més esperades a Sabadell. Hi participen unes 130 persones en total –90 a la comparsa– i hi ha qui no ha pogut formar-hi part: “Hi ha llista d’espera per entrar-hi! Molta gent s’ha hagut de quedar fora”, explica Carla Alba, una de les participants.
L’origen es remunta a una iniciativa veïnal que neix a un taller de costura del barri, on un grup de dones va decidir sortir al carnaval amb les peces que havien après a confeccionar, acompanyades de familiars i amics. Una desfilada molt modesta que va ser el germen d’un dels grups amb més empenta del Carnaval de la ciutat, on pràcticament cada any són premiats. Amb els anys, aquella sortida simbòlica amb un petit camió i disfresses senzilles d’animals s’ha convertit en una comparsa professionalitzada que exporta talent sabadellenc també a altres municipis. El grup participa també al carnestoltes de Calella, per exemple, on acudeixen des de fa anys i on també han obtingut premis. Al llarg d’aquestes dècades, les temàtiques han estat molt diverses: Aladí, Las Vegas, paons reials, Burlesque, el mar, gnoms, èpoques clàssiques o Atenea, entre moltes altres. D’anècdotes no falten. Una de les més recordades és la de l’any passat, quan es van quedar sense música abans de començar la rua: l’equip es va espatllar. “Vam pensar a anul·lar la sortida... però vam decidir que finalment cantaríem nosaltres a viva veu!”, exposen amb orgull.
- Alguns dels organitzadors de la comparsa de Carnaval de la Plana del Pintor
- Víctor Castillo
De generació a generació
Hi participaran 130 persones, tot i que el grup motor és molt més reduït. “El nucli dur de persones que treballen diàriament sol ser d’una vintena de persones”, sosté Carla Alba. Hi tenen un paper clau els responsables del camió, les cosidores i tot l’equip que fa la feina manual i logística. La transmissió de coneixements és un dels grans pilar del projecte. Angustias Martínez, una de les cosidores veteranes, exposa que només dues dones són cosidores i estan ensenyant a les joves a cosir a màquina, “perquè si no, aquesta tradició es perdrà”. Aquest relleu és clau perquè el nivell tècnic no deixi de créixer. Tot i que no tothom té formació professional, la majoria han après a fer patrons i a dominar tècniques complexes en la costura, el maquillatge, el ball o la posada en escena. No tothom surt ballant: hi ha persones que col·laboren des de fora, com la Concha, que continua implicada fent complements i altres peces i indumentària des de casa.
El carnaval de la Planada té noms i cognoms propis, però és obert a tothom. De dins i de fora del barri. Són, com ells diuen, una gran família.
- Alguns dels organitzadors de la comparsa de Carnaval de la Plana del Pintor
- Víctor Castillo
