La rehabilitació d’habitatges ha tingut un impuls en els darrers anys amb els fons europeus Next Generation, que financien entre el 40 i el 80% de les obres de rehabilitació energètica d’un edifici amb l’objectiu d’aïllar-lo tèrmicament i que això redueixi la factura elèctrica i millori el confort. Però el 30 de juny d’aquest any és la data límit en què les obres subvencionades han d’estar acabades per rebre la subvenció, si no, perden la que tenen concedida. Des del sector, diferents agents reclamen a les administracions que prenguin mesures per donar continuïtat a aquestes subvencions i a la rehabilitació d’habitatges per continuar l’actualització del parc immobiliari. Els habitatges de Sabadell tenen una edat mitjana de 47 anys, segons les dades del Cadastre de 2024. Això vol dir, per tant, que es van construir a finals dels anys 70 del segle passat.
Des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el delegat al Vallès Occidental, Fermín Aparicio, valora que en termes generals els Next Generation “no han acabat de funcionar com es preveia en un primer moment i molts expedients s’han quedat tramitats sense iniciar obres per por a no poder-les acabar en termini”. Aparicio assenyala que tot i que els fons es van anunciar el 2022, l’aprovació den convocatòries a Catalunya va començar a ser una realitat a finals del 2023 i, des d’aleshores fins ara, s’han anat duent a terme els projectes.
“Més feina que mai”
Una de les empreses de Sabadell que està treballant en diversos grans projectes de rehabilitació energètica és Façanes Alamo. El seu gerent, Joan Alamo, explica que “mai havíem tingut tanta feina, sobretot en obres de gran import amb molta inversió” en els pràcticament 18 anys de vida que ja té l’empresa. El sabadellenc considera que els Next Generation “han activat moltíssim el nostre sector”. A Sabadell, segons dades municipals, s’han concedit subvencions d’aquests fons europeus per valor de més de 16 milions d’euros, més del doble de la preassignació inicial que va ser de set milions. Amb aquests diners, s’han rehabilitat més de 2.400 habitatges. Obres en les quals s’ha instal·lat el sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE), substituït finestres i instal·lat plaques solars fotovoltaiques principalment, encara que cada projecte té la seva especificitat. L’import de les subvencions depèn de la reducció del consum energètic que se certifici al final de l’obra.
Respecte al sector, Fermín Aparicio, del COAC, apunta que el nombre d’empreses constructores “és el que és i la majoria tenen feina”, per la qual cosa indica que hi ha hagut casos que, tot i tenir subvenció concedida, no han prosperat perquè “els deien que no serien capaços de fer les obres perquè en tenien tres més a fer abans”.
Tant Aparicio com Alamo comparteixen que la Generalitat hauria de continuar amb aquestes subvencions, i el Govern assegura que ho farà –amb 120 milions d’euros en els pressupostos de 2026, encara pendents d’aprovació–. Però mentrestant al sector “preocupa i frena obres que no hi hagi oficialitat. Hi ha immobilisme en aquest sentit”. Joan Alamo coincideix en què “hi hauria d’haver informació oficial més clara”. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, s’ha pronunciat al respecte i assegura que “si no hi ha l’allargament del termini per part d’Europa, el Govern hi serà, aquest és un missatge de confiança”, però el sector veu com, de moment, les paraules no s’han convertit en fets.
