Malgrat el nom –”calor” en alemany–, la caldera de vapor Wärme era un producte autènticament sabadellenc. Un generador de vapor amb bones prestacions i bon rendiment ideat, creat i fabricat a Sabadell.
A mitjan anys cinquanta del segle XX, coincidint amb el gran creixement de la indústria tèxtil, es va presentar la necessitat de substituir unes antigues calderes de vapor que a la seva antiguitat s’afegia un rendiment molt deficient i una producció de vapor molt humit o que arrossegava aigua en suspensió. I a més, també, amb un perill latent d’explosió. Eren calderes antigues, horitzontals, de foc central o de bullidors que havien quedat obsoletes.
Ja feia molts anys que havien desaparegut les màquines de vapor. L’electricitat les havia fet innecessàries. El vapor, però, era necessari per als diferents processos tèxtils. L’aplicació del vapor a la indústria tèxtil és molt àmplia, és habitual en molts sectors i processos: fabricació de teixits, confecció de productes tèxtils.
El vapor és usat per als processos de rentatge, tintat, blanquejat i planxat de teles.
Les calderes de vapor són un element indispensable i necessari a les fàbriques tèxtils.
Però aquelles calderes havien esdevingut antigues i perilloses. Era una qüestió gairebé urgent la de millorar la producció i la seguretat en la producció de vapor de les fàbriques. Ja feia anys de l’existència al mercat de les calderes anomenades aquotubulars, de molt bon rendiment i, a més, inexplosibles.
El generador de vapor Wärme, de gran rendiment i prestacions, molt usual a les indústries tèxtils locals, era un producte pròpiament sabadellenc
Les principals causes d’explosió de les calderes podien ser:
-La manca d’aigua. Quan les calderes es quedaven sense aigua i el foc anava cremant, la xapa es posava roent i vermella i quan s’hi introduïa gran quantitat d’aigua de cop, es convertia en vapor de forma instantània, augmentant el seu volum 1.700 vegades i l’explosió era inevitable.
-Excés de pressió. Per causa de fallada dels controls de la pressió o a causa de vàlvules de seguretat defectuoses.
-Altes temperatures: per reescalfaments a causa de la manca o baix nivell d’aigua i incrustacions internes per un tractament inadequat de l’aigua.
-Disminució de l’espessor de components sotmesos a pressió: ocasionat per la corrosió i l’erosió.
-Debilitaments del material.
-Explosió pel combustible: a causa de la combustió instantània quan s’acumulaven gasos, vapors i restes de combustible líquid a la cambra de combustió de la caldera, provocat per falles en l’etapa d’ignició i purgues o connexions defectuoses, durant la reencesa de la caldera.
Amb les calderes dites aquotubulars, aquests fenòmens no podien succeir, atès que l’aigua estava continguda dins d’una bateria de centenars de tubs. Com a màxim podia rebentar-ne algun, però l’explosió de la caldera era impossible. Les calderes Babcock-Wilcox o Field eren aquotubulars. La caldera Wärme, també.
- Caldera Wärme
- Jacint Guillem
Aquells anys a Sabadell hi havia diversos tallers de construccions metàl·liques i de caldereria. No tots fabricaven calderes o generadors de vapor. Hi havia dues caldereries, curiosament amb el mateix nom, Guillem, que no tenien cap lligam familiar, que fabricaven i instal·laven calderes de vapor. La Caldereria Vicenç Guillem de la carretera de Terrassa, 26 i els Tallers de Caldereria Rafel Guillem Solà de la Rambla Ibèria, 46-62, es repartien una bona part de les fàbriques i indústries tèxtils de Sabadell i voltants. Eren competència directa. Ambdós industrials calderers tenien experiència a reparar i construir calderes horitzontals tipus Lancashire, que aquí es coneixien com a calderes Wolf, atès que solien alimentar les màquines de vapor d’aquesta marca, però el mercat ja demanava calderes modernes, que donessin un bon rendiment i que, a més, fossin inexplosibles.
Aleshores, els clients compraven per confiança amb el proveïdor i les dues caldereries gaudien de la confiança dels seus respectius clients.
La Caldereria Vicenç Guillem va optar pels generadors de vapor Babcock-Wilcox, un dels referents de les calderes multitubulars i aquotubulars. Aquestes calderes es caracteritzaven per tubs d’acer sense soldadura inclinats per aconseguir una circulació natural millor i evitar que els fangs hi quedessin incrustats. La inclinació del feix tubular era de 15 graus. El col·lector superior es connectava al feix tubular.
El sistema de circulació natural, impulsat pel corrent convectiu dels tubs inclinats, era fonamental per al funcionament. Disposava d’un carregador mecànic i de tots elements de seguretat com el manòmetre i la vàlvula de seguretat. Aquestes calderes, considerades innovadores a la seva època, proporcionaven una generació de vapor eficient i segura.
- Caldera Wärme
- Jacint Guillem
Per la seva banda, els Tallers de Caldereria Rafel Guillem Solà, que ja tenien en el seu programa de fabricació la construcció de calderes horitzontals i calderes Field, van apostar pel generador de vapor Wärme. Una caldera ideada i projectada per tècnics sabadellencs entre els quals hi havia el senyor Josep Ferrer Masvidal, que havia treballat a Cal Grau, i que coneixia el producte amb profunditat.
La caldera Wärme es caracteritzava per tenir una gran cambra de combustió, que permetia una gran superfície de radiació directa per a l’evaporació, i també facilitava una perfecta combustió de qualsevol classe de combustible. A l’inici, el combustible era carbó: antracita o hulla. Eren els temps que l’alcalde Marcet es queixava per carta a Franco que les antracites del nord es cotitzaven a Catalunya un 50% més cares que a la resta de l’Estat. Més tard, el combustible va ser el fuel-oil i a finals dels seixanta, gas natural.
La disposició i orientació del recorregut de gasos permetien un elevadíssim rendiment tèrmic, i quedaven aprofitades al màxim les superfícies d’escalfament, i contribuïen, per tant, a obtenir una vaporació molt elevada i ràpida. Proveït de parets refractàries en contacte amb tots els tubs vaporitzadors, afavorien el manteniment de la inèrcia tèrmica que, unit a la rapidesa de vaporització o a la gran capacitat de vapor que podien albergar els dos calderins, garantien una perfecta elasticitat i alt títol de vapor en el subministrament i respondre alhora a les variacions brusques.
La rapidesa de transmissió de calor a través de la paret dels tubs, unit al petit volum d’aigua contingut en aquests, permetien que aquest generador fos excepcionalment ràpid per assolir un règim de vaporització i ràpida també la pujada de pressió, tot sota unes condicions de seguretat absolutes. Gràcies a la disposició dels tubs, tots en forma ascendent, conduïts als col·lectors superiors que desembocaven als calderins de reserva, afavorien la ràpida circulació de l’aigua en tot el conjunt i, per tant, la ràpida vaporització. En el moment de la posada en funcionament de l’equip escalfador, la circulació s’iniciava immediatament a tot el feix tubular, abans que es produís cap quantitat de vapor. La temperatura sempre uniforme de tot el conjunt tubular i l’augment simultani de la mateixa evitaven les fatigues ocasionades per contraccions provocades per les diferències de temperatura.
Totes les pantalles de material refractari estaven protegides pels tubs d’aigua que hi estaven en contacte i evitaven així les despeses de manteniment d’aquests materials. El feix tubular estava construït amb elegant i còmoda disposició, exempt de paquets de tubs que, formant laberints, obstruïssin i dificultessin la circulació dels gasos formant incrustacions a les extremitats que afavorissin amb la corrosió. A la disposició tots els tubs estaven a la vista per a la neteja fàcil de totes les superfícies de calefacció. Les espaioses càmeres de recorregut de gasos permetien llargs períodes de neteja i a més per la seva amplitud pot un operari recórrer tots els passos i arribar-hi còmodament a qualsevol racó.
Cap dels tubs que formaven el feix tubular estaven en forma horitzontal i amb els seus col·lectors completament inclinats facilitaven la circulació d’aigua-vapor sense interferències i, per tant, afavoreixen a més la ràpida decantació dels llots, recollits aquests als extrems dels col·lectors eren eliminats fàcilment amb un simple purgat, obtenint així un major rendiment tèrmic i una màxima durada dels tubs.
Si des de temps enrere ja hi havia telers i altres màquines tèxtils pròpiament sabadellenques, ara ja es podia assegurar que també hi havia una caldera de vapor inqüestionablement sabadellenca.
A mitjan segle XIX, la naixent indústria tèxtil va afavorir a Sabadell l’aparició de manyans, que si bé no tenien gaires mitjans, sí que disposaven de molt talent. Manyans com Francesc Duran i Cañameras que el 1876 va construir el primer teler sabadellenc, o Ramon Baciana i Miret, que el 1879 va construir la primera tundosa horitzontal. També Francesc Bas i Tarré, que s’havia establert l’any 1843 i el 1868, va construir la primera màquina de vapor fabricada a Sabadell per moure la maquinària del seu taller.
A totes aquestes fites, s’hi va afegir a mitjan segle XX la caldera de vapor Wärme.
