Caminoteràpia: caminar junts per connectar amb la vida

Segons explica Octavi Guillem, un dels organitzadors de la iniciativa i voluntari del grup de dol de Sabadell, la proposta s'origina amb l'objectiu de treballar un moment clau del dol: “Quan la gent vol aïllar-se i només troba consol a casa. Aquesta etapa és necessària, però ha de tenir un final. El que nosaltres volem fer és crear ponts que ens connectin amb la vida. Sortir a caminar és un pont”.

Guillem destaca també la importància de la natura en aquest procés: “La natura és molt sàvia. Tu camines pel bosc i comences a trobar-te bé sense saber per què. I Sabadell, a més a més, és una ciutat que ens proporciona molts espais naturals per estar en contacte amb la natura”.

S'incideix també en el fet que l'activitat no es limita únicament a membres del grup de dol. “Activitats com aquestes estan obertes a tothom, no només a les persones que ja formen part del grup, sinó també a aquells que pateixen soledat i vulguin participar”, afegeix Guillem.

Camins compartits

El recorregut va iniciar-se a l'avinguda de Matadepera, arribant "gairebé fins a Matadepera", i finalitzant el camí a l'ermita de Sant Julià. “Hem viscut moments molt especials durant aquesta jornada. Aquí hi ha moltes persones que no es coneixen, però comences a parlar de la teva història i de les teves pèrdues i això ens relaciona entre tots. Es crea un ambient únic que difícilment comprendrà algú que no hagi patit una experiència com aquesta”, explica Guillem.

Guillem identifica les converses compartides durant el trajecte com a elements fonamentals de la proposta: “Les connexions que es creen durant el camí són molt emocionants. Els vincles creats mentre parles sobre la pèrdua de persones estimades fan que et reconeguis en el que t’explica la resta. La companyia i la conversa són imprescindibles per superar el procés de dol”.

Testimonis del grup de dol

Persones diverses unides pel dol han compartit aquesta jornada durant el dissabte 27 de setembre. Per exemple, José Francisco Rus que admet la dificultat física de la ruta: “Ha estat una mica patida per mi, sobretot perquè no faig molt exercici. Però també és una oportunitat per connectar amb la natura i interactuar amb altres persones. Estàs en companyia i, sobretot, generes noves amistats que t’ajuden amb els processos de dol que cadascú viu”.

María del Mar Salla, voluntària del grup i organitzadora, coneix bé el camí que han de recórrer moltes de les persones que hi participen. Ella mateixa va patir una pèrdua fa set anys i va començar com a dolent del grup abans de passar a implicar-se com a voluntària: “Escoltar i compartir aquestes estones és molt especial”. A aquells que dubten si sumar-se al grup, els envia un missatge clar: “Ho heu de provar. Realment costa, però obrir-te amb persones que parlen el mateix idioma que tu en el sentit del dol ajuda molt a fer front aquesta situació”.

També Samuel Díaz subratlla la sensació d’acollida que es crea: “És un espai on pots estar a gust i parlar. Aquesta passejada pel camp és molt positiva, et sents escoltat durant les sortides. Formem un grup relaxat, amb una mentalitat tranquil·la i positiva, un espai segur que és ideal quan pateixes a causa de les pèrdues”.