Amb 67 anys, de manera inesperada i víctima d'una cruel i ràpida malaltia, ens ha deixat l'exjugador del Centre d'Esports Sabadell, Omar Adrián Sánchez. Un argentí d'Avellaneda que ha fet arrels a la ciutat. De fet, se sentia "orgullós" de ser un sabadellenc més. Fa 46 anys va conèixer per primera vegada Sabadell, quan va arribar, procedent del Atlétic Temperley, per jugar al club arlequinat. En aquell moment, l'Omar ni sabia situar la nostra ciutat al mapa.
Poc podia imaginar que la seva vida estaria lligada a Sabadell per sempre tot i jugar només dues temporades amb la samarreta arlequinada. En la del seu debut, la 79/80 va destacar com un davanter d'àrea, el clàssic '9', fent 15 gols a Segona Divisió A, amb Pepe Martínez d'entrenador. Això va despertar l'interès de diferents clubs i va marxar a l'Oviedo, on també va brillar. Amb la ciutat asturiana també tenia lligams importants perquè la seva germana i els seus nebots viuen allà. Cada estiu feia un viatge al Principat, l'últim aquest any.
Després d'una fugaç etapa al Linares, Omar va tornar al Sabadell la temporada 84/85 i amb 7 gols va convertir-se en el jugador estranger més realitzador (22) a la lliga en la història del Centre d'Esports. Va deixar dos gols inoblidables amb rematades d'esperó, davant el Castilla (lliga) i el Sant Andreu (Copa del Rei). Va acabar la seva trajectòria al Sant Cugat, juntament amb un altre mític arlequinat com Francisco Gómez, Tanco.
Omar va integrar-se totalment a la nostra ciutat. En això va influir l'amor perquè la seva dona, la Montse, vivia a les Cases de Cal Garcia, molt a prop del Poliesportiu Artextil. Tenen dos fills. La seva inesperada mort no només ha provocat una gran consternació en l'àmbit futbolístic arlequinat, sobretot en el cercle de l'Associació de veterans, amb jugadors que van compartir moltes coses amb ell com Tanco, Lino, Alcelay, Manolo Fernández o Roberto Elvira, sinó també en el Club Natació Sabadell. L'Omar era un fidel soci que gairebé cada dia passava pes les instal·lacions del carrer de Montcada.
Els que l'hem pogut conèixer, podem assegurar que lluia una condició física envejable. Jugava partidets de fulbet -en la modalitat de no córrer- i eren apassionants les seves xerrades futbolístiques amb els seus amics Rubén, un altre argentí, o l'exàrbitre sabadellenc Antonio Raja. Queden per al record. L'Omar no només va deixar empremta com a jugador sinó com a persona. Ha signat el seu últim gol d'esperó. Descansi en pau.
