L'esport és competitiu en moltes de les seves àrees, però, en la majoria dels casos, és sobretot social. Una eina de cohesió i una manera d'ensenyar a formar part d'un col·lectiu, amb uns valors i ensenyaments molt més importants que fer un gol, un punt o nedar molt de pressa. Aquí també entren aquelles persones amb capacitats diverses, de qualsevol mena, que necessiten una manera de fer les coses adaptades, amb uns ritmes diferents o, simplement, en un entorn molt més segur, rodejat de gent que no jutjarà ni discriminarà ningú. Els clubs, cada vegada més, estan començant i consolidant iniciatives d'aquesta índole dins els seus organigrames.
Un dels exemples més evidents en l'imaginari col·lectiu de la gent és el CES inclusiu, una secció dins el futbol base del Centre d'Esports que va arrencar el 2017 amb l'objectiu, precisament, de cohesionar grups i ensenyar un esport com el futbol. "Quan venen les famílies, els explico que no som un esplai. Fem entrenaments de futbol, adaptant les activitats a cada persona o grup, però són exercicis com els podria fer qualsevol altre equip del club", explica el Sergio Pellicer, un dels responsables.
- Un dels equips del CES Inclusiu, en un partit
- CEDIDA
Actualment, la secció compta amb quatre equips i seixanta esportistes, arribant al límit per espai i hores d'entrenament. Dos d'ells competeixen a la WeLeague. "Els nois veien altres equips en aquesta lliga i ens van demanar fer aquesta passa. Va costar de decidir-ho, perquè quan entres en competició sempre hi ha un resultat i classificació que poden fer perdre el focus de l'objectiu real. La nostra filosofia és participar i aprendre i ens és igual acabar primers que últims", afirma. Els altres dos equips, per a persones amb més dificultats, tenen un caire estrictament social. "Fem trobades amb escoles i també hem organitzat partits amb infants de clubs de la ciutat. Els ensenyem valors i controlem molt els marcadors perquè estigui igualat. Hi ha diverses iniciatives en marxa que són molt maques", assegura Pellicer.
Un projecte, en certa manera, similar és el del Taina FC, un equip de futbol que va néixer de la Fundació Atendis fa una dècada i que també competeix a la WeLeague. "És una iniciativa que sorgeix d'un curset d'integració social. Es comença fent alguna activitat i s'acaba consolidant com a equip. Han estat en diverses lligues perquè sempre hi ha hagut aquest al·licient de voler jugar partit", apunta Paco López, pare d'un jugador i persona molt implicada en la iniciativa. L'equip es va integrar fa alguns anys en l'organigrama del Sabadell Nord i disputa els seus partits al Municipal de Ca n'Oriac.
- Els jugadors del Taina, després d'un partit
- CEDIDA
Han estat campions de lliga en diverses ocasions i també van guanyar el trofeu d'esport inclusiu del prestigiós MIC. "Va ser molt maco perquè fins i tot van sortir a TV3... Igualment, guanyar o perdre no és important. És com un grup d'amics, realment, que volen passar una bona estona. El que sí que, per com va tot això, hi ha jugadors que marxen i altres que venen, i passa el mateix amb els entrenadors. Tenim rotació de gent i ens hem d'anar adaptant", diu. Ara mateix, a la plantilla hi ha uns catorze jugadors i una vintena més de persones que ajuden en el dia a dia. Com a curiositat, aquest diumenge a l'Olímpia, Taina i CES inclusiu disputen un amistós.
En altres disciplines i clubs referents de la ciutat, els esports adaptats també estan a l'ordre del dia. A l'OAR, per exemple, existeix l'equip special des de fa tres anys tot i que la iniciativa va arrencar fa més d'una dècada. "Vam començar a l'Escola Flor de Maig, a Cerdanyola. Vam decidir fer el canvi per temes logístics i ens van acollir de meravella. L'OAR volia tenir aquesta secció des de fa anys, però no els havia sortit i vam sortir guanyant tots dos amb la unió", afirma l'Iván Castellano, responsable de la secció. Actualment, hi ha dos equips i vint-i-tres esportistes d'entre disset i trenta-tres anys.
- Jugadors de l'OAR Special, en un entrenament
- Victor Castillo
A més, tots dos formen part d'una lliga en què competeixen contra altres clubs. De fet, durant la seva trajectòria, l'equip ha estat campió en diverses ocasions. "Inicialment, la idea era que fessin esport i com ens van venir a ensenyar handbol, vam tirar per aquí. No pensàvem arribar fins on hem arribat, fins i tot guanyant lligues durant anys. Va funcionar tot tan bé que hem anat implementant exercicis de tècnica i tàctica. Ara, hi ha rivals molt ben treballats i també és positiu que el nivell sigui alt", assegura. Tots els integrants de les plantilles de l'special tenen un mínim del 33% de discapacitat. "Nosaltres ens marquem objectius a curt termini. Adaptem entrenaments i exercici d'altres equips i el que hem d'entendre que, a vegades, cal explicar una activitat tres o quatre vegades. La nostra feina és facilitar la vida dels jugadors, no complicar-los més. Si alguna cosa no funciona, la canviem", apunta Castellano.
També el CN Sabadell té des de fa alguns anys la secció de waterpolo ability. En aquest cas, la iniciativa va més destinada a les persones amb alguna discapacitat física, però la finalitat és molt similar a les mencionades amb anterioritat. La disciplina, actualment, compta amb quatre clubs que la practiquen a Catalunya, però les expectatives són de creixement en els pròxims anys. "Està creixent molt el nivell al país. A Madrid també alguns equips estan intentant iniciar projectes. Les perspectives a futur són molt bones", afirma el Sergio Moyano, entrenador de l'equip.
- L'equip d'ability del Club Natació, en un torneig a Terrassa
- CEDIDA
L'ability va començar a Itàlia fa més d'una dècada i ha anat arribant a poc a poc al waterpolo català, amb el CN Barcelona com a pioner i el Terrassa i el mateix CNS secundant aquest projecte. "Nosaltres animem a la gent a venir a provar, sense competir. L'objectiu és passar-ho bé i no pas guanyar una lliga o un partit", apunta. L'equip del Club Natació està format per dotze jugadors i, com a particularitat, no hi ha limitació d'edat i és mixt. "Hi ha molta companyonia. Al final, tots els clubs volem que aquest esport creixi i, per això, anem plegats per fomentar la disciplina, no hi ha enemics o rivals, realment", assegura. Un esport en creixement que busca consolidar-se, igual que l'handbol o el futbol, com a motor d'inclusió en la nostra societat. Molt camí fet, però encara molt per recórrer.
