Els Llonch, una nissaga del tèxtil sabadellenc

El barri de Gràcia de Sabadell va néixer amb el Vapor Llonch. L’any 1877, el mateix any que Sabadell va rebre el títol de ciutat, es va inaugurar el Vapor Llonch, i es pot considerar que llavors naixia el barri de Gràcia. Després s’hi van instal·lar el Vapor Marcet, el 1884, i Cal Seydoux, el 1893, i el barri va anar creixent al voltant d’aquestes tres grans fàbriques. Els carrers parcel·lats es van anar omplint de modestes casetes en què vivien els treballadors, per estar més a prop de la feina. El cognom Llonch és freqüent a Sabadell. Hi havia altres empreses tèxtils amb el mateix nom, com A. Llonch, SA o Sucesores de Llonch y Sala, SA, però no formaven part de la nissaga del Vapor Llonch que, a més, és un cognom molt antic.

Abans del barri de Gràcia, la seu de l’empresa va ser el carrer de la Salut, l’any 1839; després al Molí de l’Amat, el 1840, i al carrer de Montserrat, el 1853. L’iniciador de la nissaga fou el senyor Feliu Llonch i Mates, el quart fill del matrimoni de pagesos format per Antoni Llonch i Inocència Mates. Nascut l’any 1811, Feliu Llonch i Mates des de molt jove va aprendre l’ofici de teixidor i el 1839 ja tenia muntat el seu primer teler al carrer de la Salut. Treballava de dia i de nit. Casat amb Antònia Sanmiquel i Serra, varen tenir sis fills, el Joan, el Francesc, el Josep, el Rafael, el Pere i el Feliu, tots homes, que no varen trigar a ajudar-lo. La fàbrica fou traslladada, en part, al Molí de l’Amat, al riu Ripoll, l’any 1840. Més tard, el 1853 va adquirir una casa al carrer de Montserrat que alhora li servia d’habitatge i de taller. La seva indústria es desenvolupà de tal manera que a l’inventari del 1869 constava d’un assortiment de filar llana, uns aprestos i deu telers, o sigui, d’un cicle complet de fabricació, que tenia repartida entre el Molí de l’Amat, la fàbrica del carrer de Montserrat i el Vapor Brutau.

Al marge d’aquesta intensa tasca el senyor, el Feliu s’interessava per les qüestions públiques. El 1843 formà part dels que, entre la necessitat de dotar Sabadell d’aigua suficient, fundaren la societat dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell, que posteriorment es va transformar a la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. La seva aportació a les tasques del Gremi de Fabricants li valgué el títol de prohom i el que el seu retrat figurés a la sala d’actes. També exercí diferents càrrecs de caràcter públic, entre ells el de comandant dels sometents i milícies de la ciutat. I fou per tots aquests mèrits i per la creació de la seva florent indústria que l’Ajuntament el proclamà, al seu dia, fill il·lustre de Sabadell i en perpetuà la memòria donant el nom a un dels carrers de la ciutat.

El senyor Feliu Llonch i Matas va morir el dia 5 d’octubre del 1875, després d’ordenar per testament al seu hereu Joan –que seria el segon de la nissaga. Joan Llonch i Sanmiquel va néixer a Sabadell l’any 1842, i després de cursar estudis a les Escoles Pies ajudava el seu pare a la indústria de teixits de llana. Als vint anys ja portava l’administració de l’empresa. I als trenta-tres, per mort d’aquell, i d’acord amb la seva disposició testamentària, es va fer càrrec del que d’ara endavant, i per molt de temps, fabricaria sota la raó social Juan Llonch y Hermanos. Sota la direcció del primogènit Joan, la indústria no només va prosseguir, sinó que va millorar i augmentar. A l’inventari fet el 1875, amb motiu de la mort del seu pare, la maquinària industrial de l’empresa es componia de: 3 cardes, 2 selfactines de 300 fusos cadascuna, 12 telers mecànics, 9 telers a mà, 2 tundoses i 2 penjadors de Cardan. Joan Llonch va ampliar la indústria i la va traslladar a una fàbrica de nova planta, a l’altra banda de la carretera de Barcelona entre els carrers Fiveller, Roger de Flor i Manso, que es coneixeria com el Vapor Llonch. Era l’any 1877.

La seva aportació a la vida industrial i social de Sabadell fou ben fecunda. L’any 1881 fou un els fundadors del Banc de Sabadell, que el van nomenar conseller-director; el 1884, president de la Junta de Sanitat; el 1885, regidor, tinent d’alcalde i alcalde accidental; membre de la Junta Restauradora del Santuari de la Verge de la Salut. Fundà amb Sallarès i Pla la Societat Invalidesa i Foment, de la qual fou segon president. També membre del Comitè local de l’Exposició de Barcelona del 1888; membre del Foment del Treball Nacional; delegat del Gremi de Fabricants de Sabadell a la Junta d’Industrials de Bilbao; president de la Unió Lanera Espanyola, i vicepresident de la primera Junta de la Unió Industrial de Sabadell; cap del Sometent armat de la ciutat; conseller de la Caixa d’Estalvis; membre del Patronat que va fundar l’Escola Industrial d’Arts i Oficis; membre de la Junta de Propietaris de la Mina d’Aigua; membre del Cercle Sabadellès, i un dels fundadors del Teatre Principal. Juan Llonch i Sanmiquel havia contret matrimoni amb Cristina Cañomeras i Sampere, i de diversos fills que d’ella va tenir, únicament li va sobreviure Francesc Llonch i Cañomeras, que seria el tercer de la nissaga. Joan Llonch i Sanmiquel va morir el 1916 i el seu nom queda vinculat a la vida de la ciutat de Sabadell. Amb la seva mort va cessar la raó social Juan Llonch y Hermanos i el negoci va continuar a nom de don Francisco Llonch y Cañomeras.

Francesc Llonch i Cañomeras va néixer a Sabadell l’any 1878, quan el 1916 es va fer càrrec de l’empresa, que va fer un gran avenç, i va tancar completament el seu cercle industrial per aconseguir la màxima producció i la perfecció exquisida dels articles d’alta qualitat. Fou secretari de la Unió Industrial; secretari del Gremi de Fabricants, del qual fou, també, president i prohom; ampliador, i després reformador, de l’Acondicionament i Docks; president de la Junta Administrativa de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis; membre de la Comissió d’Aranzels i del Foment del Treball Nacional, i president de la Comissió Aranzelària. Vocal de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria, i vocal de la Caixa d’Estalvis. Fou conseller-director (des del 1924 fins a la seva mort) del Banc de Sabadell, i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball i de Malalties, el 1917. També va ser diputat a Corts la legislatura del 1918-1919. Va presidir L’Electricitat, SA, important empresa dedicada a la producció de maquinària elèctrica; va intervenir a la de confeccions Moix Llambes Manufacturas, SA, que va presidir, i a la Tèxtil Pañera, SA, que va fundar i va dirigir, i va ser directiu de Rentats i Pentinats, SA.

Els esdeveniments del 1936 el van obligar a expatriar-se i seguir pas a pas les vicissituds de la guerra civil fins a buscar refugi, el 1938, a Santisteban (Navarra) on, envoltat de la seva família, el va sorprendre la mort quan faltava poc per reintegrar-se a la seva llar i les seves activitats. Fill de Francesc Llonch i Cañomeras i de Francesca Salas i Falguera, Joan Llonch i Salas va néixer a Sabadell el 2 de febrer del 1902 i seria el quart membre de la nissaga Llonch. Era el fill gran, darrere seu van néixer Tomàs, Feliu i Josep. Joan Llonch i Salas s’afilià, el 1919, a la Lliga Regionalista, de la qual el gener del 1930 fou membre i de la Junta Directiva a Sabadell i el 1932 secretari de la Junta. El febrer del 1933 formà part de la Junta directiva de la Lliga Catalana i formà part de diverses comissions per intentar solucionar problemes laborals. El 1924-1925 participà en l’elaboració dels Almanacs de les Arts i organitzà unes tertúlies a casa seva conegudes com Els dillunsos de cal Llonch, en què aplegava intel·lectuals sabadellencs de diferents ideologies.

Va dirigir el diari La Ciutat (1932-1934). El 26 de gener del 1936 marxà a França. En esclatar la Guerra Civil espanyola, Francesc Cambó li encarrega l’organització de l’Oficina de Propaganda i Premsa de París, de la qual va assumir la direcció el gener del 1937. Deixà la direcció el maig del 1938 per discrepàncies amb l’orientació i, assabentat de la malaltia del seu pare, va tornar a Espanya. El 21 de setembre del 1938 ell i el seu pare, mort uns dies abans, foren denunciats per catalanistes. En acabar la guerra, va tornar a Sabadell i es dedicà a la direcció de la seva empresa. Va crear la raó social Llonch, SA amb els seus germans Feliu i Josep. Fou també president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball (1939-1957), de l’Acadèmia de Belles Arts i del Patronat de l’Escola Industrial. Formà part durant trenta anys del consell d’administració del Banc de Sabadell (1946-1976), del qual fou nomenat president el 1976. El mateix any de la seva mort. Inquiet promotor i mecenes en el món de les arts i de les lletres, va rebre per aquesta seva faceta el Premi Sant Lluc 1964. En els darrers anys de la seva vida es vinculà al nou Partit Liberal Català. L’any 2024 la Fundació ARS va publicar la biografia de Joan Llonch i Salas, obra de l’historiador Josep Lluís Martin i Berbois.