"Quan es vestia per anar a l'institut, es va posar bé la part esquerra de l'uniforme, però la part dreta no se la podia posar". L’Elisabeth Milá, la mare del Marc Jiménez, de 14 anys, va observar que alguna cosa li passava al seu fill aquell matí, del passat novembre. "Quan li vaig fer un somriure, ell va somriure'm de tornada; però el gest li va sortir torçat", explica. Aleshores va entendre que no podia perdre ni un segon i va trucar al 112. En pocs minuts, el Servei d’Emergències Mèdiques va activar el codi ictus pediàtric i el Marc va ser traslladat a l’Hospital Parc Taulí. “En deu minuts ja teníem l’ambulància a casa, i a les vuit i mitja érem a l'hospital; a les deu i mitja ja estava operat”, explica la seva mare. El diagnòstic va confirmar una realitat poc habitual: un infart cerebral en un adolescent.
"Va ser mala sort"
En el cas del Marc, la rapidesa va ser determinant. “Gràcies a la ràpida l'actuació, m’han dit que es recuperarà, si no del tot, al 99%”, explica la seva mare. Després d’una setmana d’ingrés, el noi ja ha estat donat d’alta i es recupera favorablement, seguint els controls rutinaris establerts. Actualment, presenta algunes dificultats de memòria i aprenentatge, conseqüència de l’ictus. "Serà un procés complicat. Haurem de treballar molt amb rehabilitació i seguiment especialitzat perquè torni a la normalitat", afegeix l'Elisabeth.
El Marc no tenia cap patologia prèvia, ni problemes cardíacs ni alteracions en la sang. Feia esport de manera habitual i entrenava bàsquet diverses hores a la setmana. “Una loteria, mala sort total”, resumeix l’Elisabet. Precisament per això insisteix en el missatge que vol fer arribar a tothom després d'aquest desafortunat episodi: la importància d’actuar amb rapidesa. “Si us plau, quan veieu alguna cosa que no quadra, marqueu el 112", referma.
- El Marc amb el seu cantant preferit, Paulo Londra
- Cedida
Una intervenció que no s'havia fet mai en menors al Taulí
“Un cop a l’hospital es va fer una valoració ràpida per pediatria i neurologia i se’l va traslladar a fer una ressonància magnètica urgent. Es va poder objectivar que tenia un ictus isquèmic per culpa d'una oclusió arterial. Tot seguit, el radiòleg neurointervencionista, que ja estava prealertat, va realitzar el tractament endovascular, practicant-li una trombectomia, que va ser efectiva”, explica la doctora Carme Torrents, neuropediatra del Parc Taulí.
El del Marc és un cas excepcional. És el primer ictus pediàtric al Parc Taulí en què s’ha pogut realitzar aquest procediment per retirar el coàgul que bloquejava una artèria del cervell. Un procediment, segons els experts, habitual en adults però molt poc freqüent en pacients pediàtrics. A Catalunya, fins ara, s’han registrat 13 casos pediàtrics en què s’ha realitzat un tractament endovascular, inclòs el del Marc.
Els ictus isquèmics tenen dos possibles tractaments, depenent de les hores d’evolució. Si és en les primeres quatre hores i mitja, es pot fer un tractament intravenós. Si fa més temps i es compleix un seguit de criteris, el tractament ha de ser endovascular. En el cas del Marc, com es va detectar quan va despertar-se, no se sabia exactament quan havia començat. Per això, els professionals van decidir practicar-li la intervenció.
Hi ha un codi ictus fet a mida per als menors
L’ictus, o accident cerebral agut, és una patologia molt més freqüent en adults, però també pot aparèixer en edat pediàtrica. L’any 2020, el Departament de Salut va instaurar el codi ictus pediàtric, un protocol d’emergència per garantir una atenció ràpida i especialitzada als menors de 15 anys. El Parc Taulí forma part de la xarxa de centres hospitalaris de Catalunya d’aquest codi i és un dels tres centres de referència, juntament amb l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu, que poden oferir una completa valoració, diagnòstic i tractament en els casos necessaris.
Segons explica la doctora Montse Garcia, neuropediatra del Parc Taulí, “l’activació del codi ictus es fa quan hi ha una focalitat neurològica d’aparició sobtada que pot ser: debilitat en una extremitat, sensació de formigueig, dificultat en la parla o un mal de cap molt intens amb vòmits”. En infants petits, afegeix, la simptomatologia pot ser més inespecífica, fet que sovint dificulta el diagnòstic i el fa més tardà.
