"A l'escola sí, però al carrer normalment castellà": cinc veus de Sabadell sobre l’estat del català

La fotografia lingüística del català al Vallès Occidental es percep fràgil. Segons les darreres dades de l’Enquesta d’usos lingüístics, només un 23% de la població del territori té el català com a llengua habitual, mentre que el castellà s’imposa amb un 58%. Aquesta realitat es respira també a Sabadell, on la presència del català al carrer és percebuda com a minvant, com destaquen diversos veïns preguntats. A escala nacional, el català ha deixat de ser la llengua habitual de més d’un terç de la població per primera vegada en dues dècades. La dada global se situa ara en el 32,6%, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. El castellà també baixa lleugerament, fins al 46,5%, mentre creix la població que alterna les dues llengües.

Tot plegat dibuixa un escenari complex, però no irreversible. L’EULP continua indicant que el coneixement del català és alt i que una part significativa de la població del Vallès Occidental és bilingüe o està disposada a utilitzar el català quan el context ho afavoreix. Precisament, a la comarca un 95% de les persones vaticinen que entenen perfectament el català. La xifra cau al 65% si també es tracta de parlar-lo, llegir-lo i escriure’l. 

Com ho veuen els sabadellencs?

“Jo ho veig fatal”, diu sense embuts Maria Carcolse. Explica que només caminant per la Rambla ja percep el “predomini” del castellà. És de fets i no de paraules. Fa més de 20 anys que és parella lingüística i ajuda persones a guanyar seguretat parlant català. L’actual és una metgessa del Taulí que vol atendre els pacients en català; l’anterior, una senyora de Granada que “ara el parla perfectament”. 

Christian Martín i Nil Marín coincideixen a descriure una situació “crítica” per al català entre les noves generacions. Expliquen que, en el seu entorn, la llengua té poca presència més enllà de l’escola: “Quan surts al carrer amb els amics, la majoria parlem castellà”. El Christian admet que, tot i entendre el català i parlar-lo, li costa usar-lo amb fluïdesa. Igualment, valoren molt poder “dominar les dues llengües”.

Ramon Torres treballa de cara al públic i té clar que el català necessita petites accions quotidianes. Al local on treballa tenen una norma: “el català és l’idioma d’entrada”. Només canvien al castellà si el client ho demana o si no l’entén. Sobre l’estat general, creu que entre joves hi ha una certa dilució enmig d’expressions angleses i d’un “popurri de vocabulari”. “Però no noto que desaparegui”, conclou.

Hortènsia Campo té una mirada preocupada sobre el futur del català. “Està malament”, sentencia. "Crec que els joves només el parlen al pati", afegeix. Ha incorporat un gest de resistència lingüística en el seu dia a dia. “Si em parlen en castellà, jo segueixo en català”, explica, una decisió que ha pres “ja de gran”. Té motius personals per defensar la llengua: de petita “el català estava prohibit” i ha après a escriure’l bé només després de jubilar-se.