David Cid (Comuns Sumar): "Hem posat el primer raïl del tramvia entre Sabadell, Terrassa i la UAB"

"Volem un país on la gent pugui viure, pagar el lloguer i l'hipoteca, i tingui una garantia de mobilitat en transport públic". El portaveu de Comuns Sumar al Parlament, David Cid (Barcelona, 1980), defensa que l'acord de pressupostos de la Generalitat amb el Govern català "beneficiarà els sabadellencs i els vallesans". El pacte inclou l'estudi d'un tramvia entre Terrassa, Sabadell i la UAB, l'eliminació dels barracons escolars a la ciutat i ajuts en habitatge. Cid, però, avisa que les inversions "poden acabar en un calaix" si el PSC no aconsegueix arrencar el "sí" d'ERC.

Han dit que serà "la legislatura de l'habitatge i dels trens". Han reafirmat l'acord entre el Govern i ERC sobre el traspàs de cinc línies de Rodalies, entre les quals hi ha l’R4 entre Barcelona i Manresa, passant per Sabadell. No van donar terminis. Quan serà això?

Els terminis dependran de les negociacions entre el govern de l'Estat i de la Generalitat. El que volíem és enviar un missatge de suport polític a l'acord entre ERC i el PSC per al traspàs de Rodalies, en un context en què Junts planteja qüestions absurdes com aturar el traspàs i "fer fora Renfe de Catalunya". Faig un repàs dels seus consellers de Territori: Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet, Jordi Puigneró... va poder crear la NASA catalana i no va tenir temps d'arreglar el desgavell de Rodalies? S'ha de continuar endavant amb el traspàs per resoldre la situació que tenim.

Entenc que no és un traspàs per fer el traspàs. Cal que hi hagi una vinculació amb la inversió.

Un sistema que dona servei a mig milió de persones cada dia es gestionarà millor des de la proximitat. No té cap sentit que canviar una bombeta d'una estació depengui d'una decisió a 600 quilòmetres de distància. A més, òbviament, el traspàs ha d'anar acompanyat de recursos, perquè, si no, la Generalitat no tindrà la capacitat de gestionar la infraestructura.

Què s'ha de fer per recuperar la confiança dels usuaris de Rodalies? Ha caigut el nombre de passatgers des de l'inici de la crisi.

Hi ha molta desconfiança. Una gran part dels passatgers de Rodalies han passat a FGC i ja no han tornat. Durant pràcticament trenta anys, Rodalies ha estat el gran oblidat. En el seu moment, certs sectors econòmics i polítics van apostar per l'AVE i aquí al Vallès per les autopistes i el Quart Cinturó. Aquesta última crisi ha de servir perquè els agents econòmics entenguin que s'ha d'invertir a Rodalies, perquè és clau també per a l'economia del país. I aquesta inversió s'ha de pressupostar i executar.

Les dades són el que són: només la meitat dels 11.300 milions previstos en l'actual pla Rodalies s’han executat.

Per això hem acordat que la Generalitat pugui dur a terme obres a la xarxa d'Adif amb el finançament de l'Estat. També, per recuperar la confiança de l'usuari, hem demanat a la consellera Paneque que la informació sigui clara: volem que els passatgers sàpiguen a quina hora passarà el tren, si hi ha incidències i quins serveis alternatius s'ofereixen. En aquest sentit, hem inclòs un pla de 21 milions d'euros per millorar les línies interurbanes en els pressupostos que serviran per millorar la connexió entre Sabadell, Barberà i Barcelona.

Una de les seves propostes estrella en els pressupostos és l'estudi d'un tramvia entre Sabadell, Terrassa i la UAB. Per què aposten per un tramvia i no per una nova línia d’FGC, com s’havia proposat en el passat?

Els pressupostos posen el primer raïl perquè el tramvia arribi a Sabadell. El TramVallès un projecte que hem treballat molt, una idea de Joan Mena i de Manel Larrosa. Crec que té una doble virtut: millora la connectivitat de més de 400.000 persones entre Terrassa, Sabadell i l'Autònoma i és un benefici directe per als veïns del Sud i de l'Oest de Sabadell, connectant barris com la Creu de Barberà, l'Eixample, Can Rull, els Merinals... També hi ha avantatges des d'un punt de vista econòmic i de temps: hi ha grans obres d'infraestructures que es poden allargar 10 i 15 anys, en canvi, projectes com el TramCamp de Tarragona estaran llestos en un any. Si la Generalitat hi aposta, en poc temps, podríem veure el mateix a Sabadell. Tant de bo el debat al Vallès sigui sobre tenir el tramvia, i no el Quart Cinturó.

En tot cas, la ronda Nord avança. Ja s'han licitat tant l'estudi informatiu com el d'impacte ambiental, i el president Illa va situar l'inici de les obres l'any 2028.

Ens ho hem trobat pràcticament fet entre Sabadell i Terrassa i el nostre objectiu és que no faci un metre més fins a Granollers en aquesta legislatura. No és el nostre model i sempre hem defensat alternatives: hem plantejat que FGC arribi fins a Castellar, però mai hem aconseguit un acord amb el Govern de la Generalitat. Sí que hem aconseguit situar el BRCat Castellar-Sabadell com una prioritat.

La infraestructura costarà més de 200 milions d'euros, per sobre de les previsions inicials. Què li sembla?

Si preguntem als ciutadans de Sabadell si prefereixen el tramvia que proposa Joan Mena o la ronda Nord de Marta Farrés, estic segur que guanya el tramvia. L'alcaldessa de Sabadell faria bé de plantejar allò que realment millora el dia a dia dels ciutadans i les ciutadanes dels barris del Sud i de l'Oest de Sabadell. No ens enganyem: per molt que se li canviï de nom, la ronda Nord és una autopista de camions i no té res a veure amb la mobilitat dels sabadellencs.

Han situat les escoles Arraona, Virolet i Narcisa Freixas com equipaments educatius prioritaris a construir a Catalunya. L'última data que teníem és que estiguin construïdes el curs 2028-2029.

Hi ha escoles que fa molt temps que estan en barracons a Sabadell i el Joan Mena ha insistit molt a resoldre-ho. Hem inclòs els recursos necessaris als pressupostos perquè la situació es pugui començar a resoldre aquest mateix 2026 i així poder complir amb els terminis de les obres.

Entrem en matèria d'habitatge. Una de les mesures acordades és la “prohibició de la compra especulativa”. Què fa que una persona amb cinc pisos a la mateixa zona sigui un gran tenidor, i un altre amb quatre no?

L'habitatge ha de ser per viure o un actiu financer? Estem veient rendibilitats per sobre dels dos dígits, com si compressis accions a la borsa o or, i s'està produint una gran acumulació d'habitatges en poques mans. Penseu que el 60% de les operacions que es fan són sense hipoteca, a tocateja. La classe treballadora no pot competir amb els fons d'inversió, els fons voltor i els grans tenidors. A Catalunya, si tens cinc pisos a la mateixa zona ets un gran tenidor, perquè es considera que no vols els habitatges per viure-hi, sinó per acumular. No pot ser que algú tingui sis, set... deu pisos per fer negoci! Si volen jugar a la ruleta russa, que inverteixin en criptomonedes, però no en l'habitatge.

A banda dels fons d'inversió i els grans tenidors, quina incidència tenen els expats en la falta d'habitatge? Compren pisos a Barcelona a preus elevats i els barcelonins acaben venint a viure a Sabadell, on també augmenten els preus.

És veritat que té un efecte sobre el mercat de l'habitatge, però nosaltres creiem que has de poder fixar la teva residència si és per viure-hi. Ara mateix, la solució no és només regular, sinó també augmentar els ajuts al lloguer, incrementar el parc públic en 50.000 pisos i el dret de tempteig i retracte. Ho hem de fer tot per solucionar el problema de l'habitatge després de deu anys d'inacció. Junts, els grans gestors que tot ho fan bé, van construir 560 habitatges socials a tot Catalunya en una dècada, una cinquantena per any. Junts no ha exercit l'autogovern en matèria d'habitatge.

La signatura de contractes ha caigut des de l'aplicació del topall de preus. Avui he obert Idealista i he trobat 51 pisos a Sabadell, i només vuit per sota dels 1.000 euros.

D'aquí que hàgim forçat canvis en els ajuts al lloguer, ampliant el màxim d'ingressos a 36.000 euros bruts perquè hi puguin accedir moltes més famílies. A banda, hi ha un volum molt important d'inversió en habitatge als pressupostos, amb 1.900 milions d'euros. També intervindrem sobre el lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions per evitar que hi hagi manera de saltar-se el topall de preus, i hi haurà una primera convocatòria de solars per a habitatge de protecció oficial de la Generalitat que l'Ajuntament de Sabadell segur que aprofitarà.

Vostès han defensat evitar els desnonaments. Com creu que s'ha d'actuar quan les ocupacions generen problemes d’inseguretat i de convivència entre els veïns? Se'ls ha d'expulsar?

Si és una ocupació delinqüencial, evidentment, i ja ho vam demostrar amb els narcopisos quan governàvem a Barcelona. Ara bé, el problema d'habitatge a Catalunya no són les ocupacions, com afirma la dreta i l'extrema dreta, que semblen comercials de les cases d'alarmes. Només una de cada deu ocupacions a Catalunya són d'una primera residència... van ser unes 300 l'any passat. No és veritat que vagis a buscar el pa i arribis a casa i te l'hagin ocupat. El problema real el tenim amb qui ha decidit que les ciutats són el seu taulell particular del Monopoly i que va comprant sense límits.

Tinc la sensació que l'esquerra no ha volgut parlar de seguretat i delinqüència fins fa poc. Han deixat el monopoli de la qüestió a l'extrema dreta?

Nosaltres defensem una política pública de seguretat, hem fet propostes i en farem. Quan vam gestionar la Guàrdia Urbana de Barcelona, vam insistir molt en el model de policia de proximitat i de barri, amb un abordatge integral de la seguretat. En els últims dies s'ha parlat molt de la nova llei contra la multireincidència, però per a nosaltres la clau és dotar de recursos als jutjats: hem pactat amb el Govern català que hi hagi 250 funcionaris judicials més per evitar que el sistema col·lapsi. En resum, política pública de seguretat, només faltaria, però apuntant a la realitat: no tenim un problema amb la immigració ni tampoc amb les ocupacions.

Tornant als pressupostos, ERC ha presentat una esmena a la totalitat. Se'n poden anar en orris?

Encara tenim temps. Jo vull ser molt respectuós. ERC ha de tenir la seva negociació i posar les seves condicions, com hem fet nosaltres. En tot cas, qui ha de garantir-se una majoria per tenir pressupostos és el PSC, és a dir, el Govern. Crec que la gent vol certesa, seguretat i ordre, davant del context d'incertesa i caos a escala internacional. Soc optimista que PSC i Esquerra puguin arribar a un acord abans del 20 de març, quan es votarà al Parlament.

Si els pressupostos cauen en el primer tràmit, què ha de fer el president? Continuar sense comptes, tornar a seure a negociar amb ERC o convocar eleccions.

No vull anticipar escenaris, perquè confio que hi haurà un acord, però si no hi ha pressupostos, crec que serà un fracàs de país. Fa tres anys que estem sense comptes i això, bé, fa que tot sigui molt més complicat. Hi ha al voltant de 1.500 milions d'euros en inversions que podrien acabar en un calaix, com les noves escoles de Sabadell, que estan vinculades als comptes. 

Joan Mena ha estat una figura omnipresent en aquesta entrevista. Ha de ser el candidat d'En Comú Podem el 2027?

En Joan és un líder indiscutible de la coalició En Comú Podem. Té un projecte de ciutat i coneix la realitat dels barris. Encara no he parlat amb ell i no sé què vol fer, però si m'ho pregunta a mi, tant de bo es torni a presentar. Crec que a Sabadell li convé un canvi i que siguem decisius per conformar una majoria progressista.

Mantindran la coalició amb Podem?

Sí. Hem de repetir la fórmula de les eleccions municipals del 2023, perquè veig que hi ha una bona dinàmica de treball. A més, un dels èxits d'en Joan és que ha estat capaç de recosir l'espai de l'esquerra a Sabadell. Jo crec que ara toca collir els fruits i que l'any 2027 tenim la possibilitat d'aconseguir un molt bon resultat a la ciutat.

No puc acabar sense preguntar-li per la guerra a l'Iran. El president espanyol ha dit clarament "no a la guerra" i Yolanda Díaz ja prepara mesures amb els agents socials. Què espera de Salvador Illa i de la Generalitat?

El Govern de la Generalitat s'ha de posicionar en la mateixa direcció. Estem davant d'un autèntic disbarat, de l'aplicació de la llei del més fort, i cal evitar que això afecti el mínim possible la ciutadania. En un context de caos i desordre mundial provocat per la dreta i l'extrema dreta, han de preveure mesures davant la inflació, l'augment dels costos de l'energia i del cistell de la compra, que és el que més afecta el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes.