Les sabadellenques Helena Sensarrich i Mariona Duran van arribar a Austràlia amb la idea de quedar-s’hi uns mesos i ara ja fa anys que hi viuen. Tot i estar molt contentes a Queensland, troben a faltar la seva terra, Catalunya. Amb l’objectiu de connectar la comunitat catalana que viu a la zona i mantenir viva la llengua i les tradicions, es va impulsar el Casal Català de Queensland. Totes dues formen part de la junta de l’entitat com a vocals de manera totalment voluntària.
La idea del casal va començar a prendre forma fa poc més d’un any. Segons explica Duran, van començar fent trobades informals, amb un grup reduït. Amb el temps, l’interès va anar creixent i les trobades es van anar ampliant. Finalment, el projecte es va formalitzar amb una jornada fundacional que va reunir gairebé un centenar de persones. La iniciativa respon a la necessitat de comunitat entre els catalans que viuen lluny de casa, però està oberta a tothom. Sensarrich destaca que la realitat de la comunitat és molt diversa i inclou moltes famílies mixtes. “Hi ha amics i parelles de catalans que volen aprendre la llengua i les tradicions”, exposa.

- La jornada fundacional del Casal
- Cedida
Actualment, la junta està formada per una desena de persones que treballen de manera voluntària per organitzar activitats i trobades. Entre les activitats que ja han organitzat hi ha celebracions de Sant Joan, el tió de Nadal, i una representació dels Pastorets, que va tenir una acollida especialment emotiva entre els infants. Una de les trobades més multitudinàries fins ara ha estat la calçotada que van organitzar coincidint amb la Diada. “Aquella jornada també va ser la més multitudinària que vam fer”, recorda Duran. El moment va ser especialment simbòlic perquè els calçots havien estat plantats prèviament en el jardí d’un català resident a Austràlia, ja que el país té normes molt estrictes sobre la importació d’aliments.
Totes dues coincideixen que Austràlia les ha ofert una experiència vital molt positiva. Sensarrich destaca especialment el caràcter multicultural del país, remarcant que “tothom és benvingut”. Duran, per la seva banda, subratlla la qualitat de vida i la conciliació laboral. “El nivell de vida és molt alt i molt relaxat”, afirma. Segons diu, la flexibilitat laboral permet tenir més temps per a la vida personal i l’esport, un aspecte que considera molt diferent de la dinàmica de la vida a Catalunya.
Tot i aquesta bona experiència, viure tan lluny de casa també fa que moltes vegades trobin a faltar la seva cultura i la seva comunitat. Per això, el projecte del casal té un component emocional molt important per a totes dues. “Austràlia està molt bé, estem molt còmodes, però és fantàstic poder comptar amb la teva comunitat de catalans”, sostenen. En aquest sentit, el casal s’ha convertit en una manera de sentir-se més a prop de casa.

- Helena Sensarrich i Mariona Duran amb altres membres del casal a la jornada fundacional
- Cedida

- La calçotada per celebrar la Diada
- Cedida

- Tots els assistents de la calçotada
- Cedida

- Els calçots que havien estat plantats al jardí d’un català
- Cedida