El comerç de Sabadell es transforma: més alimentació, menys moda

La fisonomia comercial de Sabadell ha mutat. El comerç continua sent un dels grans batecs de la ciutat, però els aparadors ja no exposen el mateix producte. On abans predominaven botigues de moda o negocis especialitzats, avui guanya presència les botigues d’alimentació, un sector in crescendo pel que fa al pes comercial total—amb obertures recents de botigues de queviures com  ara el Malapell, el Petador, Kenko o l’Asian Food Market, que exemplifiquen aquesta tendència–, que continua sent el gran pilar del teixit comercial: passa de representar el 33,9% del total al 35,9% actual, el principal sector sabadellenc. 

A l’altra cara de la moneda, lluny queda la imatge d’una Rambla o una avinguda de Matadepera a vessar de petites botigues de roba, calçat o complements, amb propostes singulars i aparadors de moda amb identitat pròpia. Les dades corroboren que el model ha canviat: Sabadell acull cada cop més botigues d’alimentació i perd establiments de moda. “Els hàbits han canviat: ha disminuït el temps de compra en 10 minuts els darrers vint anys”, exposa Vicent Borràs Català, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i Treball (QUIT) de la UAB. “En el sector de la moda, la hipòtesi que tenim és l’efecte de l’online. En el sector de l’alimentació, la compra és menys planificada. Ja no es compra tant per tota la setmana, sinó que es fa per un o dos dies vista”, exposa l’expert. Una compra que, de fet, és més igualitària en termes de gènere.

En sis anys, Sabadell ha passat de 2.630 establiments comercials a 2.224, segons les darreres dades disponibles del cens d’establiments comercials de la Generalitat de Catalunya, un terreny que va guanyant, progressivament, els negocis d’hostaleria. El comerç gaudeix d’una bona salut –amb una ràtio elevada de locals comercials en actiu–, però la fisonomia dels negocis s’ha reconfigurat: el canvi més visible és el retrocés del comerç especialitzat. Les botigues de roba, calçat i complements han perdut 113 establiments des del 2017, una caiguda del 23,6%. El sector, que aleshores representava més del 18% del total i se situava en el segon sector comercial amb més pes, avui amb prou feines supera el 16% a Sabadell, superat pel sector de l’alimentació (35,93%) i botigues de la llar (16,91%). “Els negocis d’equipament a la persona s’estan redefinint, l’impacte de les compres en línia als grans gegants asiàtics és evident”, exposa  Miguel Tello, president de Ca n’Oriac Comerç. 

Malgrat això, el ritme comercial a Sabadell és positiu, com demostren els diferents estudis de l’Observatori dels Centres Urbans del Centre i Ca n’Oriac, que avalen la bona salut comercial als dos principals eixos de la ciutat. Tello, però, reivindica el paper de les petites botigues com a identitat de barri: “Advoquem per un model que torni a la botiga tradicional, l’avinguda de Matadepera era un eix molt reconegut per la seva oferta de roba, complements i calçat”, proposa. Tot i que reconeix que “el comerç està funcionant” i que les botigues de moda que  encara resisteixen “concentren una gran part de clientela de Sabadell i municipis propers”. 

La davallada més acusada és en lleure i cultura. Llibreries, botigues especialitzades i negocis vinculats a l’oci han passat de 200 a 141 establiments. Gairebé un de cada tres ha tancat: n’és exemple el recent tancament del Librerío de la Plata i la Llibreria Tècnica, malgrat que també s’han registrat obertures, com ara la Casa del Llibre. Es tracta, doncs, del sector que més retrocedeix proporcionalment, víctima d’uns hàbits de consum cada cop més digitals.

Si mirem els metres quadrats, el mapa també parla. El comerç mixt —que inclou grans superfícies— concentra prop del 23% de tota la superfície comercial amb només un 4% dels establiments. L’alimentació ocupa un percentatge similar de metres. El model, doncs, no només és més petit; també és més concentrat. El resultat és un sistema comercial més orientat al consum essencial i amb menys presència del petit comerç especialitzat que havia donat identitat als eixos urbans.

Un terç del teixit productiu

El comerç i l’hostaleria continuen tenint un pes rellevant dins l’economia de Sabadell. Segons dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC) corresponents al quart trimestre de 2025, aquests sectors concentren 17.005 llocs de treball a la ciutat–12.290 treballadors assalariats i 4.715 autònoms–, i agrupats en 1.794 empreses. En conjunt, el comerç i la restauració representen el 33,9% del teixit productiu local, un percentatge pràcticament idèntic a la mitjana de Catalunya. El nombre de llocs de treball en aquests sectors ha caigut un 5% respecte a l’any anterior i se situa un 4,4% per sota dels nivells previs a la pandèmia. També disminueix el nombre d’empreses, amb un descens de l’1,4% interanual i del 9% en comparació amb el període pre-Covid. En canvi, el treball autònom presenta una evolució positiva: creix un 1,7% en l’últim any i un 10,4% respecte a abans de la pandèmia, mentre que el treball assalariat registra una davallada més marcada. 

El pes del comerç i l’hostaleria a Sabadell se situa en el 33,9% del teixit productiu, una xifra que situa la ciutat en una posició intermèdia dins del Vallès Occidental. Aquest percentatge és lleugerament superior a la mitjana comarcal (32,5%) i també per sobre de la mitjana catalana, fet que confirma el paper rellevant d’aquests sectors dins l’economia local.

La veu dels comerciants

Núria Castells, Malapell:

“Obrir una botiga de proximitat avui és un acte revolucionari”, sosté Núria Castells, propietària del Malapell, botiga de queviures de proximitat que va obrir fa uns tres anys. “La competència és ferotge”, sosté. En una dinàmica marcada per la despersonalització del comerç, la Núria va escollir la ciutat on viu per impulsar el seu projecte professional, on uneix propostes culturals amb productes de proximitat –de productors catalans i, preferiblement, amb projectes socials al darrere–, on ofereix un tracte de tu a tu. “Les botigues amb propostes singulars, el petit comerç, va molt més enllà de la pura transacció. S’hi estableix un vincle de confiança, de veïnatge. Formem part del batec de la ciutat”, expressa. Malgrat aquesta tendència a la massificació del consum, Castells assegura que hi ha una part de la societat que està “tornant a reivindicar la botiga més tradicional i el tracte de confiança”.

Txell Martínez, Lola’s Chic:

Lola’s Chic és l’excepció que confirma la regla. Inaugurat fa poc més d’un any en una clara aposta per la moda, la botiga fa bandera del tracte personalitzat –en línia i presencial– a la seva clientela. El projecte neix de la iniciativa de Meritxell Martínez, que fa quatre anys va decidir deixar la seva feina per dedicar-se a la seva passió: la moda. El negoci va començar inicialment com una botiga en línia, però al cap de poc temps va fer el salt al format físic, fins a arribar a Sabadell. En un context en què les botigues de moda independents perden pes davant de grans cadenes i gegants digitals, Martínez defensa que el petit comerç pot trobar el seu espai en allò que les grans marques no poden oferir: la proximitat. “Hi ha reclam pel tracte de tu a tu, molta gent continua valorant el comerç local i l’assessorament”, assegura. I sosté que, malgrat la globalització del sector, encara hi ha espai per a les iniciatives singulars.

Gabriel Martínez, sabateria Martínez:

La història de la sabateria Martínez ja ha arribat al capítol final: aquest 2026, els sabadellencs han abaixat la persiana d’un comerç amb més de 40 anys d’història per la “competència ferotge” de les grans plataformes d’Internet. El de la sabateria Martínez, històric comerç entre la Creu Alta i la Concòrdia, és una història que exemplifica el que hi ha darrere de les dades: una estructura comercial on la moda va perdent pistonada pel que fa a nombre d’establiments. “La pandèmia va ser el punt d’inflexió: els clients més joves s’han mogut a l’online, vam perdre molta clientela”, assegura Gabriel Martínez. Exposa, també, que el sector de la moda és “complicat de preveure”. Segons Martínez, la influència de les xarxes socials compliquen la planificació. “Comprem amb sis mesos d’antelació i després les tendències canvien perquè una ‘influencer’ ho viralitza”, lamenta.