“Cada pedra preciosa porta un tros de mi”: l’essència que Marta Oms impregna en cada joia

Tots els creadors deixem un trosset de nosaltres en cada peça que fem”, diu la sabadellenca Marta Oms, joiera i gemmòloga. Quan una joia surt del seu taller, hi va cosida una mica de la seva essència, del seu temps, del seu silenci i d’aquell vincle tan particular que crea amb cada gemma que treballa. I com els passa a tots els artistes que viuen amb romanticisme la seva tasca, hi ha creacions que es fan lloc en l’esfera més personal. “De fet, tinc tres peces que sempre m’he penedit d’haver-les venut”, admet entre rialles. N’hi ha dues que les té controlades i coneix qui les té –un alleugeriment–. Però a la tercera li ha perdut el rastre.

La Marta no es conforma a saber només la meitat de les coses. Va començar estudiant joieria, però aviat va detectar que al collaret li faltava la cadena. “A joieria no s’estudiaven les pedres; i a mi m’agradava molt treballar-les”, recorda. Va buscar on podia ampliar coneixement i va acabar estudiant gemmologia. Viu la seva feina amb rigor científic, sí; però també amb intuïció i sensibilitat quan la pedra parla. Si la saps escoltar... “La turmalina negra m’atrau molt. És una pedra protectora”, explica, preguntada pels materials amb què sent més connexió. També se sent fascinada per l’òpal blau dels Andes, un material rar que va aconseguir a una fira d’Alemanya i que va ser incapaç de posar a la venda.

La història podria haver estat una altra. La Marta anava per escultora. “Estava estudiant art a Vic i el meu professor d’escultura era joier”, recorda. Després d’un monogràfic que “va quedar molt bé” sobre joieria va anar a petar a la Massana. D’aquell gir vital n’ha fet passió i professió: joiera, gemmòloga, i també creadora de contingut i divulgadora. Perquè sí, a Instagram també hi és. “M’agrada compartir coneixement. És com una missió que em marco per explicar el que hi ha darrere, el que no es veu”, diu. I no li va malament: té una comunitat de 20.000 persones que no es perden el que passa entre bambolines. 

Des de casa, on ha encauat el seu taller, és on dissenya, talla, poleix i solda tots els materials. “Puc tirar-me tres dies fent una mateixa joia o fer-ne 50 en el mateix temps”. Cada encàrrec és únic. I personalitzat. Ni expressament podria replicar una peça exactament idèntica d’una altra. Ni en aparença, ni en significat.