Precisament, ara es troba en plena fase de remodelació. La plaça del Treball és un dels símbols actuals del barri de Gràcia. De fet, va convertir-se en una reivindicació històrica durant molts anys. L’Agrupació de Veïns de Gràcia, formada l’any 1973, ja ho va sol·licitar a l’Ajuntament de l’alcalde Josep Burrull, qui va mantenir un dur contenciós amb els veïns. Després d’un llarg procés d’expropiació i un estira-i-arronsa entre el Consistori i els propietaris de la parcel·la, el 10 de maig del 1987, ja amb l’alcalde Antoni Farrés, es va inaugurar la plaça del Treball.
Però, abans d’arribar a aquest punt, la plaça havia estat un dels camps de futbol més mítics de la ciutat. El terreny, situat entre els carrers de Manso, Jacint Verdaguer, Sant Ferran i Permanyer, va ser inicialment la casa del Club Gimnàstic Sabadell, club fundat el 1929 que va començar lluint els colors verd i negre per acabar passant a una indumentària de color verd i blanc. Va subsistir fins al 1959, moment en què va fusionar-se amb el Club Esportiu Mercantil, formant un nou club sota la denominació de Gimnàstic Mercantil. De fet, es podria parlar més aviat d’una absorció per part del club més gran.
Una imatge del vell camp del Mercantil / Josep Busoms (cedida UES)
La instal·lació esportiva també va ser utilitzada per la Joventut Atlètica Sabadell (JAS), que hi va entrar com a llogatera. Va construir una pista amb una volta de 260 metres. Els carrers eren rectangulars sense corba i, malgrat això, hi podien fer entrenaments i competicions. L’any 1961 la JAS va traslladar-se a les Pistes del riu Ripoll. D’altra banda, també dins del recinte s’hi havien disputat partits de bàsquet i d’handbol.
Pressió popular
Centenars de jugadors de la ciutat van desfilar pel camp del Mercantil, per totes les seves categories encara que l’equip estrella era el juvenil. També va escenari durant molts anys del prestigiós Torneig Antoni Estruch que reunia, a final de temporada, als millors equips amateurs de Sabadell amb una peculiaritat molt especial que el feia molt atractiu: els equips podien reforçar-se amb jugadors d’altres clubs que augmentaven el nivell. El públic omplia tots els racons del recinte, fins i tot un famós monticle de terra que feia d’improvisada graderia. El torneig es jugava de nit i la pressió dels veïns, pel soroll i enrenou, va provocar la seva suspensió l’any 1975.
Llavors ja estava en marxa la reivindicació veïnal perquè aquella parcel·la privada es convertís en una plaça. Unes reclamacions i negociacions -els propietaris demanaven molts diners- que van durar fins a l’any 1987 quan es va inaugurar l’actual plaça del Treball. Va ser un moment dolorós pel club i també per la parella que exercia d’encarregats del camp que vivien en una caseta a la mateixa instal·lació. Inicialment, el Mercantil es va traslladar a un nou camp al carrer de Boccaccio, al costat del pavelló de l’OAR Gràcia, però les deficiències de la gespa artificial van provocar un nou trasllat, a l’Avinguda Arrahona, l’actual camp nomenat Joan Murtró, on jugava la UD Marina, clubs ara fusionats.
