Els alumnes d’infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic, 1.052.623 segons les previsions de matriculació a tot Catalunya, tornen a les aules aquest dimecres en un primer dia marcat per la vaga –a Sabadell el curs comença dijous 7–. El curs comença per segon any consecutiu amb un calendari avançat tot i que, a diferència de l’any passat, les tardes són lectives i no de lleure. Algunes de les novetats enguany són la posada en marxa de la figura del referent de benestar emocional als centres o un protocol unificat per actuar davant les violències. Tot plegat amb una vaga convocada per tres sindicats -USTEC, CGT i Intersindical- que demanen un compromís “ferm” a Educació per concretar una nova reversió de retallades.
Dates clau, festius i dies de lliure elecció: així queda el calendari escolar 2023-2024 a Sabadell
1. Nova figura: El referent de benestar emocional
Una de les novetats és que enguany es posa en marxa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional, amb més de 3.400 al conjunt del sistema. La nova figura l’ocuparan docents que són a les plantilles i a l’octubre es formarà als referents que ja estan identificats i que començaran a treballar aquest curs.
2. Protocols: Detectar situacions indesitjables
D’altra banda, també s’han fusionat els protocols existents en un únic protocol perquè els docents puguin detectar millor situacions de violència masclista, LGTBI-fòbia o assetjament, entre altres. A més a més, entrarà en funcionament el nou registre de situacions de violència de l’alumnat que permetrà comptabilitzar els casos; una demanda que mitjans de comunicació i famílies havien demanat.
3. Reforços: Ulls posats a l’escola inclusiva
Una altra de les novetats d’enguany és un augment de 25 milions d’euros per reforçar l’escola inclusiva, amb 355 nous professionals d’atenció educativa i l’ampliació de les hores de monitoratge de suport. Pel que fa al pla contra la segregació escolar, Educació dobla la inversió per a l’escolarització de l’alumnat vulnerable i hi destina 80 milions d’euros. I és que la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques augmenta i són un total de 26.978 alumnes, 6.000 més que fa un any.
4. Català a l’aula: Reforçar la seguretat jurídica
Arran de la judicialització del català a les aules, la consellera Anna Simó va anunciar el juliol passat un decret que remarca el caràcter vehicular del català i reforça la seguretat jurídica als centres. La previsió és que el decret -en exposició pública fins al 15 de setembre- es tramiti aquest curs i permeti desplegar un reglament ampli que precisa, entre altres, com elaborar i revisar els projectes lingüístics de centre. Segons va explicar al juliol Simó, també posa negre sobre blanc pel que fa a la responsabilitat dels projectes, que recau sobre Educació i no sobre les direccions de centre, i matisa que no es poden canviar amb el curs ja començat. El nou reglament incorpora també els darrers avenços normatius: el decret llei sobre els projectes lingüístics i la llei del català a l’escola, tots dos aprovats fa poc més d’un any com a resposta a la sentència que obligava a impartir un 25% de les classes en castellà.
5. Temperatura: Cal més confort tèrmic a les escoles
El curs també ha començat amb unes altes temperatures, una circumstància que ja es va donar l’any passat i va afegir més arguments en contra de l’avançament de les classes. Amb tot, en els darrers mesos s’han adequat escoles i repartit ventiladors i Educació vol trobar més solucions per al confort a les aules amb el món local. Una situació que famílies i professionals també critiquen a les escoles bressol a l’estiu, en un col·lectiu de risc màxim.
6. Conflicte obert: Educació i sindicats en peu de guerra
Els sindicats ja es van concentrar dilluns a les portes d’Educació i van sortir al carrer novament dimecres en una manifestació que ha recórregut el trajecte entre la plaça d’Urquinaona i la plaça Sant Jaume. Els sindicats exigeixen el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l’equiparació salarial per al professorat de l’FP, i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Des del Departament, però, s’insisteix que abans de concretar una reversió de retallades cal comptar amb un escenari pressupostari de cara el 2024.
7. Marxa enrere: Tornen les tardes lectives de setembre
Les tardes de lleure durant el mes de setembre no van seduir la comunitat educativa. Es desprèn d’un informe que la Generalitat va encarregar per esbrinar l’impacte que havia tingut aquesta experiència el curs passat, que pel mal feedback rebut, aquest any no es replicarà. Per tant, Educació fa marxa enrere i les tardes de setembre tornaran a ser lectives aquest curs.
