El Girona CF, equip de moda ara mateix, s’ha convertit en el quart club català a ostentar el lideratge de la Primera Divisió després de FC Barcelona, Espanyol… i Centre d’Esports Sabadell. El sensacional inici de lliga del conjunt gironí està causant sensació i s’emporta tots els elogis. De manera totalment justificada després de coronar-se com a líder de la màxima categoria, deixant enrere el Real Madrid, segon, i FC Barcelona, tercer.
No fa tants anys, Girona i Sabadell s’enfrontaven a Tercera Divisió (2007) o Segona B durant moltes temporades. Ara, els gironins, amb el suport del City Group al darrere, i la sensacional feina del secretari tècnic Quique Cárcel -exjugador arlequinat- i el tècnic Míchel, un madrileny de Vallecas que parla català, estan vivint una temporada de somni.
Un somni que el Centre d’Esports també va experimentar fa més de cinc dècades. Molt ha canviat el futbol, però també va tenir molt de mèrit la temporada 68/69 que va protagonitzar l’equip dirigit pels mítics Pasieguito a la banqueta i Ricardo Rossón a la presidència. El Sabadell va iniciar aquella lliga com on coet: victòria a Los Cármenes de Granada (0-1, amb gol de José Luis Garzón) i davant el Zaragoza a la Nova Creu Alta també per 1-0, amb gol de Torrent.
Era la segona jornada i el conjunt arlequinat se situava com a líder amb 4 punts (les victòries encara valien 2 punts), empatat amb Real Madrid i UD Las Palmas. En aquella època la prioritat per establir l’ordre era la divisió entre gols a favor i en contra, no com ara que és la diferència de gols. En aquest sentit, amb zero gols en contra, el Sabadell ho tenia tot a favor per superar els seus rivals amb 4 punts.
Ens visita el líder
Va ser, això sí, un lideratge efímer. En la tercera jornada, el Sabadell va visitar l’estadi d’Altabix. La curiositat és que el rètol anunciador del partit a la ciutat alacantina tenia un reclam força significatiu: l’Elx rep al líder! L’equip de Pasieguito, però, no va poder defensar la primera posició i va caure per 3-0, perdent la posició de privilegi en favor del Real Madrid, que ja no l’abandonaria en cap moment. El partit de Chamartin va ser tot un espectacle: va guanyar el Madrid, però el Sabadell va donar una gran rèplica (5-3).
De fet, aquell lideratge anecdòtic seria un preludi de la millor temporada arlequinada a la màxima categoria. El Sabadell va acabar quart, només superat pel campió Real Madrid, Las Palmas i FC Barcelona. A la segona volta, no va perdre cap dels últims 11 partits, amb 2 triomfs i 9 empats (ni Real Madrid ni FC Barcelona van poder guanyar al fortí creualtenc). Això li va permetre debutar a la Copa de Fires, davant el Bruges.
Els protagonistes d’aquella històrica campanya van ser: Pepe Martínez, Pini, Arnal, Montesinos, Lluís Muñoz, Ramón de Pablo Marañón, Romero, Torrent, Ortuño, Lluís Pujol, Isidro, Garzón, Lluís Pujol, Zaballa, Seminario, Diego, Latorre, Frígols i els porters suplents Comas i Echevarria.
