Aquest cap de setmana és molt especial a les instal·lacions del Club de Tennis Sabadell per la disputa de la final de l’Open Apialia internacional ‘Ciutat de Sabadell’ que viu la seva 29a edició. La disputaran aquest diumenge (11 h) el britànic Felix Gill -guanyador davant Jorge Martínez, 6-4 i 6-3- i el lituà Vilius Gaubas, que ha superat el cap de sèrie número 2, Álvaro López San Martín per 6-2 i 6-1.
És un bon moment per prendre el pols a l’entitat amb el seu president, August Serra, un any i mig després de la seva reelecció.
L’Open suposa sempre un moment àlgid. Què significa pel club? Diria que una barreja de prestigi i també de promoció esportiva. Nosaltres ens dediquem a promocionar l’esport de base pensant en els nois i noies que tenim a l’Escola i aquest torneig no només significa una gran motivació sinó que permet a joves tennistes donar-se a conèixer i, sobretot, sumar punts en el rànquing per pujar esglaons.
Encara continua sent un referent en l’àmbit estatal? Durant un temps, vam ser el segon torneig més important després del Godó, però ara la Federació Espanyola incentiva aquesta mena de tornejos precisament per oferir més possibilitats als jugadors. Per a nosaltres continua sent una setmana molt especial i intensa i es viu un ambient excepcional a les instal·lacions. La terrassa és un lloc fantàstic per gaudir dels partits. Sabadell, com a ciutat, també hi guanya amb esdeveniments d’aquest nivell.
Quin és el cost total d’un torneig d’aquestes característiques? Els premis han augmentat fins als 25.000 dòlars i després cal afegir uns 10.000 més entre logística, jutges-àrbitres, personal de manteniment de les pistes… També significa una prova de foc en l’àmbit organitzatiu i penso que l’entitat demostra la seva gran capacitat.
A la roda de premsa de presentació va dir que el repte és organitzar un Open femení. Quan serà possible? De fet, ho volíem organitzar aquest any i amb recursos propis hauria estat factible. Però no volem que sigui una cosa aïllada d’un any sinó que tingui continuïtat. I per això cal tenir més patrocinadors i més recursos. Ho intentarem l’any que ve.
En 29 edicions han passat centenars de jugadors per aquestes pistes. En recorda algun que hagi arribat lluny? Recordo l’Albert Ramos, que està en el Top-30, el portuguès Joao Sousa, Carreño, Carballé… Segur que n’hi ha més. De totes maneres, es demostra que costa molt arribar a l’elit. Són molts els aspirants i pocs els escollits. El tennis és un esport molt dur.
És molt difícil ser un Alcaraz… Aquest jugador té un talent especial. A l’Open venen tennistes que estan en el grup dels 300 del món i ara perdent molts diners per intentar arribar al Top-100. No només és la part econòmica o esportiva sinó psicològica. És un esport que depèn de molts factors i estàs tu sol allà a la pista.
Després d’un any i mig de mandat, s’han complert les expectatives? Encara queda temps i penso que estem en el bon camí. Hem establert uns procediments de manteniment per millorar l’entitat i això funciona molt bé. També estic content de tenir els dos equips absoluts a les fases d’ascens amb jugadors exclusivament de la casa. Em fa molta il·lusió.
Quan estaran fetes les noves pistes de pàdel? Ja tenim els informes d’urbanisme favorables que era l’últim tràmit per la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament. Després vindran les llicències d’obres i jo crec que entre l’abril i maig estaran fetes.
És el seu últim mandat per obligació. Com creu que deixarà el club? Sanejat econòmicament i amb unes instal·lacions modèliques. Estem en un gran moment i l’herència serà bona.
