Fa alguns anys, al carrer de la Salut (Centre) hi havia dues botigues de menjar: la de la Carme, que venia fruita, i la de la Pepita, xarcutera. La jubilació de la segona va permetre a Marta Gregori (1984) iniciar-se en el món del petit comerç, ja que la va rellevar al capdavant de la botiga el 2010. I, al cap de cinc anys, quan el negoci que havia obert la Carme tancava per sempre, Gregori es va traslladar en aquell local, al carrer de la Salut, 22, per iniciar el seu projecte més personal: El Rebost de la Marta, precisament al seu barri.
Marta Gregori no treballa sola, fa tàndem amb Carlota Viaplana / AINA TORRES
Com indica el seu nom, hi ha una mica de tot per omplir l’estómac de bons productes: carns, pernils, salses, productes més elaborats, etc. “És molt bonic ser aquí perquè he nascut en aquest barri, i gent que ve a comprar m’ha vist néixer i créixer”, explica la sabadellenca, orgullosa i agraïda de la relació que ha forjat amb la clientela, “el millor que he fet a la vida”. Qualsevol barri necessita comerç com l’aire que respira i, en aquest cas, el Rebost hi és gràcies a la complicitat que s’ha format entre les dues parts: la venedora i la compradora, perquè quan Marta Gregori s’hi va posar, admet que “no havia tocat un pollastre en la meva vida”. Però, per fer-ho bé, era conscient que n’havia d’aprendre, i s’aprèn fent-ho cada dia. “Van tenir paciència i s’ho quedaven tot”, agraeix. Així, dia a dia, producte a producte, és com s’ha guanyat la confiança dels clients. Una clientela que cada vegada vol més productes elaborats, “tot mig fet”.
Diversos productes al mostrador del rebost / AINA TORRES
La feina que té Gregori demana dedicar-hi “moltes hores”, perquè l’elaboració diària demana temps, i ella prefereix elaborar poc –tot sense gluten– però cada dia, en comptes de grans quantitats. “Però no em sap greu perquè m’agrada treballar així i que el client estigui content”, afirma. Treballar en qualsevol botiga permet copsar com va la societat, i Marta Gregori veu que “la gent jove torna a confiar en el comerç de proximitat, però l’increment de preus no ens ajuda a poder-ho fer. Ho valorem, però a vegades no ens ho podem permetre”. El costos fixos s’han incrementat, “els consums mínims no els puc abaixar i, al final, ho has de repercutir, però la gent no cobra més, i això al petit comerç no ens ajuda gens”. Competir contra les grans superfícies és molt difícil, així que, en aquests casos, la qualitat del producte, la proximitat i el tracte al client són alguns dels ingredients indispensables en el seu dia a dia.
