Irene Zurita ha apostat per deixar la feina que tenia des de feia gairebé 25 anys com a administrativa per dedicar-se a l’art. Imparteix classes de pintura i ha començat a fer exposicions, com la que es pot veure a la botiga Estripa’m de la Rambla.
Tota la vida havia tingut aquest pessigolleig. “A on em sento jo mateixa és al costat d’un llapis i d’un pinzell”, comenta Zurita, llicenciada en Belles Arts.
Els seus quadres estan inspirats en viatges arreu del món, en caminades per la muntanya, en la música, en amics i poesia. I sempre pinta acompanyada de jazz. “El meu estil és expressionista, visceral. M’agrada que hi hagi molta taca, busco el contrast i que cada obra digui el que vull representar”.
“Feia molt temps que tenia la idea que, quan la meva filla fos gran i no em necessités, mouria fitxa. Ja ho tenia tot lligat, perquè durant tres anys he mantingut la meva feina en un departament d’exportació d’una multinacional amb classes de pintura”, diu. En el moment que va veure que podia viure del que més li agradava, va fer el pas. “Ara tinc més temps per expressar-me a nivell artístic”, afegeix. lliure, del que sents, del moment. M’ajuden. Sempre em poso jazz.
