Com cada any, aquestes dates, es presentarà la disjuntiva Castanyada o Halloween. Dues tradicions molt antigues que provenen d’un ancestral ritual funerari. Dues maneres més o menys semblants de recordar els difunts. La globalització provoca que una festa d’importació com el Halloween es vagi imposant i guanyant adeptes, però per divertida que sigui, no es poden oblidar les tradicions culturals autòctones com la castanyada.
A casa nostra, igual que a tot el país, i no fa massa anys, a més de la castanyada, per Tots Sants era tradició fer representacions teatrals de l’obra de José Zorrilla Don Juan Tenorio. Malgrat el seu èxit posterior, Don Juan Tenorio no va tenir una bona acollida en la seva estrena el 28 de març de 1844 a Madrid.
Escena de “Don Juan Tenorio” per part de l’Associació d’Estudiants Universitaris de Sabadell al teatre Alcàzar, 11/1951.
Don Juan Tenorio, un jove faldiller, fa una aposta amb Don Luis Mejía segons la qual aconseguiria conquerir la ingènua novícia Inés. El que sembla que era un joc de conquestes masculines, es converteix en una obsessió per al Tenorio. Aquest s’enamora perdudament de la bella Inés i tindrà conseqüències tràgiques.
La tradició de representar el Tenorio durant la festivitat de Tots Sants ve de molt antic. Hi ha disparitat d’opinions. Sembla, però, que el costum es va establir pels recursos dramàtics que es fan servir a la segona part de l’obra –en que hi ha escenes al cementiri- on adquireix el protagonisme la mort, les presències fantasmagòriques, la redempció i la salvació de l’ànima del penedit. Tot plegat ambientat en un sinistre cementiri on els morts cobren vida.
Portada de Don Cuan Tanorio de Llamp-Brochs
L’obra, un exponent molt clar del romanticisme castellà, va adquirir una fama extraordinària i a la segona meitat del segle XIX es representava any rere any en dates properes a l’1 de novembre a la majoria de teatres. També era representat fins més enllà de la meitat del segle XX.
A Sabadell, totes les agrupacions teatrals duien a terme representacions de Don Juan Tenorio per Tots Sants. Així, està registrat que Francesc Gisbert i l’Agrupació Artística Santiago Rusiñol va interpretar el Tenorio al teatre Principal l’any 1941 i després va anar de gira per diverses poblacions catalanes. L’Associació d’Estudiants Universitaris de Sabadell el va dur al teatre Alcázar pel novembre de 1951. El quadre propi de l’emissora Ràdio Sabadell va fer el Tenorio a l’Alcázar l’any 1952, al Colón, el 1956 i va repetir el 1959. La companyia Palestra el va representar al teatre la Faràndula l’1 de novembre de 1957, un Tenorio tractant de restituir-li els valors genuïns que un excés de popularitat havia anat degradant.
Salvador Fité en el paper de Don Juan. 11/1951
Un cas genuí és el de l’actor sabadellenc nascut a Castellar del Vallès Sebastià Sellent que va interpretar el paper de Don Juan, l’any 1961, al Teatro Ateneo Castellarense, paper que 55 anys abans, el 1906, havia interpretat el seu avi, també Sebastià Sellent, al Centre Castellarenc.
El Tenorio es va convertir en un esdeveniment tan popular que va traspassar el món del teatre professional i va començar a representar-se en centenars d’ateneus i societats per actors amateurs. Fins i tot durant el segle XX, moltes eren les empreses de Sabadell que s’hi afegien. Alguns treballadors, els més aficionats al teatre, muntaven un petit quadre d’actors, s’aprenien els papers que els tocava i el representaven allà on podien. Dels set actes que consta l’obre, quatre a la primera part i tres a la segona, obviaven els que els semblaven de menys interès.
Representació de “Don Juan Tenorio” al Teatre La Faràndula. Sabadell, 01/11/1957
Es van popularitzar, també, versions còmiques o burlesques. L’any 1976 a la Faràndula, Joan Capri i Mari Santpere varen recollir un gran èxit amb una versió lliure i còmica, els drets de la qual pertanyien a Josep Santpere, el pare de la Mari. En l’escena del sofà el públic es pixava de riure.
A finals de segle XIX es va popularitzar Don Cuan Tanorio, drama sengriento, aspelusnante, aspesmódico y harroroso, an siete actos y muchos cuadros.
Aquesta obra, signada per Llamp-Brochs –pseudònim del manresà Sixte Rebordosa i Comas, director de la revista satírica manresana La Llanterna–, es publicà el 1896 a Manresa i es coneixen nombroses edicions, la majoria realitzades a Barcelona, des de finals del segle XIX . Va comptar amb una extraordinària popularitat, representant-se a tot el país, sencera o en part (no cal dir que l’escena del sofà ha estat la més representada).
A més a més…
La festa de Tots Sants comptava amb una rica tradició teatral que avui dia s’ha perdut. Era típica la representació de l’obra Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
