Un dels pesos pesants del vestidor arlequinat, Cristian Herrera, ha analitzat la delicada situació de l’equip. Reconeix que el rendiment global està por sota de l’esperat, però confia a redreçar aquesta trajectòria. També destaca el sentit positiu de la trobada d’aquesta setmana en la qual va participar el president Pau Morilla–Giner, l’àrea esportiva i direcció general del club per conscienciar a la plantilla i exigir la màxima implicació i responsabilitat per fer realitat una immediata reacció. El de Santa Coloma de Farners no defuig cap tema i parla clar en aquesta entrevista.
Com es troba ara mateix el vestidor, Cristian? Ha estat una setmana complicada, no només per les circumstàncies de l’últim partit a Barreiro sinó pel bagatge de l’equip en aquestes primeres 10 jornades. És una situació que ningú volia i estem treballant per sortir-ne. Penso que la trobada de dilluns va ser força positiva en aquest sentit.
De què es va parlar? El més important és que ens vam mirar tots als ulls i vam posar les cartes sobre la taula. Es va parlar de diferents punts fonamentals que fan falta per millorar i ara només ens queda treballar i aplicar-ho sobre la gespa. Cadascú va donar el seu punt de vista, en alguns casos des de l’experiència de situacions similars.
Després del patiment de la passada temporada que estava molt assumit, la il·lusió d’aspirar a alguna cosa més ha provocat una pressió excessiva? És veritat que a la pretemporada es va crear aquesta il·lusió per part de tots. No era una cosa dolenta, penso que sempre és bo tenir ambició per part del club i la mateixa plantilla. Però no s’han donat els resultats i s’han d’acceptar les crítiques i tenir la capacitat per suportar aquesta pressió. És normal. Hem de saber treballar amb pressió.
El ‘7 de 30’ convida al pessimisme. Què s’ha de fer per canviar la dinàmica negativa? Doncs millorar de manera individual i col·lectiva. Els jugadors hem de fer autocrítica i a partir d’ara, cal donar el 100% i la millor versió de cadascú en benefici conjunt de l’equip per guanyar partits. Aquesta és l’única manera de sortir de l’actual posició.
A títol personal, Cristian Herrera va ser peça vital en la permanència de la temporada passada fent una gran societat amb Pau Víctor. El trobes a faltar? És cert que vam crear un vincle molt bo entre nosaltres. Ell m’aportava a mi i a l’inrevés. Jo també tenia l’oportunitat de jugar més avançat, a prop de la porteria rival. Ara, en canvi, m’ha tocat assumir un rol diferent i he hagut d’adaptar-me a una altra posició, d’interior. Els companys tenen altres característiques i encara ens falta una mica de temps per conèixer-nos millor. El Manel, per exemple, és molt diferent del Pau, però fa una gran feina al davant, fixant els centrals, i això ens pot donar més espais a la resta.
Per cert, és un dels primers jugadors substituïts en cada jornada. Alguna vegada has mostrat el teu desencís de manera clara. Como ho gestiones? Tots els jugadors volem jugar sempre els 90 minuts cada setmana… Jo soc un futbolista expressiu al camp, que intenta donar el màxim i a vegades costa d’assumir. Són decisions tècniques. Per exemple, a Barreiro em trobava amb confiança després del gol i amb ganes de continuar aportant, però el míster va decidir fer el canvi i s’ha de respectar.
Com analitzes el canvi a la banqueta? El Gerard té una gran capacitat i treballa moltíssim. De fet, ja ho notàvem quan exercia de segon. També és una persona molt propera. D’altra banda, el paper de l’Ángel Martínez també és important, per la seva experiència i el paper de motivador que fa molt bé.
Diumenge s’afronta la jornada 11 i el Sabadell ja ha destituït un entrenador i sembla que perilla el segon… No és una situació també estressant? El món del futbol no et garanteix res, només compten els resultats. Però no només s’ha de parlar dels entrenadors sinó que els jugadors hem de fer més autocrítica perquè som els que sortim al camp. Hem de fer un pas endavant, sacrificar-nos i treure el màxim de nosaltres. Si guanyem, ens reforçarà emocionalment.
El partit contra la Real Sociedad B podria ser una espècie de plebiscit. Arriba un rival que encara no coneix la derrota… Ara mateix això és indiferent. La Real B està a dalt i en una bona ratxa, però tenim clar que hem de sortir a guanyar sigui quin sigui el rival. No és el moment de centrar-nos en l’adversari sinó a oferir la millor versió i sumar els tres punts. Ho necessitem nosaltres i també l’afició i el club.
