Un dels pocs punts positius de la temporada arlequinada té nom i cognom: David Astals. El polivalent jugador de Poble Nou s’ha convertit en l’ànima de l’equip, pel seu caràcter i l’entrega sobre la gespa. S’ho podria prendre com un consol personal en un curs, de moment, per oblidar. Ell mateix reconeix que “canviaria no ser tan destacat i que l’equip guanyés perquè necessitem sortir com més aviat millor de l’actual situació”.
L’última derrota davant la Real Sociedad B ha deixat el Sabadell en una posició molt delicada, a sis punts de la permanència. Astals considera que “ara és millor no mirar la classificació sinó centrar-nos en la feina del dia a dia i millorar per aconseguir punts. Els jugadors fa setmanes que parlem entre nosaltres i hem de fer un pas endavant en tots els aspectes. Per exemple, no podem encaixar gols als primers minuts, hem de sortir molt més concentrats al camp”.
Escenari propici
Visitar el Barcelona At. en el seu millor moment podria ser un obstacle més, però David Astals recorda que “en les dues últimes visites hem sortit guanyadors i l’any passat també hi vam anar en una delicada posició (1-4). Ara, una victòria podria ser el punt d’inflexió que necessitem. De fet, hem d’afrontar-ho com una final. Aquest partit i tots els que venen”.
En aquests casos, la pressió pot centrar-se de nou en la figura de l’entrenador, Gerard Bofill. De totes maneres, el migcampista arlequinat treu una llança a favor seu: “Està amb moltes ganes des del primer dia i ens transmet calma i la molta feina que dedica juntament amb tot el cos tècnic. Sabem com és el futbol, però insisteixo que ara és el moment que els jugadors fem aquest pas endavant”.
La greu lesió de Pablo Monroy, que es perdrà la resta de la temporada, pot repercutir directament en David Astals. De fet, ha ocupat diverses vegades la posició de lateral o carriler dret. D’entrada lamenta el contratemps del seu company: “ens ha deixat molt tocats perquè ja són dues lesions greus. Ens tocarà suplir la seva baixa i si em toca a mi, m’ho deixaré tot per ajudar l’equip”.
També ha parlat del paper de l’afició i espera que torni a omplir les graderies del Johan Cruyff com ha fet sempre. “Sempre ens ha donat el seu suport tot i que les coses no surten com tots esperàvem. S’ho mereixen tot i el dissabte espero que vinguin molts aficionats a animar-nos per repetir la bogeria dels dos últims anys allà”. Per cert, ja ha pactat l’intercanvi de la samarreta amb el seu excompany i bon amic, Pau Víctor, ara l’estilet del filial blaugrana, cedit pel Girona.
