La Laia Martínez treballa 30 hores setmanals a l’escola Joan Montllor, a Torre-romeu, d’auxiliar d’educació especial. “Quina sort!”, li diuen els col·legues de professió, que “la majoria treballen només entre 3 i 15 hores setmanals”. “De fet, ni les meves 30 hores són suficients per cobrir totes les necessitats dels alumnes”, rebla la vetlladora. A l’escola on treballa, considerat un centre de màxima complexitat, hi ha comptabilitzats més de 10 infants amb necessitats educatives especials, més els que requereixen suport educatiu. “De veritat algú creu que amb les meves 30 hores i les 10 que fa la meva companya podem garantir el suport que necessita cada alumna?”, reivindica Martínez.
El Jesús Franco, vetllador a l’institut Ca n’Oriac, també admet que “no dono l’abast”. En el seu cas, treballa 25 hores, 15 de les quals fent el suport a una alumna amb autisme, i la resta supervisant els nivells de sucre i les necessitats d’un infant que té diabetis. “Quan soc amb un, no puc ser amb l’altre, ni amb la resta d’alumnes de l’escola que em necessiten; i he d’anar d’un cantó a l’altre prioritzant les necessitats”, lamenta el vetllador, que afegeix que “és dolorós veure que hi ha alumnes que necessiten la teva ajuda totes les hores lectives, però que no pots ser a tot arreu al mateix temps”.
Una auxiliar d’educació especial amb un infant / DS
Fer mans i mànigues per cobrir totes les necessitats
Malgrat que el Departament d’Educació va assegurar que aquest curs s’ha augmentat un 15% les hores setmanals de vetlladors –tot i que no podrà contractar-ne més perquè s’ha exhaurit la partida pressupostària–, és evident que l’escola encara no és tan inclusiva com hauria de ser. Els centres educatius amb manca d’hores d’atenció a l’educació especial s’ho fan com poden per sortir del pas, com constaten la direcció i els professionals de molts centres educatius de Sabadell. “Les necessitats dels infants no desapareixen pas quan la vetlladora no hi és”, diu Laia Martínez, que afegeix que “acaba sent un docent qui s’encarrega dels alumnes amb necessitats especials, deixant desatesos la resta del d’estudiants del grup classe i perjudicant el nivell d’aprenentatge general”.
La situació al Joan Montllor és encara més crítica, ja que per motius de salut la Laia fa dos mesos que està de baixa i l’empresa que la contracte encara no ha suplit aquesta vacant. Tant l’escola com la vetlladora apunten que fa setmanes que demanen a l’empresa una persona substituta o l’ampliació de les 10 hores que fa l’altra vetlladora que treballa al centre. “Continuem esperant; i de moment és la tècnica d’integració social la que s’està ocupant de fer la feina que faria jo”, afegeix Martínez.
“A l’estiu, a l’atur”
L’externalització del servei d’aquests professionals és un reclam històric. “Les empreses externes sempre ens donen problemes a l’hora de pagar-nos o contractar-nos”, assegura Jesús Franco. “Voldríem que el Departament d’Educació ens internalitzés”, afegeix. Entre altres coses, diu, s’evitaria haver d’agafar l’atur cada estiu quan acaba el curs per poder pagar el lloguer i totes les despeses del dia a dia. “A més, fins una setmana abans de començar el curs no sabem ni a quin centre treballarem ni si ho farem amb més o menys hores que l’any passat”, sosté Martínez, que afegeix que “això únicament ens genera una incertesa i una ansietat brutal a la nostra vida personal”.
També docents i equips directius, així com els mateixos auxiliars d’educació especial, reivindiquen que la figura del vetllador formi part de l’equip educatiu de l’escola per assistir a reunions, coordinacions i avaluacions. “Si ens contractessin com a auxiliars d’educació especial, que és el que som, pel Departament d’Educació tot això quedaria resolt”, conclou la vetlladora.
