La primera fotografia feta a Sabadell -que mostra el pont de la Salut el 1864-; el primer retrat que es van fer uns sabadellencs -un daguerreotip de 1860 fet a Barcelona- o petites imatges de postal per mostrar els llocs emblemàtics de la ciutat a com un llibret desplegable i guia turística. Són només alguns exemples del que es pot veure a l’exposició Objectiu Sabadell. Història de la fotografia, 1860–1936 establerta de forma temporal als dos museus municipals, d’Art i d’Història, des del passat 1 de setembre i fins al 25 de febrer de l’any vinent. La mostra és una retrospectiva gràfica per veure com era Sabadell durant aquest període, fins a l’esclat de la Guerra Civil. Més de 500 fotografies d’una vuitantena de fotògrafs tant professionals com aficionats, amb un espai dedicat a les fotògrafes.
A l’esquerra, la Rambla, en una imatge de la dècada de 1920 obra de Lucien Roisin Besnard. A la dreta, diverses imatges postals / AINA TORRES
El comissari de l’exposició és el tècnic d’imatge i so de l’Arxiu Històric de Sabadell, David González, i aquesta iniciativa és fruit de la seva tesi doctoral. El sabadellenc destaca que es tracta de “posar en valor i ensenyar a la ciutat tot el patrimoni fotogràfic que tenim des dels orígens de la fotografia fins a l’any 1936, perquè a partir d’aleshores ja són figues d’un altre paner”. González remarca que l’exposició té especial valor per la dimensió que té. Permet veure una “selecció de peces úniques, que moltes d’elles no s’han vist, o no de manera conjunta i amb un discurs, i tenen un valor com a obra d’art. Sempre que s’ha pogut s’estan ensenyant imatges originals. Creiem que es trigarà bastants anys fins que pugui tornar a passar això”.
Retrats d’estudi de Joan Vilatobà Fígols, la dècada de 1910 / AINA TORRES
L’abast temporal 1860–1936 permet veure tant l’evolució de la ciutat com les activitats i inquietuds dels sabadellencs. La Rambla amb l’espai per passejar al centre, i no als laterals com ara; la construcció de la Torre de l’Aigua o retrats particulars i de família són alguns exemples que també es poden veure. “No és la història de Sabadell en fotografies ni són fotografies antigues. Està organitzada temàticament i cronològicament per veure com evoluciona la fotografia i la tècnica fotogràfica. La figura del retratista, fotògraf professional, aficionat, postal, documental, etc.”, afegeix el comissari.
Daguerreotips, els primers retrats fets en què hi surten sabadellencs / AINA TORRES
Hi ha imatges antigues de Sabadell que captiven a tothom, però l’objectiu és mostrar com arriba la fotografia a Sabadell, de manera que es busca no caure únicament en la nostàlgia. I hi ha retrats, imatges d’autor, d’altres més amateurs, algunes documentals, paisatgístiques, publicitàries… la ciutat vista des de molts punts de vista.
El comissari de l’exposició, David González, en una de les cadires on els visitants es poden fer un retrat imitant els d’època / AINA TORRES
González subratlla que amb l’exposició “ensenyes patrimoni inèdit, i és fruit de la recerca de diversos anys i el material que han pogut aportar institucions i particulars”. Per exemple, aquest any l’Arxiu Històric ha rebut diverses donacions rellevants per la quantitat i qualitat de les fotografies que contenien, que ara s’han de tractar per conservar. Una de les donacions va ser la de les fotografies de Francesc Pulit Tiana i la col·lecció d’Esteve Renom Pulit. Algunes ja s’han pogut mostrar en aquesta exposició.
Les dones i la fotografia
L’exposició dedica un espai a posar en valor el paper de les dones i la fotografia, per la “necessitat de reivindicar-les”. Per exemple, Maria Codina Duran, la primera fotògrafa premiada en un concurs de fotografia a Sabadell, el 1916, tal com explica David González. La mostra també permet conèixer fotografies d’Anita Figueras Crehueras, que en plena adolescència, cap al 1915, li van regalar la seva primera càmera i va començar a fer fotos. “Amics tirant una nena per un barranc, un estrangulament, un atropellament… juga (tot són simulacions) amb la fotografia”. I retrata un món de somni només a l’abast de la burgesia del moment, amb viatges a llocs com Biarritz, Sant Sebastià i Niça. I també fa fotografies de la seva ciutat, de Sabadell. “Té una mirada fotogràfica boníssima”, destaca l’historiador.
Una altra qüestió que revela la mostra és que moltes dones, encara que hagin quedat en l’anonimat, coneixien el funcionament de les càmeres dels seus marits i els ajudaven en el negoci, ja sigui fent les fotografies, revelant-les o ajudant a administrar l’empresa.
La nostra identitat
Al cap i a la fi, una exposició d’aquestes característiques explica la nostra ciutat. Segons el comissari, “la fotografia antiga genera identitat perquè tots tenim el sentiment de pertinença a la ciutat i et genera un cert afecte”. Les més de 500 fotografies recollides permeten veure com s’han transformat molts espais i com hem canviat nosaltres. Tal com diu David González, “vingués qui vingués, cadascú es podria interessar per una cosa diferent”.
Imatges de les fotògrafes aficionades Maria Codina Duran i Anita Figueras Crehueras / AINA TORRES
Al museu d’Art, l’exposició es pot veure tant a la planta baixa com al primer pis / AINA TORRES
