De l’arquitecte sabadellenc Manel Larrosa n’hem sentit i llegit diverses conferències i textos, sempre relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme que ens envolta, especialment a Sabadell i el Vallès i la relació que tenim amb Barcelona. Però el coneixement i la curiositat que té van més enllà del terme municipal de Sabadell, i prova d’això va ser l’exposició que va fer el passat dimarts a la Fundació Bosch i Cardellach sobre com creu que és l’arquitectura de les esglésies de Taüll, amb motiu de la commemoració dels 900 anys de la seva consagració (10–11 de desembre de 1123) que se celebraran l’any que ve.
Larrosa, durant la presentació / DAVID CHAO
La directora de la Fundació, Glòria Dalmau, va apuntar que “fa molts anys que Manel Larrosa estudia l’art romànic de les esglésies de Catalunya i d’altres llocs”, afirmació a la qual el sabadellenc va afegir que les esglésies de Taüll “tenen ‘trampa’, amaguen coses”, especialment les de Sant Climent i Santa Maria, per la qual cosa va procedir a analitzar les seves formes i la manera com es van construir.
Les cinc claus de Taüll
Larrosa va assenyalar cinc aspectes claus que fan d’aquestes esglésies un “patrimoni excepcional, de primer ordre mundial”, especialment per les seves pintures, àmpliament estudiades. En l’àmbit arquitectònic, la primera clau que va remarcar van ser els presbiteris profunds, l’espai que hi ha entre l’absis i la nau, que permetien donar profunditat a les pintures. “Era un espectacle tan potent com els mappings projectats que veiem ara amb maquinària actual”, descriu l’arquitecte sabadellenc.
En segon lloc va explicar que els edificis estaven situats torts expressament, “els eixos estan desviats, van de cantó”, i això es tradueix en el fet que la façana està inclinada voluntàriament i “quan entres, l’absis no et mira a tu”, segons la interpretació que fa Manel Larrosa. I això, va dir, no passa només en una església sinó que es repeteix en més casos, per la qual cosa defensa que no és un error constructiu sinó que respon a la voluntat inicial.
En tercer lloc va explicar que les parets no estan aplomades, cosa que es pot comprovar mirant les parets i les portes, diu, sobretot en el cas de l’església de Santa Maria. Segons Larrosa, “pensar que [els murs] s’ha anat movent desplaçant-se és especular molt, jo crec que es va construir així”. A continuació va fer referència a una cerca de les proporcions molt acurades, i “on es manifesta amb més potència és al campanar”, on augmenta la mida de cada pis per augmentar i no perdre la perspectiva.
Finalment, va assenyalar la “sensibilitat en els materials”, i va posar èmfasi en la qualitat sobre l’acabat de l’obra executada per mans artesanes.
