Les obres per soterrar les vies de la línia R2 de Rodalies al seu pas per Montcada i Reixac començaran el proper dilluns, 29 de gener. Així ho ha anunciat el consistori de manera oficial aquest dimecres, en un acte en què s’ha anunciat que els treballs començaran al barri de la Ribera, on es faran les primeres cales.
El consistori crearà una oficina municipal per fer-ne seguiment amb la participació tant dels grups polítics representants al ple com d’entitats i associacions de la ciutat. Es preveu que el soterrament s’allargui fins a set anys, amb les molèsties conseqüents com ara talls de trànsit i pols.
En total, s’hi invertiran 540 milions d’euros, als quals s’han de sumar 30 més per les obres d’adequació de l’estació de Montcada Bifurcació.
Vies al seu pas per Montcada | ACN
La ciutat ha celebrat l’anunci de l’inici dels treballs amb un acte a la confluència del carrer Bogatell amb un dels passos a nivell de l’R2. La reivindicació per eliminar les vies és llarga, i ja es comptabilitzen unes 180 les víctimes mortals que han estat atropellades, principalment en els punts per a creuar-les al centre de la localitat.
“Calculem que les obres es poden allargar 6 o 7 anys”, ha destacat l’alcalde, Bartolo Egea, que ha celebrat l’inici d’uns treballs necessaris per a cohesionar i recosir la ciutat. A banda i banda de les vies s’hi distribueixen equipaments municipals, com l’Ajuntament, comissaries o centres d’atenció primària, però és usual veure veïns que les creuen per actes tan senzills i quotidians com anar a comprar el pa.
Avís pel pas del tren a Montcada | ACNLes obres començaran pel barri de la Ribera, on es faran les primeres cales, i aniran avançant en direcció França. Serà el tret de sortida a una fita somiada i reivindicada, però també d’un període de complicacions per al veïnat.
“Iniciem una etapa amb moltes ganes, però que vindrà acompanyat de circumstàncies, com talls de carrers i pols”, ha avançat la portaveu de la Plataforma Tracte Just Soterrament Total, Anna Solano. “Apel·lo a la prudència per les dificultats que comportarà creuar les vies”, ha reclamat.
Per fer un seguiment dels treballs, es crearà una Oficina municipal que s’encarregarà de vetllar perquè se segueixi el calendari previst, però també per recollir les inquietuds que puguin generar-se per part del veïnat, entre d’altres. Estarà configurada a diferents nivells i serà transversal, amb la participació de càrrecs electes de l’Ajuntament, tant de govern com de l’oposició, així com d’entitats i associacions de la localitat.
L’acte ha comptat amb una foto de tots els representants polítics i d’associacions davant del pas a nivell amb una pancarta amb el lema ‘Ara sí! Soterrem!’, que s’ha penjat en una de les tanques perimetrals de les vies. Entre les assistents, l’exalcaldessa Laura Campos, molt activa en els darrers dos mandats per reivindicar el soterrament de les vies.
Diverses persones travessen les vies a Montcada | ACN
La cronologia d’una reivindicació constant
La demanda de soterrar les vies del tren a Montcada i Reixac es remunta a les acaballes dels anys vuitanta. Des del restabliment de la democràcia, la localitat demanava una reestructuració de les infraestructures que la creuen, amb diverses línies ferroviàries, però també carreteres, com la C-17 o la C-33, aquesta darrera creuant el municipi a través d’un pont enlairat, per damunt pràcticament de les cases.
El març del 1989 la Generalitat va traslladar al consistori que havia elaborat un Pla Especial de reserva urbanística per poder fer passar l’alta velocitat per la localitat i que afectava edificis públics. El ple s’hi va oposar amb un paquet d’al·legacions i propostes, i entre les quals s’incorporava per primer cop el plantejament per soterrar la línia de Rodalies de Portbou.
Dos anys més tard, el 1991, el Govern aprovava el projecte de l’alta velocitat amb les propostes de Montcada, que plantejaven aprofitar per reunificar un territori partit, i es trasllada al govern espanyol. No seria fins a l’any 2000 que el llavors ministeri de Foment, avui Transports i Mobilitat Sostenible, va aprovar l’estudi informatiu per l’alta velocitat.
Dos anys més tard, però, es presentava un document en què no consta el soterrament total, fet pel qual el consistori el va rebutjar, i Foment hi va tornar a posar fil a l’agulla. Al 2006 es creava la Plataforma Tracte Just Soterrament Total per canalitzar les peticions ciutadanes per eliminar les vies en superfície, els passos a nivell i aturar la sagnia de morts que acumulaven des de la posada en servei de la línia de Portbou.
Zona de soterrament de vies a Montcada | ACN
La línia d’alta velocitat Barcelona – Girona entrava en funcionament l’any 2013, soterrada i sense que s’hagués avançat en el bon camí per fer passar la línia de Portbou per sota terra. No va ser fins al 2015 que el govern central va incloure una partida de 300.000 euros als comptes generals de l’Estat per fer un nou estudi de viabilitat, i el 2017 el llavors ministre de Foment, Íñigo de la Serna, anunciava públicament que el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac començaria a principi del 2020, amb un pressupost proper als 300 milions d’euros i que l’obra es faria en 40 mesos.
Els retards, però, van impedir que això sigui possible, i aquell 2020 s’incorporava el soterrament al Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, que preveu l’actuació en els primers 5 anys i també inclou la remodelació de l’estació Montcada Bifurcació o la planificació de la tercera via a la línia Montcada-Mollet.
Concentració per l’anunci de l’inici del soterrament a Montcada | ACN
El 2022, el Consell de Ministres va aprovar el soterrament de l’R2, amb 387 milions d’euros destinats per a aquesta actuació i que farà desaparèixer 5 quilòmetres de vies al municipi. Adif va licitar les obres per un import de 465 milions d’euros per soterrar i construir una nova estació en 72 mesos.
Finalment, el Consell de Ministres va autoritzar la despesa per la licitació el soterrament per un valor integrat de 621 milions d’euros, un 33% més respecte al preu de la licitació anterior, que permet encarar l’inici de les obres al gener del 2024.
Plànol del soterrament | Ajuntament de Montcada
Plànol del soterrament | Ajuntament de Montcada
