Tres dècades després, el Sabadell visitarà diumenge (18 h) un dels estadis mítics del futbol estatal. Las Llanas de Sestao va celebrar el setembre de l’any passat el seu centenari i és el tercer més antic, només superat per El Molinón de Gijón i El Collao d’Alcoi.
Tot i que l’actual Sestao River és una refundació del desaparegut Sestao Sport l’any 1997, l’escenari continua sent el mateix. Un escenari atípic, peculiar, que ens transporta al futbol d’altres èpoques. L’última vegada que el conjunt arlequinat el va trepitjar va ser la temporada 92/93, una campanya nefasta en la història del club pel doble descens: esportiu i administratiu per impagaments. Va perdre per 2-1, el mateix resultat del curs anterior (91/92).
“Un dels millors partits”
Las Llanas va viure, per exemple, el debut del controvertit José Antonio Naya a la banqueta del Centre d’Esports la temporada 90/91 després de la destitució de Lluís Pujol. No es va moure el marcador (0-0). Curiosament, l’última de les quatre victòries que ha aconseguit el Sabadell a Las Llanas en les seves 13 visites tenia a Lluís Pujol com a entrenador. Hem volgut viatjar fins aquell 30 de desembre -ara seria inviable jugar en aquesta data- de 1989 a través d’alguns protagonistes del 0-1 que va situar el conjunt arlequinat en zona de promoció a Primera Divisió gairebé a l’equador del campionat de Segona A.
Juliá Garcia a la banqueta, en la seva etapa de segon entrenador de Naya, qui va debutar a Las Llanas en la 90/91 (0-0) / P.F.
“Va ser un dels nostres millors partits de la temporada”, subratlla Julià Garcia, qui compaginava el càrrec de segon entrenador i la direcció del filial. “Recordo un camp molt pesat, una pluja constant i l’empenta del Sestao. Però nosaltres vam saber contrarestar-ho amb un joc ràpid i dinàmic que va donar el seu fruit amb el gol de Raigón. Després del partit, en el viatge de tornada, vam sopar al restaurant El Porrón de Fuenmayor i ho vam celebrar perquè estàvem en zona de privilegi. L’equip havia fet una primera volta espectacular, no només a la lliga sinó a la Copa del Rei, eliminant a equips de Primera com Osasuna i Sevilla. Vam caure al vell Atotxa contra la Real Sociedad a la pròrroga”. Julià creu que la clau era “el gran ambient de la plantilla. Estava molt unida, fèiem dinars sovint… Vam formar una família i la llàstima va ser una mala ratxa a la segona volta que ens va deixar a només dos punts de lluitar per l’ascens”.
La fórmula perfecta
Ramon Raigón va ser un dels fitxatges d’aquella temporada, procedent del Barcelona At. juntament amb Xevi Ramón i Campuzano. “Vam reunir futbolistes amb una gran experiència, cas de Tente Sánchez, Izquierdo, Andrés, Gallart o Lino, i gent jove que vam arribar amb moltíssima il·lusió. Jo vaig aprendre moltes coses, no només futbolístiques sinó a saber gestionar els nervis i emocions. Aquesta fórmula va funcionar a la perfecció”, explica el de Campdevànol, ara totalment desvinculat del futbol.
El tècnic Lluís Pujol a la banqueta de Las Llanas. Al seu costat, el delegat Josep Gutés i el massatgista, Honved Orriols / P.F.
Raigón recorda que el seu gol, en el minut 75, va ser fruit “d’una jugada molt elaborada des de la banda dreta i jo vaig entrar des del darrere per rematar i marcar. Després ens va tocar patir per aguantar el resultat. El Sestao era molt difícil i intens al seu camp”. Per cert, a les seves files jugava José Luis Mendilibar.
Té un “gran record” de la seva etapa arlequinada. “Teníem un contacte molt familiar amb els directius i els aficionats. Alguns fins i tot viatjaven amb l’equip. Aquesta pinya va ser molt important”. 32 anys després, de nou a Las Llanas.
