[Jordi Serrano, historiador i rector emèrit de la UPEC]
Alemanya, França i Itàlia bloquegen una llei que obligaria les multinacionals a complir amb els drets humans, és a dir, a no fer treball infantil, complir normes mediambientals vigents a Europa, impedir l’explotació laboral i la desforestació. S’havia pensat a posar grans multes a qui ho incomplís. Ja us ho dic jo, ho incompleix quasi tothom. La UE diu que li està bé. Vaja! Aneu a pastar fang. Fa molts anys jo era molt europeista, ara no. A les Conclusions i recomanacions adoptades al míting inaugural del Consell Internacional del Moviment Europeu, de l’any 1949 i la Carta federalista, del 1964, diuen coses com aquestes: “En el si dels nous organismes els treballadors han de tenir un paper actiu en la gestió”. Vaja!
Els europeistes del 1949 escrivien: “No es tracta de triar entre llibertat i autoritat, ni tampoc entre economia lliure i una de col·lectiva, sinó de crear una síntesi de totes dues opcions.” Si la neoliberal i tramposa Christine Lagarde, cap del BCE, llegís “economia col·lectiva”, es moriria d’un infart. Ja l’any 1949 són conscients que si no hi ha democràcia, les institucions europees “tendiran a usurpar les funcions del govern i al seu lloc hi establiran una tecnocràcia sense control”. Els inspiradors d’Europa tenien més raó que un sant. Ja estem en aquestes. Cap control. L’any 1964 imaginen el que passa ara: “L’individu queda desarmat i sense defenses davant la dominació de la tècnica, la dictadura dels monopolis, l’anonimat de la burocràcia i els excessos de la publicitat i la propaganda.” Ostres, ostres, ostres. La capacitat d’anticipació d’aquesta gent no té límits, vegeu el que diuen dels partits polítics: “Havent perdut el contacte amb les masses que asseguren representar i amb les dades de la història, ja no són ni intèrprets del poble, ni garants ni protectors dels individus o de les col·lectivitats. Esdevinguts mecanismes centralitzats, manipulats per un aparell dirigent que ja no està connectat a la realitat, es revelen incapaços de renovar democràticament l’ordre social.” Quan hi hagi un 60% d’abstenció a les pròximes eleccions europees, la gent es preguntarà el perquè. Cap al final de la Carta federalista escriuen: “Els més lúcids d’entre els homes temen el pitjor: s’adonen que l’evolució de la història no és necessàriament cap a millor, que la humanitat no progressa de forma automàtica cap endavant…” El problema és que aquella gent idealista, europeista fins a la medul·la, mai no va pensar que serien les mateixes institucions europees les que farien que la història anés enrere, mal copiant un model de capitalisme salvatge caduc i immoral. Aquesta Europa que ens proposen ens repugna, en volem una altra que no estigui al servei d’obscurs interessos i que es fonamenti precisament amb els drets humans, l’arrel de l’europeisme. Els sembla bé l’explotació laboral infantil, de veritat? Per fer diners tot val? Quina indecència!
