[Manel Camps Bosser, Periodista]
Ese culo pone a las demá’ insegura’/ Ella a mí me desconfigura, desconfigura / Mezcla lo sensual, la calle y la finura / Cuando quiere, no disimula, no disimula / Hoy va pa’ la calle, se bebe y se fuma / Quiere un tipo que la presuma / Su booty heavy weight, el jacuzzi con espuma / Chingando escuchando a Peso Pluma… Se pone traje o falda pa’ que se lo encaje / No le hablen de embarazo ni de prueba’ de dopaje / Se puso creativa con la yerba que le traje / Y ella está haciendo un bachillerato / Yo llevo rato comiéndomela, pero no dejo rastro… (De la cançó ‘La Falda’ del portoriqueny Mike Towers, raper i cantant de raegeton i trap).
… Aunque la vea’ con carita de nenita (¡So!) / Ya medio barrio la ha proba’o / dicen que el novio e’ta tranca’o en la calle / Por eso e’ que anda bien loquita… /pero ella le va y le viene / Pide que la empuje, que el pelo le desordene / Que la encadene, que a la cama la condene / Le gusta a lo kinky, nasty, aunque sea fancy / Se pone cranky si lo hago romanti’/ Le gusta el sexo en exceso / Y en el proceso me pide un beso… (De la cançó ‘Candy’ del duo Plan B, integrat per Chencho Corleone -Orlando Javier Valle Vega- i el seu cosí Maldy. Tots dos portorquenys).
…Tengo una 40 (cuarenta)/ Y una gata pa’ perrear / Que con ese culo en lo oscuro te revienta, yeah (cuarenta) / Guayando con esa mini tú ‘tá abusando (cuarenta) / Bellaqueando, ‘tamo ignorando lo que está pasando / Baby, tú sí estás más dura que la de ayer… /Quiero darte en four, en la silla / Ponla ‘e rodillas (wuh) y olvida / Te vo’a martillarte / Como un reloj sin las manecilla’ / Tú ‘tá bien pilla, chipete / Le gustan los billete’ / Y en un día fueron cinco vece’ / Le curé la garganta y no fue con los téses / Ella se lo merece / Porque está sabrosa, crujiente como tempura (wuh-uh) /… (De la cançó Punto 40, nom referit a una arma de foc, dels cantants de raggaeton portoriquenys Baby Rasta i Rauw Alejandro -Raúl José Alejandro Ocasio Ruiz-).
Tres cançons que són només tres exemples agafats al vol escoltant casualment Los 40urban de la cadena SER, però desenes més com aquestes es poden escoltar cada dia als mitjans audiovisuals públics i privats i les xarxes socials d’una manera insistent 24 hores al dia i 7 dies a la setmana. Majorment, és reggaeton llatinoamericà i es balla i canta alegrement, fins i tot a escoles, esplais i casals d’estiu, com una diversió més. En diuen música urbana i l’hem incorporada a la nostra vida de la manera més normal. El que costa de pair és que els missatges i el ‘model de comportament’ que transmeten aquestes cançons arribin als nostres infants i joves sense que ningú no ho supervisi i hi posi algun tipus de criteri o filtre.
Sóc il·lús de defensar-ho, però la llibertat d’expressió no hauria de justificar-ho tot. Considero que no té cap sentit que aquesta propaganda masclista campi al seu aire tothora, impunement, i que, al mateix temps, haguem de desplegar cada dia més polítiques i plans de prevenció per mirar d’erradicar els comportaments i les violències masclistes de la nostra vida i haguem d’augmentar
sistemàticament les partides pressupostàries per plantar-hi cara. Ho considero una desraó, una incongruència. Els que hi entenen diuen que “per combatre la violència de gènere, el més important és educar en la igualtat des de joves.” Llegint les lletres d’aquestes cançons, no sembla pas que hi contribueixin gaire. Només tres dades. Primera: segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els nois catalans d’entre 16 i 24 anys són els que tenen actituds més bel·ligerants amb el feminisme i els que expressen més suport a posicions sexistes. Segona:
segons l’estudi ‘Tolerància Zero’ realitzat per la Fundació Mutua Madrileña i Antena 3 Notícies, els més joves neguen la violència masclista.
Al voltant d’una cinquena part dels homes d’entre 16 i 21 anys estima que insultar la seva parella (22,6%), empènyer-la o colpejar-la després d’una discussió (21,5%), amenaçar-la (20,7%) o obligar la a tenir relacions sexuals (17%) no és violència masclista. I tercera: un estudi de la Fundació FAD Juventud indica que el percentatge de nois joves (de 15 a 29 anys) que neguen la violència de gènere o li treuen importància ha augmentat els últims anys, cada vegada hi ha més nois joves que neguen la violència de gènere i no reconeixen la desigualtat entre homes i dones. I mentrestant, que el reguetó vagi sonant.
