[Oriol Rifer, Crida per Sabadell]
Sí, la decisió d’ajornar el ple de dilluns va ser adequada. La normativa de riscos laborals diu clarament que en un espai tancat a més de 27 °C no es pot treballar i dilluns a les 5 de la tarda, a la sala de plens, el termòmetre marcava 29,1 °C.
Però a quants graus centígrads treballen els serveis municipals? I les mestres, monitores, educadores i canalla a les escoles i escoles bressol?
Totes aquestes instal·lacions de serveis administratius i centres educatius també són responsabilitats de l’Ajuntament. No fa ni dies ni mesos, fa anys que la comunitat educativa reclama mesures per millorar la climatització dels centres educatius i, ara per ara, quatre tendals, quatre “pingüins” i quatre ventiladors, i moltes vegades, pagats de la butxaca de les famílies organitzades a través de les AFA i AFI. Unes famílies, a les quals, a més, se’ls demana que retirin les instal·lacions fetes per, segons ells diuen, no complir amb la normativa.
També els sindicats van darrere de les millores en els llocs de treball que, en alguns casos, se situen fora dels marges de la legalitat. Per exemple, en comitès de salut i seguretat, s’han reclamat reubicacions puntuals, algunes de les quals s’han dut a terme, i s’ha demanat poder fer algunes hores de teletreball, una mesura que s’ha denegat. I més enllà de la ciutat i els seus serveis, comencen a caure en comptagotes les notícies sobre accidents laborals per la calor.
Quan des de la Crida parlem de mesures de resposta a l’emergència climàtica, parlem, precisament, de capgirar una situació cada vegada més greu i que ens posa en risc a tots i totes, però, especialment, a les persones més vulnerables.
Sabem que des del capitalisme és difícil acabar amb el canvi climàtic i que són solucions estructurals sobre el sistema el que ens cal, però també des de Sabadell es poden prendre mesures pal·liatives. La planificació urbanística hi té molt a dir: increment d’arbres i de verd en general ubicat de forma estratègica per crear eixos verds dins la ciutat; entorns educatius, esportius, culturals i d’oci pacificats; connexions amb el riu i el rodal; reduir l’asfalt, les places grises i qualsevol paviment que contribueix en l’increment de la calor; increment de mitjans de transport públics i sostenibles; etc.
En definitiva, parlar d’una ciutat viva i amable, però, sobretot, d’una ciutat que mira endavant, amb perspectives de futur.
També s’ha parlat aquests dies dels refugis climàtics. El govern de la ciutat ha difós informació sobre la xarxa d’equipaments refrigerats, però hem pogut veure com alguns resten tancats durant les hores de més calor o com durant l’agost no es garanteix ni un mínim per districte. Però més enllà d’ampliar horaris i serveis, cal pensar en global i fer de la ciutat un gran refugi climàtic complet.
