FOTOS | El Ramadà, a Sabadell: “És un acte d’humilitat”

La comunitat musulmana de Sabadell demana un espai municipal per poder celebrar el final de festa

20 de març de 2024

La comunitat musulmana de Sabadell celebra el Ramadà, el mes sant de dejuni i sacrificis de l’Islam, que s’allargarà fins al 9 d’abril. Segons les darreres dades disponibles de l’Ajuntament de Sabadell, a la nostra ciutat viuen unes 7.000 persones de fe musulmana procedents majoritàriament del Marroc –la principal nacionalitat estrangera a Sabadell (el 20,6% del total de població estrangera)– i l’Àfrica subsahariana, i també de Pakistan.

Durant aquest període, els creients han d’abstenir-se de menjar, beure, fumar o mantenir relacions sexuals des de les cinc del matí fins que marxa el sol. “És un acte d’humilitat, ens preparem per a la fam, per posar-nos en la pell de qui no pot menjar”, exposa Lamine Souane, president de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV). “No ens passa res, no és dolent per la nostra salut, al contrari del que la gent pensa”.

Lamine Souane, president de la FAIV / VÍCTOR CASTILLO

Tot i que els malalts, els ancians, els nens i les dones embarassades, no estan obligats a fer-ho. Anys enrere, quan no tenien rellotges, controlaven l’inici i final del dejuni amb un fil que penjava de l’habitació. “Quan es veia, començava el Ramadà. Quan ja no podíem veure el fil blanc, acabava”, explica Souane.

Busquen un espai a Sabadell

No és només un acte de portes endins. Un dels pilars de l’Islam —a banda del dejuni la fe i l’oració– és l’almoina. “Al final del dia, compartim tot el que tenim amb una persona que no té res”, diu Souane. Un amic, un veí del barri. “Sempre oferim a les persones que tenim al costat. Si ningú no ho necessita, donem diners a la mesquita”, destaca. I és que la tradició marca un altre pilar imperdible, fer-ho en comunitat.

/ VÍCTOR CASTILLO

És per això que busquen un espai a Sabadell per a poder celebrar el final del Ramadà, l’Id al-Fitr. “No tenim lloc per fer la pregària conjunta, busquem que l’Ajuntament ens cedeixi un espai”, destaquen. Plantegen el camp de futbol de Can Puiggener, o el pavelló de Sol i Padrís. “Volem pregar a un espai gran, les mesquites són massa petites”, diuen.