El plantejament de la futura llei trans catalana havia de tenir impacte en el terreny local -ara, a expenses dels resultats electorals del 12-M-. A Sabadell, una de les entitats que situen el col·lectiu trans en el centre de les seves accions és Ca l’Enredus, un dels espais d’Actuavallès que s’erigeix en eina d’acompanyament a persones LGBTIAQ+. Des de l’entitat sostenen que el plantejament de la llei pretén assegurar un canvi de mirada en l’àmbit de la salut. Garantir la manera com s’aborda la qüestió de les persones trans, amb la despatologització i l’acompanyament a totes les unitats activades al territori.
“Molts cops, pensem que és un instrument present a tot arreu, però no és així. La llei assegura que hi hagi aquesta cobertura generalitzada. No va només d’hormones i operacions, sinó també de garantir l’acompanyament des d’un vessant social“, remarca Roberte Piqueras, coordinadora de l’entitat.
Tècniques de conversió
En aquest sentit, el text presentat prohibeix l’apologia, el foment, la publicitat o la pràctica de mètodes, programes i teràpies d’aversió, conversió o que condicionin la identitat de gènere, expressió de gènere o diversitat en el desenvolupament sexual. Fins i tot si compten amb el consentiment de la persona interessada o la seva representant legal. La transfòbia, alerten, no està enterrada. “Encara ens trobem amb teràpies de conversió. Sobretot, en casos molt vinculats a creences religioses. Alguns joves ens avisen que van a psicòlegs, amb una premissa que per a nosaltres es pot concebre com una pràctica de conversió. Si la família té reticències, la recomanació d’anar a un lloc terapèutic per revertir aquest efecte està a l’ordre del dia. És una realitat molt amagada, però existeix”, precisen des de l’organització sabadellenca.
Renda garantida i sensellarisme
Cobrar la renda garantida en cas d’haver patit violència o discriminació i haver estat expulsat de casa és considerat pels impulsors de la nova llei com un dels grans avenços. Amb tot, però, els protocols d’accés a la prestació, lamenten des de l’entitat local, són insuficients perquè existeix un sensellarisme “ocult” i molt difícil de denunciar. “El problema apareix en el moment de denunciar un familiar que ha expulsat el jove de casa. És un tràmit llarg, dolorós i gens fàcil”.
La proposta, puntualitzen, pot ser contraproduent perquè la denúncia és una condició sine qua non per accedir a la renda garantida, i aquesta no sempre arriba per la complexitat d’exterioritzar la violència patida a casa. A més, afegeixen des de l’associació, accedir a l’habitatge per part de les persones trans és per se complicat -també sense denúncies pel mig- i la discriminació és un factor present.
Documents oficials amb tres caselles
A banda, l’avantprojecte inclou també altres particularitats com les noves caselles en els formularis i documents oficials, però des de l’entitat perceben que són insuficients. “Les persones no-binàries són només una part de les persones trans. Considerem que falten caselles. A més, potser no donarà la informació que s’espera per conèixer la realitat del col·lectiu, que és més complexa i diversa“, manifesten sobre aquest punt.
Pros i contres
L’articulat recull moltes altres consideracions que s’hauran d’implementar quan entri en vigor la llei, que incorpora també sancions en cas d’incompliment i de perpetrar conductes transfòbiques. En general, des de l’òptica sabadellenca es llegeix com un pas adient i necessari. “Catalunya va tenir molta força per activar les associacions que donem resposta a la violència contra el col·lectiu i generar espais més segurs. La llei serveix per garantir aspectes que s’estan retallant en altres indrets, i fomentar l’autonomia de decisió sobre com volem que sigui el col·lectiu, assegurant la seva salut”, resumeixen. És rellevant, afegeixen, per veure com abordem i tractem la diversitat trans en el context català. “Ara faltarà veure amb quin pressupost ve al darrere per activar totes aquestes normatives”, emfatitzaven fa uns dies, abans de conèixer el fracàs dels comptes de la Generalitat.
A pesar de tot, les fonts consultades hi veuen algunes mancances. La més gran és en l’àmbit educatiu. “Encara es viuen moltes violències per culpa d’un currículum que no té una mirada LGTBI crítica. Les lleis fan una funció de protecció, però no de transformació“. Lamenten que des de la perspectiva educativa sobre com s’ensenya el món encara no sigui obligatòria una formació específica i no hi hagi prou continguts. “Hi ha molt camí per recórrer. Hi ha un marc, però tenim poc poder i encara hi ha professorat a l’armari. És un repte perquè es converteixin en referents i que es visqui des d’una altra mirada”, tanca Piqueras.
