La capella de Can Puiggener parla de la història de tot un barri, dels records que han construït plegats, de l’amor que passa de generació a generació, de la família. A principis dels 1960, veïns del barri de Can Puiggener, molts d’ells provinents d’Andalusia – especialment d’Archidona– o Múrcia, van voler portar part de la seva terra al barri que aleshores els acollia.
Van decidir estalviar i reunir diners entre tots per comprar les primeres imatges, el Natzarè (1961) i la Verge dels Dolors (1963). “Amb els diners de la mateixa gent del barri, van aconseguir construir una de les processons més grans de la zona”, recorda Lucía Ruiz, vicepresidenta de la confraria de la Verge dels Dolors. El seu avi va impulsar aquesta confraria, i ara ella és encarregada de part de la gestió.
Així, Can Puiggener es va convertir en uns dels primers barris de Sabadell en celebrar la tradicional processó de Setmana Santa a l’estil andalús –i també va ser pionera a la zona–, una iniciativa que va situar en el mapa el barri sabadellenc. Tres generacions després, la tradició continua intacta.
/ VÍCTOR CASTILLO
Encara hi ha qui fa una promesa a la verge i decideix fer el recorregut descalç – “històricament han estat dones”– , qui atura la processó per a cantar saetas a peu de carrer o des dels balcons i qui deixa endur-se per l’emoció del moment. El component religiós, però, ja no és determinant. “Molts dels joves que estem aquí no ens veuràs a missa, continuem el llegat dels nostres avis per tradició, pel nostre barri. Això forma part de les nostres arrels, de la història del barri”, exposa Ruiz.
“Ho faig en honor als meus avis, que ja no hi són. Tot això és fruit del seu esforç, de la seva suor”, expressa l’Estela, visiblement emocionada. “És un barri molt humil i, amb els pocs calés que tenien, han fet una cosa molt gran”. El seu avi, Manuel Sánchez, va ser l’encarregat de construir en solitari la capella que ara dona aixopluc a les imatges, vestits i estructures que s’exposen per Setmana Santa. I és que al barri tothom hi aportava: “Com no tenia suficients diners per a aportar per a la construcció, va decidir fer-la ell”, recorda la seva neta. “Continuo aquí pel record del meu avi”, apunta. És un llegat familiar.
/ VÍCTOR CASTILLO
La Verge, portada per dones
Sigui per fe i devoció o per honrar els familiars qui ho van impulsar, l’emoció s’apodera dels participants i espectadors de la processó any rere any. “No puc baixar les escales sense plorar. Fins i tot gent que no és gens creient, s’acaba emocionant”, assegura la Lucía Ruiz, que és també portadora del pas de la Verge.
De fet, és una imatge que és exclusivament portada per dones. “Fa molts anys, faltaven mans per a treure la verge a una de les processions i dones del barri, van decidir carregar-la elles mateixes”, recorden. Des d’aleshores, sempre ha recorregut els carrers de Can Puiggener a l’esquena de dones del barri.
Les cinc curiositats de la processó de Can Puiggener
1.Saps quan pesa una de les figures?
El darrer dels passos de la processó de Can Puiggener, la verge de les Dolors, té un pes d’uns 900 kg, amb les flors i la resta d’elements decoratius –el que s’aproparia al pes d’un Seat Ibiza– i que és portada exclusivament per dones. En concret, unes 18 dones, 50 kg per persona.
2. El sant enterrament, vetllat a casa:
Durant els primers anys, les famílies del ‘Llano’ vetllaven la imatge de Jesucrist al sepulcre durant tota la setmana, el Sant Enterrament. Ara, la imatge reposa a la capella que van construir el 1994.
3.Un record als difunts del barri
Durant el Divendres Sant, es preparen rams de flors pels difunts del barri. Cada confraria en prepara, per la memòria dels seus veïns. “Després de la pandèmia, van ser moltíssims els rams que vam haver de preparar”, recorden. No només això: el tro de la confraria s’encara a la casa on vivia el difunt o difunta.
4.Dificultat afegida: les escales de Sant Roc
L’Església de Sant Roc, al carrer Florit, i la capella de l’Agrupació Hermandad Setmana Santa estan situades a una segona planta, amb unes escales desafiadores. “És tot un repte, no és gens fàcil baixar carregats”.
5.La bogeria per les flors
Algunes de les confraries, en finalitzar el Via Crucis, reparteixen les flors entre els assistents. “És una bogeria, hi ha gent que té absoluta fe, i volen les flors com a símbol”, expressen les organitzadores. Fins i tot, alguns intenten agafar-les mentre passen les imatges, en ple recorregut.
La processó de Can Puiggener, principal cita de la Setmana Santa a Sabadell
