Els arguments que conviden a venir a viure a Sabadell són molt diversos. Entre els menors de 30 anys -col·lectiu que més arriba a la ciutat-, el mercat laboral o una millor connexió amb l’entorn són elements que pesen en la balança. Un dels casos que es repeteixen en l’escenari sabadellenc és el de professors que tenen més opcions per començar a treballar en la docència. Alguns d’ells, vinguts del País Valencià.
Carles Escutia: “Sabadell és una petita Barcelona, plena de possibilitats”
El Carles, nouvingut a Sabadell | David Chao
El Carles Escutia té 30 anys. En fa gairebé cinc que va aterrar a la ciutat. “Era la manera d’entrar a una feina lligada a la meva vocació”, explica sobre el motiu que el va empènyer a fer les maletes. Ell és mestre d’educació primària i infantil en una escola de Sabadell. “La borsa de treball de la Comunitat Valenciana funciona diferent i és més difícil començar a treballar. Jo estava fent altres feines”, precisa sobre la seva vida a un poblet de la Ribera Alta (València).
El barri de la Concòrdia el va acollir el 2019. “Al principi no coneixes res i sempre fa impressió. Vaig trobar ràpidament pis gràcies a una companya de feina que també era docent”. Actualment, comparteix pis, encantat amb la vida a Sabadell. “Soc d’un poble petit. Per mi, Sabadell és una petita Barcelona, amb mitjans de transport molt accessibles i moltes facilitats. Jo, per exemple, pràcticament no toco el cotxe”, diu. Amb tot, però, creu que els preus de lloguer són encara massa alts, tot i que estan per sota de Barcelona i no es planteja un canvi. De fet, dibuixa una certa estabilitat. “M’he tret les oposicions i almenys estaré quatre o cinc anys més aquí. Estic molt content, tot i que la previsió és tornar a València”, diu sobre el futur.
Alejandro i Núria: “La ciutat t’obre la porta a fer gairebé qualsevol cosa sense haver de marxar”
L’Alejandro i la Núria viuen des de fa més d’un any a Sabadell | Aina Torres
L’Alejandro Carballo i la Núria Calvet van desembarcar a Sabadell fa prop d’un any i mig. Provinents de Sant Llorenç Savall, l’objectiu era sobretot acostar-se als seus llocs de feina. “Volíem continuar creixent. És un tema de comoditat i serveis. Abans estàvem lluny de tot. Aquí, tenim una farmàcia sota casa, cinema, botigues, supermercats, restauració, l’hospital… Estem molt ben coberts”, diu. A més, s’han estalviat molta estona de carretera. “Ara trigo vint minuts quan abans tenia més d’una hora per anar a la feina, a Barcelona”, expliquen.
“Amb l’energia i edat que tenim, ens encaixa molt el ritme de Sabadell”. Un lloc que, a més, es troba en un punt mig entre la feina i on havien viscut. “Hi ha molta gent jove i això permet fer molta vida. Vam valorar altres municipis, però vam anar rebaixant les expectatives i aquí vam trobar un lloguer raonable que ens podíem permetre”, narren. L’objectiu dels dos és establir-se a Sabadell. “Volem fer arrels. Estem molt còmodes. Estem en un punt, a l’avinguda de Barberà, que ens dona molta vida. Sabadell té opcions d’oci, amb molt ambient i gent jove. No cal que marxis de la ciutat per fer gairebé qualsevol cosa. Històricament, ha sigut una ciutat molt potent”, tanquen.
Sheila Cremades: “Sabadell és un punt neuràlgic que et permet estar ben connectat”
Sheila, nova veïna de Sabadell | Aina Torres
No tots els joves que venen a viure a Sabadell treballen aquí. Un dels factors que fa atractiva la ciutat és la connectivitat, sigui amb la capital catalana o amb l’entorn comarcal. “Treballo a Castellar i és una gran comoditat”, explica la Sheila, un cas similar al del Carles. Ella, però, havia viscut en diferents llocs de l’entorn dels Vallesos abans d’espetegar a la ciutat. Després de la pandèmia va arribar a Granollers. Sense tenir un lloc de feina fix, va iniciar un periple vivint a ciutats com Ripollet o Cerdanyola, fins que el 2022, ja en la trentena, va arribar a Sabadell.
“Aquí em moc més de pressa. És un punt neuràlgic. Pots arribar a totes les ciutats i pobles amb transport públic. És un dels motius més grans de ser aquí”, assenyala. A més, diu, tenir el riu tan a prop i estar en contacte amb la natura, anant a peu a qualsevol entorn natural, és important per a ella, que comparteix pis a la Creu Alta. “Em vaig plantejar anar a Castellar, on treballo, però hi ha menys lloguer assequible”, sosté. Entre els deures que posa hi ha la millora del carril bici. “Hi ha ciutats on està molt més integrat”, expressa. Un fet que no impedeix, però, el seu benestar. “Estic molt a gust. Però la meva parella viu a Reus i la previsió és acabar anant cap allà”.
Victor i Ariadna: “Sabadell no era la nostra primera opció, però li hem anat trobant els avantatges”
El Victor i l’Ariadna, arribats fa poc a Sabadell | Aina Torres
Entre els nouvinguts, no tots tenien en Sabadell una primera opció, tot i que la ciutat els ha acabat atrapant. El Victor i l’Ariadna són de Barcelona. Havien viscut a Londres i, amb l’esclat de la pandèmia, van tornar per buscar pis a la capital catalana. De seguida, però, van veure preus desorbitats. “Vam fer la reflexió: què ens surt més a compte, viure allà en un lloc petit, o renunciar a això i tenir una vida amb més comoditats?”. Uns amics seus deixaven un pis de lloguer a Sabadell, malgrat que primer eren reticents. Al final, però, van decidir fer el pas, tot i que admeten que “no era el primer objectiu”.
Ella venia de Barcelona i va haver de fer determinats sacrificis. A poc a poc, però, es van anar convencent. “En arribar ja vam veure avantatges i les virtuts de la ciutat, un lloc més tranquil, on tampoc et falta res. Vivint al Centre ho teníem tot a poques passes”. A la feina, ella fa teletreball, però ha d’anar alguns dies a l’oficina de Barcelona. “El transport és força ràpid. Hi ha bona comunicació, un fet que fa uns anys no era així”. L’estabilitat que van trobar els va fer decidir a comprar un pis en propietat aquí. “Vam trobar-ne un amb terrassa, un fet que a Barcelona és impensable i et dona vida. Estem molt contents amb la decisió”.
