Cada cop és més difícil entrar en una botiga i que et despatxin pel teu nom. La Marta Illa saluda pràcticament tothom que entra al seu establiment pel seu nom, entre bromes o entre la complicitat de qui ha forjat una relació de confiança. “Fa tants anys que m’hi dedico… ara vesteixo les filles de les nenes que vestia”, expressa.
Ca la Marta és una botiga històrica de la via Massagué, amb pràcticament 40 anys de vida i un canvi de nom: els orígens seculars de l’establiment va ser Olivan, una marca amb segell sabadellenc que va expandir-se fins a tenir cinc establiments, on ella va començar a treballar quan només tenia 17 anys. Però més tard va canviar el nom del que es va convertir en el seu propi negoci. “Tothom deia que venia a la botiga de la Marta… doncs així es va quedar el nom”, exposa. I és que el que més l’omple és “el tracte amb la gent i que surtin satisfets”. Aquesta proximitat és el punt fort del petit comerç”, exposa.
El món del tèxtil s’ha revolucionat a passes de gegants, des que la Marta està darrere del mostrador. “Internet ho ha revolucionat tot, el comerç local ho està patint molt. I és per això que ja ens podem anar acomiadant del relleu generacional”, exposa la mestressa de la botiga Marta . I és que Internet “està sepultant” part del comerç de tota la vida.
El que té clar és que el seu segell –comercialitza roba de nadons i llenceria– és de producte de proximitat. Aposta pel tèxtil i proveïdors de Sabadell i rodalia per a reivindicar la qualitat i el seu suport als negocis propers. “Hem d’ajudar el petit comerç, van desapareixent els fabricants de roba d’aquí, quasi no queda ningú”, exposa.
Creu que és aquesta proximitat, confiança i comoditat el principal escut del petit comerç contra les plataformes de l’e-commerce. I és que la seva dedicació l’ha endut a viure experiències d’allò més gratificants: “Hi ha una dona que, amb més de 80 anys, ve amb taxi fins a la botiga. Ha de pagar taxi d’anada i tornada. Si això no és fidelitat, aleshores què és?”, explica amb entusiasme.
O la situació excepcional que es va viure en el post-confinament, quan ella s’encarregava de dur a les residències les comandes que les seves clientes de tota la vida li feien per telèfon. “D’aquí m’he endut grans amistats. I aquest és el motor que m’impulsa a continuar”, diu. Malgrat les hores. Malgrat les dificultats.
