Sabadell té una sucursal bancària per cada 5.325 habitants. La ciutat ha perdut un 48% d’oficines des de 2019, i actualment, a la nostra ciutat només queden 41 sucursals, 43 menys que l’any 2019, segons dades del Banc d’Espanya. La falta d’aquest servei afecta sobretot a la gent gran per una doble raó: no només per l’escletxa digital i les dificultats per a adaptar-se a la banca digital, sinó també perquè els barris de Sabadell més afectats són els que tenen un major pes de població gran. “A Sant Julià i Can Deu hi ha moltíssima gent gran, i hem d’anar fins a l’avinguda de Matadepera per a poder fer les gestions”, expressa Toñi Moreno, una senyora del nord. “No només està lluny, també ens sentim vulnerables a què ens puguin robar”, afegeix. Can Deu es va quedar sense el seu últim caixer l’any 2021.
I és que es tracta d’una de les principals reivindicacions i queixes als barris de la ciutat. “És una petició molt estesa a la majoria de barris, és un escàndol. La gent ha de tenir un caixer automàtic a prop, caldria legislar-ho”, expressa Josep Escartín, síndic municipal de greuges de Sabadell. Una reflexió que comparteix Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “L’ideal és que tothom tingui els serveis essencials a quinze minuts a peu”.
/ AINA TORRES
Sabadell té una mitjana inferior al conjunt de municipis de la província de Barcelona, que és d’una oficina per cada 2.600 habitants. Així i tot, el degoteig de tancament de sucursals ve de més lluny. A inicis del 2008, tot just abans de l’esclat de la crisi econòmica, la ciutat en tenia 221, una xifra molt allunyada de l’actual (41). Per a compensar, els bancs han optat per a ampliar horaris de caixers i reforçar l’atenció telefònica.
I és que la digitalització i els efectes de la concentració del sector bancari té efectes directes sobre els usuaris: la fusió entre Caixabank i Bankia va suposar que 1.600 oficines desapareguessin a Catalunya i 12 a Sabadell, el que representa la meitat de les oficines que sumaven el 2019. “Notícies com la possible OPA al Banc Sabadell suposaria un agreujament d’aquesta situació amb la possible pèrdua de més caixers i sucursals bancàries”, exposa l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. De fet, el BBVA ha tancat més de la meitat (54%) de les seves oficines a Sabadell des del 2019 –on no figuren la desaparició d’oficines de Caixa Sabadell, que també va absorbir el BBVA l’any 2013–.
Quins són els barris més afectats?
Al Centre, encara resisteixen al procés de digitalització de les gestions bancàries i es conserven 16 sucursals (quatre de cada deu entitats de la ciutat), mentre que veïns de Torre-romeu, Poblenou i Can Roqueta disposen de només un establiment a la zona. I és que els veïns del Poblenou són els que pitjor ho tenen: han de desplaçar-se mitja hora a peu per arribar al caixer més proper.
Al districte 2, l’oferta es concentra exclusivament al barri de la Creu Alta: els residents de Can Puiggener no disposen d’aquest servei des de fa vuit anys i s’hi han de desplaçar. El districte 4– Can Llong, Castellarnau i la Concòrdia– conformen el segon districte en nombre d’oficines (7), seguit dels barris del nord (5). La zona est de Sabadell (1 sucursal), i el sector de Gràcia i els Merinals (cap sucursal) són els districtes amb menys oferta.
Què s’hi pot fer?
El progressiu tancament d’oficines bancàries ha traspassat les barreres del món privat i s’ha colat al ple municipal de Sabadell en diverses ocasions, a més de protagonitzar manifestacions multitudinàries com la que va tenir lloc al nord de la ciutat el 2021, després que veïns de Can Deu, la Plana del Pintor, la Roureda i el Torrent del Capellà s’oposessin al tancament de l’única sucursal que quedava al barri.
Malgrat que es tracta d’un servei privat, els experts consideren que l’administració pública hi pot incidir: “Les oficines són establiments comercials que es regeixen per la llei de l’oferta i la demanda i l’administració té poc marge, però caldria estudiar mesures per a frenar aquesta dinàmica”, exposa Jaume Puig, responsable de planejament urbanístic del Pla de barris 2004-2009. Per contrarestar-ho, l’administració local “pot incentivar l’arribada d’inversió privada i garantir certa presència als barris”.
I és una preocupació que ha arribat, fins i tot, al ple de l’Ajuntament. “Ens preocupa el descens del nombre de caixers automàtics perquè deixa barris de la ciutat sense aquest servei, i la ciutadania ha de desplaçar-se per poder tenir diners en efectiu”, lamenta Farrés. De fet, l’any 2022, l’Ajuntament va acordar al ple demanar a les entitats bancàries de la ciutat que reforcessin l’atenció al client i estudiar amb aquestes entitats la instal·lació de caixers automàtics als barris on no hi ha sucursals bancàries.
