Canvi de mans, mateixos deures: allò que Sabadell necessita de la Generalitat

Salvador Illa ha superat tots els entrebancs i serà el pròxim president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els comuns pròximament. Els militants republicans han votat “sí” a la investidura, que facilitarà la formació d’un nou Govern de la Generalitat. En àmbit català, l’acord té un nou sistema de finançament propi per a Catalunya i la protecció de la llengua catalana com a elements destacats.

Però com passa amb tot, hi ha grans pactes i lectures a gran escala –pensant en els vuit milions de catalans–, però, al final, el que afecta la vida de les persones passa en el terreny local. Al costat de casa, al barri. Sabadell i el Vallès acumulen un seguit de demandes que ara quedaran en mans de l’executiu que conformi Salvador Illa.

Ser atès al metge amb qualitat i temps, portar els fills a una bona escola pública i arribar a temps a la feina, per posar alguns exemples no haurien de ser problemes que inquietin els sabadellencs. Són qüestions que requereixen decisions i accions clares des del primer dia.

HABITATGE

Els pisos de protecció oficial, repte pendent a la nostra ciutat

Un pis de lloguer de 80 metres quadrats a Sabadell costa ara 904 euros, segons Idealista. El mateix pis fa deu anys, tenia un preu de 552 euros. I un jove sabadellenc cobra 21.035 euros anuals bruts, per sota de la mitjana sabadellenca segons un informe de l’Observatori del Vallès Occidental. L’accés a l’habitatge –especialment pels més joves– és un dels principals reptes d’aquest govern.

Ara, l’Incasòl està enllestint una promoció de 34 pisos de lloguer social a Can Llong, però la Generalitat no construïa nou habitatge des del 2019, als Merinals. Queda molta feina a fer: Sabadell hauria de multiplicar per cinc el seu parc d’habitatges de lloguer social en els pròxims vint anys si vol complir amb el nou Pla territorial sectorial de l’habitatge, que preveu elevar fins a un 10,3% el parc de lloguer social que hauran de tenir els municipis amb més demanda, el 2044.

A Sabadell hi ha pràcticament dos milers de pisos de lloguer protegit, un 2% dels habitatges registrats al cadastre. Per complir l’objectiu, caldria construir o adquirir uns 7.600 pisos de lloguer social. “Cal que sigui basat no només en la construcció, sinó en l’adquisició”, exposa Enric Aragonés, portaveu del sindicat de Llogateres. Jaume Torras, des de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell, coincideix que hi ha manca d’habitatge públic i lamenta que “es carregui el pes als propietaris”. / M.ORDÓÑEZ

EDUCACIÓ

Infants aprenent en barracons, amiant i segregació escolar, problemes enquistats a Sabadell

Són diverses les qüestions que el nou govern haurà de resoldre a Sabadell en matèria educativa. La majoria, problemàtiques històriques que s’han mantingut sense solució curs rere curs. La que aixeca més polseguera són els barracons escolars: més d’un miler d’estudiants estudien en mòduls prefabricats a Sabadell. Una de les cinc ciutats catalanes amb més barracons. “Volem donar un vot de confiança amb els terminis, però si aquest setembre no hi ha novetats, ens començarem a mobilitzar”, explica Neli Carmona, membre de l’AMPA de l’institut Arraona. En aquest cas, l’edifici hauria d’estar enllestit el curs 2027-2028. També esperen nova construcció els instituts Narcisa Freixas i Virolet. 

L’altre gran tema pendent és l’amiant. Tot i que ja s’ha començat a posar fil a l’agulla, encara hi ha feina per fer. Aquest estiu Educació està fent obres a cinc centre educatius de la ciutat, que quedaran totalment –i parcialment en alguns casos– lliures de plaques de fibrociment. Quedaran escoles a la llista de deures per fer, com el Calvet d’Estrella que té les teulades fetes íntegrament d’uralita.

La segregació escolar també preocupa. Un 35% dels estudiants amb situació de vulnerabilitat haurien de ser reubicats d’escola perquè la distribució fos homogènia. El nou govern haurà de treballar amb polítiques educatives per reduir l’índex / S. G. REGINALDO 

MOBILITAT 

La ronda Nord i la connexió en tren Sabadell-Granollers, infraestructures prioritàries

El trànsit a la Gran Via i a l’avinguda d’Estrasburg de Sabadell és un problema de ciutat. La carretera urbana suporta més de 30.000 vehicles cada dia, una gran part són veïns de Castellar del Vallès, que estan obligats a travessar Sabadell per arribar fins a la vila. La ronda Nord obriria una nova connexió entre Sabadell i Terrassa, i enllaçaria Castellar amb la C-58, reduint el trànsit a la Gran Via en un 58%, segons un informe de l’Ajuntament del 2023.

ERC plega sense un conveni –un acord definitiu– entre els governs de l’Estat i de la Generalitat per construir-la, que ara recaurà sobre el PSC i el PSOE. Els ajuntaments implicats reclamen la infraestructura, en la línia de Ramon Alberich (Cambra): “Hem d’estar preparats. Sabadell ha d’anar a l’una, sense divergències, per exposar-li al nou conseller de Territori”, defensa. A tocar de Sabadell, l’AP-7 continua col·lapsada, especialment en el seu tram pels Vallesos, i sense una alternativa a la vista, un altre dels deures pendents del futur Govern.

Entre els reptes de transport públic, en la pròxima legislatura s’hauran d’executar els intercanviadors d’FGC i Rodalies a Sant Cugat, que permetran fer el trajecte Sabadell-Granollers i Sabadell-Martorell amb un sol transbord, un reclam que fan entitats com FemVallès. Així mateix, s’hauran de fer els primers passos per construir una nova línia d’FGC entre Sabadell i Barcelona, sigui per Horta o per Sant Cugat. / A. ACÍN SERRA

DRETS SOCIALS

Finançament a entitats i la primera residència pública de Sabadell

En matèria de drets socials, la Generalitat té dos grans fronts oberts: construir finalment la primera residència pública de Sabadell per revertir una situació excepcional (la nostra ciutat és l’únic gran municipi català que no disposa de cap plaça pública) i incrementar el finançament de les entitats del tercer sector.

Pel que fa al projecte de la residència pública de Sabadell, s’està redactant el projecte de la futura residència, i les obres s’adjudicaran aviat, segons asseguren fonts del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Hauria d’estar enllestida el 2026 i és un dels grans reptes del nou govern. D’altra banda, entitats com Cipo o Atendis, exigeixen que s’incrementi fins a un 30% el finançament de la cartera de serveis socials. / M. ORDÓÑEZ

JUSTÍCIA

L’ampliació dels jutjats, urgent

Els jutjats de Sabadell són els segons del país amb més causes: tenia 23.880 casos acumulats a finals del 2023, només per darrere de l’Audiència de Barcelona. El problema dels jutjats de Sabadell té a veure amb dos elements comuns arreu de Catalunya: hi ha una càrrega de feina excessiva i falten jutges. Hi ha judicis ràpids que s’estan assenyalant per al 2025. 

En clau sabadellenca, falten espais per al sector judicial i sales, afirmen diversos agents implicats. El Govern d’ERC deixa una planificació de millores i nous equipaments arreu del país i ha inclòs Sabadell com un dels jutjats a reformar i ampliar. Ara quedarà complir amb el compromís: posar els diners i executar les obres. / A. ACÍN SERRA

SALUT

La pediatria de proximitat o les eines per descongestionar el Taulí, els principals reclams dels veïns

El nou model de concentració pediàtrica que s’està desplegant aquest 2024 als Centres d’Atenció Primària té llums i ombres. Mentre el conseller d’Educació, Manel Balcells, apuntava fa pocs dies en una roda de premsa a Sabadell que “aquest model està donant molt bons resultats”, plataformes veïnals com SOS Pediatria apunten que “fa que els Centres d’Atenció Primària perdin la proximitat amb el barri” i obliguen a desplaçar-se lluny de casa. El nou govern, doncs, haurà de garantir els recursos que assegurin una atenció pediàtrica de proximitat i que mantinguin un equilibri que satisfaci els veïns de cada barri. 

Un altre dels mals més endèmics és la saturació recurrent que es dona a les urgències de l’hospital de referència de la ciutat, el Parc Taulí. En pics puntuals de contagi –com es va donar recentment amb la grip, per exemple– les urgències col·lapsen i empitjoren el servei assistencial i l’experiència dels professionals d’infermeria. El Taulí és l’hospital de referència de nou municipis del Vallès. Per això, és fonamental que el nou govern tramiti la construcció de l’esperat nou Hospital Ernest Lluch, entre Montcada i Ripollet. Diverses veus del món de la medicina asseguren que aquest nou equipament servirà per descongestionar la pressió assistencial que pateix el Parc Taulí. / S. G. REGINALDO

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

El camí cap a una ciutat més verda i sostenible, amb ZBE, energies renovables i el Ripoll al centre

El camí cap a una ciutat verda engloba accions transversals que, segons la investigadora d’ISGlobal, Mireia Gascon, exigeix sobretot valentia política. D’una banda, precisa, emergeix la necessitat de fixar criteris més clars sobre les zones de baixes emissions (ZBE), previstes a Sabadell el 2025. Tal com expressa, la implementació ha d’anar acompanyada d’ajudes, sobretot a aquells veïns amb més dificultats per canviar-se el cotxe. Les dades mostren que l’arribada del vehicle elèctric avança a un ritme lent a la ciutat, on continua sense haver-hi cap punt de recàrrega ultraràpida. Així, un punt clau és l’aposta per les energies renovables.

El ple municipal de juliol va aprovar -a proposta dels comuns- que hi hagi més comunitats energètiques a la ciutat i més plaques fotovoltaiques en instal·lacions municipals. Les dades publicades l’any passat per l’Institut Català d’Energia mostren que Sabadell tenia menys de mig miler de plaques fotovoltaiques d’autoconsum, molt per sota de ciutats com Sant Cugat, que triplica la xifra. “Cal celeritat i facilitar les gestions”, remarca. Finalment, es fa evident el repte de potenciar entorns naturals com el riu Ripoll. La renaturalització de l’espai urbà en conjunt i la voluntat de teixir xarxes de punta a punta de la ciutat té impacte directe en la salut de la ciutadania. / M. BÉJAR

SEGURETAT

Més Mossos per combatre el cultiu de marihuana i les estafes ‘online’

Sabadell és una de les grans ciutats amb menys delinqüència, segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior. Es van produir 10,6 delictes per cada mil habitants, la meitat que a Barcelona, el primer semestre de 2024. La criminalitat és força convencional, en el sentit que la majoria dels fets són furts i robatoris, ara bé, els Mossos d’Esquadra de Sabadell han de fer front a un àmbit més gran: són vuit municipis més, alguns a una gran distància com Sant Llorenç Savall. 

Diversos mossos consultats pel Diari coincideixen que cal un augment de plantilla “real” –no suplir jubilacions– per tenir una presència “garantida” al carrer. “De què serveix tenir superdrons? No et farà sentir més segur. És com tenir una gran tele de 60 polzades en una casa bruta i deixada”, afirma un agent. Dos delictes en augment: el cultiu i tràfic de marihuana, en mans de grups organitzats, i la ciberdelinqüència, amb les estafes online cada cop més presents en el dia a dia de la policia catalana. / A. ACÍN SERRA

CULTURA

La fita d’arribar al 2% del pressupost: més subvencions al’Estruch, més doblatge i descomptes culturals per a joves  

La Generalitat presentava “el pressupost més alt de la història en cultura”, un 1,7% del total, amb 556 milions d’euros. Pel sector, però, la fita és el 2%. Calen subvencions per a l’Estruch, un centre de creació del qual es beneficia tot el país. Han d’incrementar les ajudes per al doblatge en català perquè hi hagi més oferta a l’Imperial i a l’Eix Macià. I reforçar els descomptes per a espectacles de la plataforma Cultura Jove, una gran proposta. És vital mantenir el suport al Consorci per a la Normalització Lingüística / G. PLANS

IMMIGRACIÓ

Una tònica que es manté a l’alça, amb nous punts d’origen i uns entrebancs burocràtics que es mantenen

Al voltant de 30.000 persones tenen passaport estranger a Sabadell, una xifra que s’incrementa els darrers anys. “La ciutat sempre ha estat un pol d’atracció. Abans, amb gent procedent del sud d’Espanya. Ara, sobretot, del nord de l’Àfrica i Sud-amèrica”, analitza Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. La tendència es mantindrà, augura, mentre hi hagi bonança econòmica. Lamine Souane, president de la FAIV, lamenta l’excessiva burocràcia per als nouvinguts. / M. BÉJAR