[Per Josep Mercadé, periodista]
El que està passant a Barcelona aquests dies posteriors a les eleccions municipals ho estem vivint d’una forma molt intensa. L’actualitat nacional passa pel del duel Maragall/Colau i les seves derivades de pactes amb altres forces polítiques. Ho vivim tan intensament que no puc deixar de pensar en allò que sempre es queixava l’alcalde Antoni Farrés quan parlava del contrapoder de Barcelona respecte a les ciutats més properes de la conurbació metropolitana.
I sí, és evident que la ressaca electoral de Barcelona ens està contaminant. Està clar que el que passi al cap i casal de Catalunya és molt decisiu. Sobretot pel que pot representar si finalment hi ha un alcalde republicà a la segona ciutat de l’Estat. O bé si Colau repeteix d’alcaldessa gràcies als vots d’aquells que li han dit el nom girat del revés abans i durant la campanya electoral.
I a Sabadell què? Probablement se seguirà marejant la perdiu fins al darrer moment. Expectants amb el que passi al nostre entorn. Pendents de si Marta Farrés pot aconseguir el suport o l’abstenció de les formacions que li donin l’alcaldia sense majoria absoluta. O bé si Juli Fernàndez aconseguirà, amb un triple salt mortal, formar una majoria amb quatre formacions polítiques per evitar que el PSC recuperi l’alcaldia que va perdre fa quatre anys.
La part positiva de tot plegat és que sense una majoria clara cal establir un diàleg per arribar a uns acords de mínims que faci possible un govern estable. És una magnífica oportunitat per fer que Sabadell desperti de la seva letargia. Ho necessitem i ho reclamen des de molts sectors de la ciutadania. Ja es va posar de manifest de forma reiterada als molts debats preelectorals celebrats a la ciutat.
De tota manera, si en comptes de decantar-nos per aquesta via de projecte de futur ho fem per les cadires o pel que vulgarment es diu la menjadora, farem un flac favor a la nostra ciutat. Reconec que massa vegades ha passat això com a reflex del que es viu a les altes instàncies de poder. El que allà es decideix moltes vegades contamina la bona fe d’aquelles persones que entren en la política municipal amb voluntat de servei a la comunitat.
També és cert que la política municipal depèn, i molt, de les decisions que es prenen en aquestes altes instàncies. Sobretot quan ens trobem amb la complexitat del moment polític present en què la judicialització ha substituït la capacitat de negociació. Tot això ha comportat uns nivells de crispació mai vistos fins ara a la nostra societat.
