Potser va ser per l’origen àrab del seu nom o potser per què la malaltia del Crohn va donar-li els motius suficients per viure la vida que ella volia. No sap descriure ben bé per què, però amb 19 anys va sentir una vertiginosa curiositat per descobrir la dansa oriental. Yasmina de nom i Larts de cognom (artístic), porta la dansa del ventre a centres cívics de vuit barris de la ciutat i vol expandir aquest “art” per tota la ciutat. “Vaig connectar amb la música i l’essència dels balls… em transportaven a l’Orient”, explica Larts.
Tot i que compaginava la dansa amb la seva professió com a estilista i terapeuta, va apostar per repartir la seva passió per Sabadell i, en sis mesos, va acabar dedicant-s’hi plenament. Les seves classes són una explosió de colors, no només pels vestits que utilitzen les ballarines, sinó per la diversitat de dones que hi participen. “Totes són benvingudes, independentment de l’ètnia, de l’edat o de l’estatus social”, sosté la professora. Un cop es tanca la porta de l’aula, les noies es despullen de les seves etiquetes, prejudicis i diferències i, aleshores, ballen. I és que, com defensa Yasmina Larts, “la dansa del ventre ens empodera, ens fa veure que la bellesa de la dona es troba en tots els cossos”.
Com a eina de cohesió
Quan la Yasmina parla dels beneficis de la dansa, ho fa fermament convençuda que va més enllà de la dosi de felicitat que desprèn la serotonina i que s’activa durant el ball. I molt més enllà dels resultats físics. Creu en el poder d’aquest ball com una eina per cohesionar la societat, com una arma contra la baixa autoestima. És per això que ha decidit impulsar la primera associació de dansa del ventre de Sabadell, un projecte pensat per a dones en risc d’exclusió social. Una forma de desprendre’s de les cuirasses i reconstruir l’autoestima de les dones a través del ball. “Ballem!”, diu.
Yasmina Larts balla dansa oriental als centres cívics de la ciutat / CEDIDA
