El monopatí del Mario feia dies que criava pols, aparcat a casa. El fa lliscar per la ronda de Collsalarca, acompanyat del seu pare: “Farem una volteta i cap a casa, eh?”, diu, mirant-se el nen de 10 anys. Després de 45 dies, a les ganes de sortir de casa de tots plegats, canalla i adults, s’hi ha de sumar el dia temptadorament assolellat, potser per això a Ca n’Oriac molts nens ja són al carrer des de primera hora del matí. Una colla de coneguts que viuen a prop s’han trobat de casualitat i caminen plegats amb els seus fills, però mantenint una distància de seguretat raonable. La Maria, de 3 anys, els acompanya amb una bicicleta rosa que li van portar els reis. Una àvia arrepenjada al balcó treu el cap i els crida, divertida: “Quina alegria! Quina alegria veure els nens! Sembla un altre món!”.
Un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra s’atura a la cantonada del passatge de Moscou, a Can Llong. De dins en surt una mà que dibuixa un dos amb els dits, avisant una parella amb una nena que no els està permès circular als tres alhora. El govern espanyol ha decretat que els nens poden sortir acompanyats únicament d’un adult, però la via de fer-se el suec, generalitzadament, ha triomfat. Es queda en una advertència.
A davant de l’escola Andreu Castells, la Irene, que té 11 anys, va amb patins i juga amb el seu pare a passar-se amb l’estic un disc d’hoquei línia. Té unes ganes boges de tornar a l’escola i, sobretot, d’entrenar amb el seu equip, el Gadex. “Crec que sortir una hora és poc, encara que entenc que s’ha de començar a poc a poc…”, opina l’Esteban, el seu pare.
Els carrers són plens d’adults que carreguen a sota l’aixella bicicletes petites, patinets i motos de joguina de nens cansats. El Víctor, de 6 anys, fa cara de pomes agres i té ganes de tornar a casa. “Estan poc preparats psicològicament”, apunta el pare. La mare porta a la mà unes quantes flors que han collit al Parc Catalunya.
Abans de sortir de casa, l’Aleix ha mirat una aplicació per saber fins a on es podien allunyar per no passar-se del quilòmetre màxim que està permès: “Per sort, vivim per l’Estruch i podem anar fins després del parc”, aclareix, content. La seva dona treballa al Parc Taulí de llevadora i, en funció dels horaris de cadascú, es tornaran les passejades amb l’Emma i el Guillem, de 3 i 6 anys. Potser pel fet que ella sigui sanitària, la família s’organitza i no es planteja saltar-se les restriccions.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Cadascú interpreta les normes “a la seva manera”
A l’Avinguda Francesc Macià hi ha dos cotxes de la Policia Municipal aturats. “Avui estem fent més aviat tasques d’informació. Fem pedagogia amb la gent: com han de sortir, quines hores, les condicions…”, explica un dels agents. “Però la gent no ho sap, això?”, pregunto. “Ho sap, però ho interpreta a la seva manera”, contesta, sincer, el mateix agent. Al cap d’uns segons, passa caminant per davant l’alcaldessa i s’atura a saludar-los. A la filla de 8 anys de Marta Farrés, l’Aitana, que va amb patinet, li molesta molt la mascareta. “Ho porta fatal!”, reconeix la mare.
El periodista rep un WhatsApp que l’informa que l’ambient que hi ha a la zona del Mercat Central “és el d’un diumenge normal”. Una colla de fins a 10 adults està plantada a davant de l’edifici, dividits en petits grups, fent petar la xerrada mentre els fills juguen. “Els pares i els nens estàvem desesperats…”, confessa un dels pares del cercle. Mentre ho explica, un de la colla l’interromp: “Quique, ja portes 45 minuts de rellotge! Te’n queden 15 i cap a casa!”. “Dues voltes de rellotge, porto!”, li contesta, esclafint a riure.
