A pocs dies que recali al teatre La Faràndula amb la seva gira 30… y tantos, Sergio Dalma (Sabadell, 1964) fa la mirada enrere per parlar amb DS dels seus inicis. I deixa aparèixer el Josep Capdevila que també és.
Si celebres els 30 anys de carrera… Com era aquella Sabadell de 1990? Doncs recordo que era la Sabadell d’anar a fer l’entrepà al Viena davant l’Ajuntament; la ciutat en la que treballava per Festa Major amb els primers grups, la ciutat en la que vaig llegir el pregó de la FM l’any 1991… És molt emotiu poder gaudir de la ciutat per la pròpia feina.
El pregó després actuar a Eurovisió! Quan justament tenim un altre sabadellenc, Manel Narraro, qui hi ha anat. Li vas donar algun consell? Que va, no ens hem arribat a conèixer! I és curiós, perque en el sector és relativament fàcil coincidir.
Puges a La Faràndula, que deu ser ben conegut per tu. I tant! El conec bé! Hi he anat tota la vida a veure Els Pastorets i les obres de final de curs. Ostres, i ara pujar a l’escenari com Sergio Dalma, doncs em fa il·lusió. Si hi ha un lloc emocionant, és Sabadell i és La Faràndula.
El 2 d’octubre divideixes el públic en dos concerts per complir amb els aforaments. Coses rares estem veient, a causa de la pandèmia. Sí! Fins i tot hem fet matinals, com a Las Palmas. Un concert a les 12 h i l’altre a les 19 h. I no està pas mal. Fa 30 anys sí que fèiem matinals! Jo no m’hi he queixat!
I ara que han passat unes setmanes de la polèmica de Múrsia [Dalma va animar el públic a ballar i l’organització va suspendre el concert], amb quin gust de boca t’has quedat? Doncs te n’adones que no n’hi havia per tant. Jo el que vaig dir és que si la cançó et demana posar-te dempeus per ballar des de la teva cadira -però amb mascareta- doncs que endavant. Total que després veies que darrera havia gent fent copes i cerveses a la barra sense mascareta!
El videoclip del nou single La noche de San Juan és una mena de reivindicació de l’amabilitat entre persones, del carpe diem? I tant! Del bon rotllo. Perquè la societat està molt crispada. I jo crec que en el poder de la música, en el seu positivisme.
Vas anunciar algunes cançons en català… Precisament el single també el canto en català, La nit de Sant Joan.
Et gires pel carrer si et criden ei Josep? Uff! Clar! Imagina’t que portava 29 anys vivint a Madrid. I ara que visc aquí, torno a ser Josep! Sobretot quan soc a Sabadell, doncs em trobo amb gent de l’escola, gent que coneix la meva família, de tota la vida… [Riu] , clar que em giro, si alguna persona em diu Josep!
