Voreres estretes, guals sense rasant o encreuaments no senyalitzats. Són només algunes de les mancances en accessibilitat que hi ha a Sabadell i que denuncia el Mapathon que ha elaborat la Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS), en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Bosch i Cardellach, a la seu de la qual s’ha presentat aquest dimarts.
L’ideòleg del Mapathon, Dídac Ferrer (UPC), ha explicat com la tecnologia pot servir per geolocalitzar problemes amb la voluntat de millorar l’accessibilitat i ser una eina per “fer visibles coses que molta gent pateix, com aquell esglaonet que mai ningú arreglarà”.
Emma Vives i Pau Avellaneda, de PEUS, amb el Mapathon de Sabadell a la Bosch i Cardellach / LLUÍS CLOTET
El mapa identifica un miler de punts crítics en accessibilitat a la ciutat de Sabadell que s’han detectat els casos sobre el terreny, però no pretén substituir la feina més exhaustiva que els seus autors creuen que ha de fer l’Ajuntament amb un pla local d’accessibilitat. El projecte es pot consultar al web Mapathons UPC.
La impulsora de la iniciativa a Sabadell, l’arquitecta Emma Vives, assegura que al municipi “s’ha fet moltíssima feina, però encara hi ha molt a fer per garantir l’accessibilitat de tot i per tothom, especialment persones amb mobilitat reduïda”.
La majoria d’incidències que s’han registrat per tots els districtes de Sabadell tenen a veure amb les voreres (40,3%) i es localitzen als barris més antics com el Centre i la Creu Alta i d’altres com els que van néixer amb el creixement dels anys 50, com Can Rull o els Merinals. El llistat de barreres arquitectòniques a l’espai públic el completen els guals, les escales i rampes, la manca de passos de zebra, el mobiliari i la senyalització.
El Mapathon de Sabadell / CEDIDA (PEUS)
Montserrat Garcia, de la federació ECOM, que acompanya persones amb discapacitat física, ha destacat que no hi ha urbanisme feminista sense incloure l’accessibilitat i que aquesta necessitat no pot quedar encaixada dins l’àmbit dels serveis socials.
En l’acte també hi ha participat l’historiador Josep Abad a títol particular, com a exemple d’un veí que es mou amb cadira de rodes per Sabadell. El sabadellenc ha reivindicat la necessitat de “trencar l’associació que les barreres arquitectòniques afecten només els discapacitats físics i sensorials”. Perquè com ha recordat el moderador de l’acte, l’arquitecte Arnau Boix, la pèrdua de capacitats forma part del procés d’envelliment i tenir una ciutat al màxim accessible beneficia a tothom.
Sabadell ja té el seu ‘Metrominuto’ per incentivar els desplaçaments a peu
