El dimarts dia 7 de maig em varen operar a l’hospital Taulí de Sabadell. Va ser la segona intervenció quirúrgica en tres setmanes, a part de les corresponents proves, estudis, preoperatoris, etc… Tot això m’ha fet adonar del que us vull exposar, que per a mi és motiu de reflexió… i m’agradaria que també ho fos per a vosaltres.
He quedat gratament sorpresa que, malgrat les greus retallades que estan suportant els professionals de la salut pública, tinguin aquest alt nivell de professionalitat, esperit de servei, humanitat… que, com deia, convida a pensar-hi!
En el moment que ara estem vivint, em meravella veure com les persones reaccionem. Ho puc constatar cada dia… i a l’hospital ho he pogut veure i viure més que enlloc. L’hospital no és un hotel, no s’hi va per ganes…i sentir l’escalfor, la tendresa i alhora la professionalitat de qui t’ha de fer una analítica o de posar un suero… no té preu! Vagi doncs per a ells, el meu reconeixement i la meva sincera gratitud.
Som una societat madura que demostra una gran empatia amb els que tenen menys o estan patint desgràcies; som una societat que creix quan hi han dificultats i problemes; som capaços d’organitzar-nos, de trobar solucions, de sortir-nos-en… Crec, però, que el que cal és creure’ns-ho! Confiar més en nosaltres mateixos i fixar-nos en tot el que som capaços de fer plegats. Estem desmostrant que som molt més assenyats que els polítics que tenim, perquè…us heu parat a pensar en què ens han retallat més? En Sanitat i en Ensenyament! Que es pretén amb aquestes mesures? Decididament frustrar la vida -salut- i el futur -professional/econòmic- de les persones!
Com podem, doncs, donar credibilitat a aquests governants? Són mereixedors de la nostra confiança? Apliquen el mateix llistó a les nostres retallades, que als seus sous i avantatges? Què fan per eliminar la (seva) corrupció, el frau, l’evasió fiscal, etc, etc…? En sento avergonyida dels nostres polítics i orgullosa de la gent que fa tot i més perquè no es notin les retallades, -tant en Sanitat, com en Ensenyament.
Cal un canvi des de l’arrel i exigir responsabilitats a qui ens han dut fins aquí. Aquesta és una crisi de valors, un canvi de paradigmes i possiblement el que succeeix és que per a millorar, primer s’ha d’ensorrar,… possiblement sigui el que ara ens toca viure!
Vull reiterar el meu infinit agraïment al personal de l’hospital Taulí de Sabadell i alhora encoratjar a totes les persones de bona voluntat a ser valents i a saber que si volem: podem!
