Hores d’ara “l’operació Catalunya” per part del govern de l’Estat preveu millorar la seva imatge d’implicació amb Catalunya fent alguna inversió en Rodalies i en l’Eix Mediterrani. Si hem de parlar de Rodalies convindria saber algunes coses. Per començar a parlar de Rodalies hem de saber que les de Madrid s’han construït durant la democràcia, ja que abans eren unes línies desconnectades sense comparació amb Barcelona. Aquí, la xarxa de rodalies és molt vella i només la línia Mollet Papiol, un by-pass de mercaderies de 17 km, es va construir a inicis dels anys vuitanta com una inèrcia de finals del franquisme i fou concebuda únicament per no haver de passar mercaderies pel centre de Barcelona (el famós “tren nuclear”).
La construcció de les Rodalies de Madrid comportà un túnel de nord a sud, fet a fins dels seixanta, duplicat en els noranta per una nova línia des de Chamartín a Atocha passant per Sol. En conjunt, Madrid ha crescut més de 65 km de noves vies i un munt d’estacions, que l’han feta una metròpoli de cinc milions d’habitants. I a més, a Madrid s’han a quadruplicat vies per poder oferir un accés mes ràpid al centre, mentre que a Barcelona encara hi ha vies úniques: línia R3 a Vic, i R1 a l’Alt Maresme.
La gran concentració d’inversió a Rodalies a Madrid no ha aconseguit, però, distanciar-se en resultats de Barcelona. Madrid sempre ha duplicat el nombre de viatgers respecte Barcelona, però ho ha fet amb grans inversions i amb l’ampliació de la xarxa. Però les Rodalies a Barcelona han perdut pes respecte Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i fins i tot respecte els autobusos interurbans, de forma que la desatenció ha significat abandonar completament la seva responsabilitat regional.
Per si no fos suficient, la inversió de rodalies s’ha vist acompanyada de la inversió en Alta Velocitat que ha fet de Madrid un node superior a París en aquesta xarxa. Les inversions en AV preveuen un reforçament de la capital (“unir todas la provincias con hilos de hierro”) i assegurar una capitalitat d’Estat que superi l’empat amb Barcelona.
Hores d’ara, en nombre de viatges Madrid ha augmentat en molt el ser el centre dels desplaçaments que RENFE anomena de Llarga Distància, de forma que l’AV és una acció directa de suport a la capital. Però aquesta novetat el que executa és la marginació de la Mitjana Distancia. A part de les Rodalies, sabem que les línies de Mitjana Distància (a Tortosa, Riba Roja, Puigcerdà, Lleida,…) estan absolutament desateses i són objecte de males notícies permanents. Doncs resulta que, en termes de Mitjana Distància, Barcelona és la capital del Regne, ja que n’ocupa el 39% del total estatal de desplaçaments (i fa una dècada havia superat àmpliament aquest valor), atac directe contra la nostra estructuració urbana.
En síntesi, Madrid ha gaudit durant la democràcia d’inversions en Rodalies i en AV que, en conjunt, són enormement més altes que a Barcelona. Durant molts anys de l’ordre de 4 a 8 vegades en més cada any i amb un màxim de 13 cops l’any 1990. La concentració, que havia arribat a superar la meitat de la inversió de tot l’Estat, només ha disminuït a mesura que l’AV s’ha allargat fora de Madrid, però conservant sempre el node central. Una concentració d’inversió bestial i continuada, com perquè Madrid atrapés Barcelona en la suma de viatges en Mitjana i Llarga Distància, que només ara està assolint, quan al llarg de la història la primera metròpoli ferroviària havia estat sempre Barcelona.
Si aquesta és la situació, pretén ara el Govern Central fer-nos un simulacre d’accions que en facin oblidar un maltractament històric de fons i acumulat? Les inversions ferroviàries són la base d’un servei a la gent i d’un combat de capitalitat al món en el qual Madrid ha volgut sotmetre Catalunya. La duresa de les xifres no permeten arribar a una equitat en el tracte de l’Estat respecte Catalunya, perquè és massa gran la diferència que caldria reequlibrar. Només si nosaltres són completament idiotes serà possible caure en les seduccions de l’Estat, quan finalment i a cuita corrents han descobert que hi ha raons de fons en la confrontació Catalunya – Espanya. Ens correspon a nosaltres no ser ingenus.
“Madrid ha gaudit durant la democràcia d’inversions en Rodalies i en AV que, en conjunt, són enormement més altes que a Barcelona”
