La salut mental i el benestar emocional dels estudiants ha esdevingut un eix prioritari en el món educatiu al llarg de les diferents etapes formatives, però especialment durant l’adolescència. La pandèmia ha fet aflorar noves problemàtiques, fins fa poc invisibilitzades, afegint reptes per al professorat.
“Els problemes relacionats amb la salut mental en joves i adolescents han augmentat notablement amb la Covid”, certifica Bàrbara Puiggalí, psicopedagoga amb experiència en la gestió i coordinació del servei educatiu EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògic).
L’impacte del confinament
Estar tancats a casa i veure interromput el desenvolupament relacional entre els joves, assenyala, ha tret a la superfície moltes d’aquestes afectacions. Entre els casos que més han crescut, exemplifica, hi ha els trastorns de la conducta alimentària. En aquests casos, el confinament va suposar que molts pares veiessin què menjaven els seus fills a casa. “Segurament, aquests problemes ja existien abans de la pandèmia, però no es detectaven”, considera Puiggalí.
Més enllà dels trastorns alimentaris, s’han multiplicat en general els casos d’ansietat. Estats emocionals que en alguns casos desencadenen en intents d’autolesions o conductes suïcides. A més, afegeix la psicopedagoga, hi ha molts joves que no volen assistir a les classes. Conductes que esclaten fins i tot sense que s’hagi arribat a un diagnòstic de depressió. Les dinàmiques de treball des de casa fruit del confinament van fer créixer aquest absentisme escolar. “Hi ha un augment molt gran de la demanda de mestres d’atenció domiciliària”, adverteix.
Les xarxes socials, un camp sense descans
Paral·lelament, molts d’aquests conflictes de convivència i malestar tenen en les xarxes socials un nou camp de batalla. Un espai sense treva, on els afers s’allarguen més enllà de les hores lectives als centres. Els docents coincideixen que moltes vegades la tecnologia avança més de pressa que la capacitat per elaborar una resposta. Una realitat que, malauradament, resulta incontrolable per part dels centres: “es pot fer treball amb les famílies”, apunta Puiggalí, que admet que l’àmbit educatiu treballa a remolc i a contrarellotge.
Davant d’aquest escenari, els centres es veuen obligats a activar protocols d’actuació, exercint en molts casos com a instruments de mediació per a joves i famílies. “Hi ha molta part de prevenció. El pla d’acció tutorial i tot el que està contemplat en el projecte educatiu s’ha d’ocupar d’aquesta part de prevenció”, detalla, mitjançant xerrades o tallers amb propostes per conscienciar els joves. “La detecció, moltes vegades, no la fem nosaltres. Però a través dels tutors o els orientadors educatius s’identifiquen aquests casos”, defensa sobre la necessitat d’encendre els llums d’alarma.
“Molt marge de millora”
Amb el retorn a les aules en aquest inici de 2023, el Departament d’Educació ha posat en marxa un equip extern de 20 professionals que acompanyaran els centres educatius sobre problemes de malestar emocional del dia a dia. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va explicar en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquests treballadors seran psicòlegs i psicopedagogs i no s’incorporaran als centres, sinó que treballaran des dels serveis centrals. L’objectiu és fer acompanyament dels centres, facilitant-los la detecció de problemes, donant resposta a situacions de risc i impulsant activitats de sensibilització amb alumnes i famílies. I és que reconeix que la situació del benestar emocional als centres “té molt marge de millora”.
El grup coordinador del programa farà atenció telefònica als docents, intervenció en situacions d’emergència, acompanyament als centres, dinàmiques de gestió emocional en grups classe, elaboració de material pedagògic, formació del professorat i eines de gestió emocional per a les famílies.
