El president del Banc Sabadell i de la seva Fundació, Josep Oliu, no ha faltat a la tradicional conferència a la Cambra de Comerç per compartir les perspectives econòmiques per aquest 2025.
Enguany, però, en aquesta 19a edició, la visita del banquer sabadellenc era especialment significativa per diversos motius, entre els quals, per ser la seva primera aparició pública davant els mitjans des del retorn de la seu social set anys després a la plaça Sant Roc, sense obviar, lògicament, l’opa en la qual està immersa l’entitat. “Estem profundament agraïts pel fidel compromís a la Cambra. Alhora, no podem deixar de felicitar-lo pels resultats rècord del 2024, i expressar-li l’alegria i la satisfacció pel retorn de la seu a casa, que com a sabadellencs ens omple d’orgull i és una important injecció d’autoestima”, ha assegurat el president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich.
[caption id="attachment_332441" align="aligncenter" width="700"]
Alberich, aquest dilluns, durant la conferècia / V. CASTILLO[/caption]
L’expectació ha estat màxima, amb prop de 200 persones, entre representants polítics i d’organitzacions empresarials, i empresaris, molts dels quals accionistes rellevants, que no s’han volgut perdre la diagnosi del president, sobre l’economia mundial i l’espanyola.
Segons les previsions, s’espera que el creixement econòmic mundial per al 2025 sigui del 3,3%, acompanyat d’una reducció de la inflació (2%), segons el Fons Monetari Internacional (FMI). En aquesta línia, Oliu ha fet esment dels reptes i riscos als quals s’enfronta l’economia, com les polítiques arancelàries, els fenòmens meteorològics, els conflictes geopolítics, la confrontació geoeconòmica, la desinformació, la polarització social o els atacs cibernètics, un aspecte, aquest darrer, el qual el banquer sabadellenc ha assegurat que “ens ha de preocupar. La primera prioritat de les empreses és invertir per estar cobert davant de possibles atacs cibernètics”.
[caption id="attachment_332472" align="aligncenter" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
En clau espanyola, Oliu, ha destacat els bons números en termes d’ocupació, de turistes i la recpatació tributària, augurant un creixement del 2,5% per aquest 2025, molt per sobre al de la zona euro (1,1%). El creixement de la població, l’arribada de turisme, la reducció dels tipus d’interès i els fons fons Next Generation, ajuden a explicar la bona salut d’Espanya. Malgrat això, Oliu també ha parlat de debilitats, citant-ne tres: manca d’habitatge, el dèficit públic i la baixa productivitat.
Sobre l'opa: “És una bona notícia perquè vol dir que algú té l’afany d’esgarrapar les nostres fortaleses”
Oliu, content per la bona marxa del banc, ha aprofitat l’ocasió per rendir comptes davant l’accionista local, en un tast del que serà la pròxima Junta General d’Accionistes, apel·lant, també, al sentit comú, per si arriba el moment en què l'accionista hagi de decidir sobre el futur del Banc Sabadell. “Els nostres resultats són millorables i sostenibles. Ara anem pels 2.000 milions d’euros –l’entitat va tancar el 2024 amb un benefici rècord de 1.827 milions d’euros–” ha assegurat Oliu, qui coneixedor dels presents a l'Auditori de la Cambra ha tingut una deferència cap a ells, comentant que "el retorn de la seu no té cap importància, però pels de Sabadell, sí, per tornar a posar les coses al seu lloc. Ara ja no caldrà que agafeu el tren".
[caption id="attachment_332457" align="aligncenter" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
Sobre la política de dividends anunciada recentment, en què l’entitat ha elevat la dotació fins als 3.300 milions d’euros, amb càrrec el 2024 i 2025, entre repartiment en efectiu i recompra d'accions, Oliu ha recordat que
“a finals del 2020, la cotització de l’acció estava a 30 cèntims. Ara, en dos anys, repartirem dues vegades –0,61 cèntims d’euro, vuit dels quals ja distribuïts el passat octubre– el valor que tenia l’any 2020. Si ho divideixen per la rendibilitat que dona avui l'acció (2,40 €), és del 20 o 22% del seu valor actual a borsa. En quatre anys, s’ha multiplicat per vuit. A l’hora de prendre decisions, no només s’han de tenir en compte els cants de sirena, sinó la rendibilitat de cada una de les coses”, ha alertat.
Entrant ja directament en el terreny de l’opa, el banquer sabadellenc ha titllat aquesta operació de “fenomen” i de “bona notícia” perquè, segons Oliu, “és que algú té l’afany d’esgarrapar les nostres fortaleses i apropiar-se de la nostra progressió”. En aquesta línia, s’ha referit a la prima del 30% anunciada al seu dia pel BBVA, recordant que “és negativa, per tant, qui la vulgui canviar hi perd diners. Està bé, però és negativa”, ha ironitzat.
[caption id="attachment_332458" align="aligncenter" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
Sobre la decisió de Competència, ara en fase 2, el banquer sabadellenc s’ha referit als remedies als quals l’entitat presidida per Carlos Torres s’ha compromès, si s'aprova l'oferta pública d'adquisició, alertant que “no solucionen els problemes”, en relació amb el volum i el preu: “Si hi ha menys competidors, hi ha menys volum de crèdit a les pimes i el preu dels crèdits serà major. No es pot comprovar si mantenen els preus ni el volum de crèdit a les pimes. Són remeis que no solucionen el problema de competència”.
Continuant amb la seva diagnosi de l’operació i dirigint-se a l’accionista present, coneixedor que jugava a casa, Oliu ha tret pit de la decisió presa l’abril del 2024, quan el Consell d’Administració va rebutjar la proposta “amable de fusió” del BBVA, recordant que “avui, com ja va passar el 29 d’abril, l’oferta infravalora el Banc Sabadell. El mercat ens ha donat la raó. El Sabadell, sol, té més valor, que dins d’una operació plantejada com la del BBVA. Quan comprem accions del Sabadell apostem per un banc regional, molt proper, que és el primer banc de València, Múrcia, Astúries i dels primers a Galícia. Un model de banc centrat a Espanya, amb un 15% a Anglaterra”.
[caption id="attachment_332466" align="aligncenter" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
Una defensa dels orígens de l’entitat i de la seva presència al territori, comparant-la amb l’activitat del BBVA: “El 50% està a Mèxic, el 15% a Turquia i el 30% a Espanya. El perfil és diferent, amb més risc en mercats emergents. El Banc Sabadell s’ha convertit en un gran banc nacional, amb uns darrers vint-i-cinc anys de molt esforç. Passar d’un banc de poble, amb el nom de Sabadell, no és fàcil. Tinc molts dubtes que la unió del Sabadell i del BBVA tingui més valor que el que té cada un pel seu compte. Quan arribi el moment, els accionistes decidiran”. En aquesta línia s'ha referit a exemples viscuts en la banca espanyola, recordant que "hi ha sinergies negatives no contemplades, com quan el Santander va integrar el Popular, que va perdre el 60% dels seus clients".
Finalment, el banquer sabadellenc, qui ha recordat que en aquesta operació "tota la societat hi està en contra", també s’ha referit al paper dels accionistes institucionals i les interpretacions d’analistes i del mateix Torres, en relació amb una correlació entre les cotitzacions al mercat borsari d’ambdues entitats: “Això és com una partida d’escacs. Els institucionals tenen molt pes i permanentment, amb models, valoren les dues alternatives. No ens hem de posar nerviosos. El meu amic Carlos Torres diu que està tan correlacionada, però jo no crec que sigui així”.
[caption id="attachment_332470" align="aligncenter" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
